Nus a la gola de l'"ocell" Joan Garcia imaginant la seva sortida de l'Espanyol
A banda del resilient Manolo González, el nom propi de la temporada a l'Espanyol és Joan Garcia. El porter de Sallent ha estat el baluard que ha mantingut vives les il·lusions periques durant les 38 jornades, i les especulacions sobre el seu futur han monopolitzat la informació blanc-i-blava en clau de mercat.
Tanta pressió sobre les mateixes mans va provocar que, després de certificar la permanència a darrera hora, al bagenc li vinguessin a la memòria els records de tota una vida al club. Feia pocs segons que havia estat elevat com un ocell per l'afició que va envair la gespa, un instant inoblidable:
"Per a un jugador com jo, que porto des dels 15 anys aquí, no ho oblidaré mai. Si no patim, no és l'Espanyol."
Garcia, per qui sospira mig Europa, amb el Manchester City en primera posició, era conscient que el de dissabte tenia molts opcions de ser la seva darrera actuació a Cornellà-el Prat. Això sí, espera que si el club ingressa almenys 30 milions d'euros --el valor actual de la seva clàusula-- per la seva venda, els reinverteixin per construir una plantilla competitiva, com va declarar a Esport3:
"Tothom ja sap quina és la meva situació i ja es veurà el que passa. El club ha de fer un esforç molt gran perquè el que hem aconseguit no és normal amb la poca inversió que hi ha hagut. "
Més tard, el micròfon de Dazn va ser més diàfan deixant entreveure el seu adeu i no va poder dissimular el nus a la gola:
"Si me'n vaig serà orgullós d'haver deixat l'equip a Primera i que la meva família pugui venir el camp l'any que ve a veure partits de la màxima categoria."