Ricky Rubio s'obre en canal en una entrevista: "Vull jugar a bàsquet, però no puc"

Ricky Rubio ha concedit una entrevista al programa "Lo de Évole" de La Sexta en què s'ha expressat sense filtres. "M'he despullat com mai", ha reconegut ell mateix. El maresmenc, que porta un any sense competir professionalment, ha fet un repàs a la seva trajectòria des que va debutar a l'ACB amb només 14 anys i ha reflexionat sobre l'impacte que ha tingut en ell l'exigència i la pressió del bàsquet de màxim nivell. 

L'exjugador de la Penya i del Barça també ha parlat sobre el seu futur com a jugador de bàsquet. Ha explicat que no té la decisió presa, tot i i que ha estat més aviat pessimista en la resposta. Tot i que li agradaria continuar jugant, diu, creu que no en serà capaç:

"M'agradaria jugar al bàsquet sense tota la resta i sense ser Ricky Rubio. Jo vull jugar a bàsquet, però no puc. Vull jugar, m'estic esprement al màxim per veure si realment puc fer-ho. La resposta cada dia és més clara, no t'enganyaré." 

El debut amb 14 anys

Ricky Rubio va debutar amb el primer equip del Joventut de Badalona amb només 14 anys. Una precocitat que ara mateix troba excessiva i contraproduent: "Jo a un fill li diria que no pot jugar amb 14 anys, un no està preparat per afrontar-ho."

"Jo no vaig tenir adolescència. No la canviaria, però m'hagués agradat viure amb les ulleres d'adolescent un temps més. Vaig començar a tenir massa responsabilitat... No tenia caps de setmana. No me'n penedeixo, però se'm va forçar una mica massa sent professional tan jove. Amb 14 anys no has d'estar en aquell focus."

"Ha estat un autosabotatge constant"

El masnoví ha lamentat que la seva autoexigència ha estat una arma de doble tall. Per una banda l'ha ajudat a rendir millor i a tenir els peus a terra, però per l'altra li ha impedit gaudir del bàsquet.

"És una lluita constant. Jo sempre que surto a la pista penso que perdré i així m'exigeixo més. És un autosabotatge que mai m'ha deixat triomfar. Jo miro la meva carrera i no estic satisfet perquè mai ha estat suficient."

"Quan em donaven el premi d'MVP del Mundial pensava per què em donen això? Si no m'ho mereixo! Ho vivia tot des del patiment."

La malaltia de la mare

Un dels moments més durs de l'entrevista ha estat quan Rubio ha parlat de la malaltia de la seva mare, amb la qual ell va haver de conviure des de la distància. El maresmenc ha explicat que al 2016, durant el descans de l'All Star, va venir a Catalunya a visitar-la.

"La vaig veure com mai l'havia vist, molt prima. Recordo que al vol de tornada vaig pensar "no he d'agafar aquest vol". La meva mare potser no duraria gaire més, però jo havia de marxar a jugar. I per què? Vaig estar tres mesos pensant que havia de tornar. Afortunadament quan va acabar la temporada vaig poder ser unes setmanes amb ella. Si no, no m'ho hagués perdonat."

El moment més fosc

Rubio ha relatat que el seu pitjor moment va arribar després d'una lesió al genoll i de la posterior recuperació. Reconeix que va arribar a tenir un pensament molt fosc.

 "Una de les nits que era a l'hotel vaig pensar que no volia seguir. No només amb el bàsquet, amb la vida. Tenia una família i un fill, però em vaig sentir així per un instant."

Crítiques al bàsquet-negoci

El jugador també s'ha mostrat molt crític amb la deriva del basquetbol modern. Tant de l'NBA com cada cop més del bàsquet europeu. 

"Han convertit l'NBA en un xou, no hi ha amor pel bàsquet. I això està passant també a Europa ara. L'Eurolliga s'ha emportat la final four a Abu Dhabi."

Rubio no es penedeix d'haver anat a l'NBA. "Ha estat una experiència brutal", diu, però creu "que hagués estat més feliç" si s'hagués quedat a casa.