Roberto, arribar i moldre: els motius d'una celebració de préstec
Fitxat dimarts i inscrit divendres al matí, al vespre ja s'estrenava amb l'Espanyol marcant un gol gairebé en la primera pilota que tocava com a perico. Roberto Fernández no podia estar més content al final del partit contra el Valladolid.
"És un debut somiat. Ha sortit bé i no només pel gol sinó també perquè l'equip ha estat increïble. Ho hem donat tot fins als últims minuts i ha sortit bé."
El seu encert decisiu de cara a porta ha fet que l'afició perica hagi acollit Roberto de la millor manera:
"Que el primer dia ja coregin el teu nom és increïble. Jo ho tornaré amb molta feina i molta lluita (...) Tenim un repte molt bonic al davant, i treballant com avui podem complir l'objectiu."
Roberto no ha volgut donar una xifra de gols com a objectiu, però sí que ha explicat el motiu de la celebració de la seva primera diana com a perico: tot ha estat un cúmul de casualitats:
És així: a Roberto Fernández només li quedava per escollir el dorsal 2 o el 21, i per respecte no va voler agafar un número tan especial per a l'espanyolisme. Va triar el 2, un número que normalment s'assigna als defenses però que rarament el porta un davanter. L'exatacant de l'Athletic Gaizka Toquero seria l'única excepció recent.
"Jo no soc de la casa i per respecte no volia agafar el 21. No em quedava cap més opció que el 2. Aleshores al vestidor van començar a fer conya amb el "Toquero, toquero" i vaig dir: 'Si faig un gol el celebro com ell.' I així ha estat."