Un Joselu imparable firma el primer triomf de l'Espanyol a casa (1-0)
Joselu entona l'al·leluia perico. Han hagut de passar cinc jornades com a locals, però a la fi l'Espanyol ha pogut cantar la primera victòria a l'RCDE Stadium. Ha hagut de ser, un altre cop, Joselu Mato, l'heroi blanc-i-blau, qui fes realitat una missió que semblava impossible. Però l'Espanyol ha deixat enrere les pífies fatídiques, ha aconseguit mantenir la porteria a zero i, finalment, ha sumat tres punts que l'eleven fins a la tretzena posició.
Lecomte ha tingut continuïtat sota els pals i el francès s'ha mostrat segur en el primer temps: tant en un xut d'Escudero al minut 13 com, sobretot, al 39, salvant un gol cantat davant Sergio León, que no ha sabut col·locar el xut. Entre aquestes ocasions, s'ha vist un Espanyol massa intermitent, il·luminat només per Sergi Darder.
El capità de l'Espanyol ha generat totes les arribades periquites, amb un tram especialment productiu entre el quart d'hora i la mitja hora. Ni Puado, ni ell mateix ni Joselu, però, han pogut posar a prova Masip, que només ha hagut d'intervenir en una ocasió invalidada per falta prèvia de Vini Souza. Al brasiler i a Óscar Gil els ha mancat molta precisió en la passada.
Ha sortit amb més convicció l'Espanyol en el segon acte. Darder ha posat a prova Masip amb un fort xut després d'una internada de Brian Oliván per l'esquerra. Però Pacheta ha canviat la decoració amb un canvi de davanters: Weissman i Narváez han entrat per Sergio León i Iván Sánchez, respectivament.
Els castellans han posat la por al cos amb un xut de Narváez desviat per Oliván al minut 57 i un altre de Monchu que ha fregat el pal cinc minuts després. Però en un mar de dubtes catalans, ha aparegut el factor Joselu: al minut 77 Brian li ha fet una excel·lent rosca passada des de l'esquerra i el gallec s'ha imposat en el salt a Javi Sánchez per batre de cap Masip. Setè gol en nou partits: una assegurança; en especial, si Puado hagués fet el 2-0 tres minuts més tard, però tot sol ha enviat de cullera al pal. Patiment fins al final, però tres punts imprescindibles.