Quim Salarich no renuncia a lluitar per una medalla als Jocs de Milà-Cortina d'Ampezzo

El 2018, als Jocs de Pyeongchang, a Corea del Sud, Quim Salarich va aconseguir acabar la primera mànega en l'eslàlom, però no pas la segona. Quatre anys més tard, a Pequín, no va superar la primera baixada. Ara, amb més experiència, afronta --amb 32 anys-- la tercera cita olímpica, a Cortina d'Ampezzo. Està convençut que pot ser el seu moment.

"Tinc una maduresa, després de tots aquests anys, tant a nivell tècnic com tàctic, que em fa arribar als Jocs en un moment òptim per poder fer un bon resultat."

Salarich té molt clar què és el què no farà als Jocs.

 "Mai aniré a una cursa a acabar-la. De què serveix quedar el 33 o el 34?  La gent només se'n recorda dels tres primers. Has d'anar-hi no només a participar-hi. A Corea vam anar a "fer turisme", com qui diu. A la Xina ja estàvem més preparats, però no era conscient que podria fer un bon resultat. Vaig anar molt bé, amb bons parcials, però no va poder ser." 

Immediatament després dels Jocs de Pequín, Quim Salarich va aconseguir els seus millors resultats a la Copa del Món, un 5è lloc, un 7è i un 8è, cosa que demostra que el nivell el tenia.  

"Aquest any, a Madona di Campiglio, a la Copa del Món, he fet el 13è lloc. Això vol dir que el nivell hi és. Si es donen les condicions i tot és favorable, per què no és pot somiar fer un gran resultat? És difícil, hi entren molts factors i moltes variables: el material, l'estat de la neu, el traçat, si plou, si neva, si fa vent... Coses que no pots controlar. Per a les que sí podem controlar, estem preparats"

Els Jocs tenen una màgia i un atractiu especial.

"Canviaria qualsevol gran resultat a la Copa del Món per una medalla olímpica. Els jocs són l'esdeveniment esportiu més gran. Però és més difícil guanyar una prova de la Copa del Món que uns Jocs Olímpics, ja que als Jocs correràs contra 4 austríacs, 4 francesos, 4 suïssos, 4 noruecs... per les quotes de cada país. A la Copa del Món tens 7 austríacs, 7 francesos, 7 suïssos, 7 noruecs. És més difícil perquè hi ha més competència, però la medalla és la medalla." 

 Els Jocs Olímpics són més propicis a la sorpresa.

"Aquest tipus de curses són les que obren la porta als no favorits, però que saben que tenen el potencial suficient. Nosaltres ens hem d'agafar a aquesta oportunitat. Els favorits tenen la pressió que és una cursa i no poden fallar perquè són els favorits. De nosaltres ningú espera que donem la campanada. No tenim res a perdre. Només tenim a guanyar. Si arribo a la meta i quedo el 20, no estaré content. Si això vol dir arriscar i que pugui sortir, és el què toca. Al final estem parlant d'esport d'alt nivell. Tothom vol el mateix: les medalles o, si no, el diploma olímpic."       

 En Quim Salarich té clar com ha d'afrontar l'eslàlom olímpic, que es disputarà el 16 de febrer a Bormio.

"Soc dels que no es deixen res a la sortida. Però és veritat que a vegades cal pensar en la tàctica. En el cas que fes moltíssima calor, per exemple, potser és millor no anar al màxim en la primera mànega i quedar entre el 20 i el 30, i en la segona mànega sortir dels primers, mirar de destrossar la cursa i intentar remuntar les màximes posicions. Però és clar que és una arma de doble tall. Potser no passa el que esperes i quedes fora dels 30 primers en la primera baixada. És a dir, s'ha d'anar amb tàctica però sempre amb cap".

L'eslàlom és la disciplina més tècnica de l'esquí alpí. Els girs són constants.

"L'eslàlom és la disciplina on tens més possibilitats de fallar. El gir és tant curt i la neu està tant dura que el més fàcil és fallar. És molt difícil fer la mànega quadrada, perfecta. Quan més enrere surts, més possibilitats tens de fallar. A la Copa del Món es veu clarament. El percentatge d'esquiadors que no acaben la prova augmenta exponencialment en els que surten més tard. Això vol dir que per fer alguna cosa has d'arriscar molt. És un hàndicap que tenim els esquiadors d'eslàlom."

La nord-americana Mikaela Shiffrin, l'esquiadora que ha guanyat més proves de la història a la Copa del Món --home o dona-- amb 108 títols, ho practica tot bé, però la seva especialitat és l'eslàlom. Aquesta temporada ha guanyat 7 de les 8 proves que s'han fet de la disciplina fins ara. I en la vuitena va quedar segona.

"És la Messi de l'esquí. Un d'aquells talents que surten molt de tant en tant. Té una grandísima qualitat. Veus com ho fa fàcil. Veus que empeny tots els pals, totes les portes, però mai no té ni un problema. És una gran treballadora. L'esport està tant professionalitzat que, per exemple, si un defensa no corre suficientment, se'n va la banqueta, segur. El Lewandowsky ha d'estar els 90 minuts pressionant perquè els defenses també estan al màxim nivell físic. El talent no és suficient. Necessites molt d'esforç i molta dedicació. La Mikaela Shiffrin té un talent extraordinari; com el suís Marco Odermatt, el líder de la Copa del món. Fa descens, supergegant i gegant. Sort que no fa eslàlom, perquè no ens deixaria ni les engrunes."      

L'esquí és un esport en què, encara que normalment sempre són els mateixos els que estan al capdavant, el nivell que hi ha és molt alt.

"Del dorsal 1 al 50, en les mateixes condicions, qualsevol pot guanyar una prova de la Copa del Món. El problema és que la barrera per poder escalar els dorsals és molt complicada i has de ser molt regular. Els que estan als primers llocs sempre, a cada cursa surten entre els 7 primers. Això vol dir pista llisa. Pots fer la teva línia, còmode, no cal que vagis al cent per cent... A mesura que surts amb dorsals més alts, la pista està més difícil, més degradada i, per tant, es més fàcil que en surtis o que facis un error i ja no et classifiquis per a la segona mànega. Si puc escalar aquests dorsals, penso que jo també puc ser regular en els resultats. Gràcies al resultat a Madonna di Campiglio, ja puc sortir 20 dorsals abans. Vaig quedar el 13, havent sortit amb el dorsal 55. Aquest és un hàndicap que els que estan al davant no tenen. S'ho han guanyat, això sí."

Les diferències entre els esquiadors actuals de gran nivell, en realitat són molt petites. En Quim Salarich té l'espineta clavada del 5è lloc que va fer a Courchevel-Méribel, a França, el març del 2022.

"A la primera mànega vaig quedar el 25è i a la segona vaig fer el millor temps i vaig quedar 5è. Sempre em dic que si aquell dia, a la primera mànega, hagués fet el mateix temps que a la segona, o tant sols 13 centèsimes més ràpid, hauria fet podi!"           

 Paquito Fernández Ochoa, campió olímpic d'eslàlom el 1972 als Jocs de Sapporo, és la gran referència?

"Evidentment, per edat no el vaig poder veure ni viure, però sempre és allà; és la referència, ja que és l'única medalla d'or espanyola i, a més, en esquí alpí. No l'he pogut palpar, diguem-ne, com sí que ho he pogut fer amb l'austríac Marcel Hirscher, per exemple. Alguna vegada m'han arribat a comparar amb en Paquito, i això m'omple d'orgull"