Ronald Araujo: "Portava un any i mig amb ansietat, que es va tornar depressió"
Ronald Araujo torna a somriure. Al terreny de joc, on va marcar la setmana passada a Albacete, i a fora, on reconeix que se sent "una persona completament diferent". El futbolista del Barça s'ha sincerat en una entrevista a Mundo Deportivo en què ha parlat dels problemes de salut mental que el van obligar a aturar-se i els ha posat nom. "Portava un any i mig amb ansietat, que es va tornar depressió, i jugava així", ha explicat.
L'uruguaià ha afirmat que la vermella al camp del Chelsea va ser només la gota que va fer vessar el got, ja que feia temps que estava malament.
"Era un cúmul de coses. Potser feia un any i mig que no em sentia bé. Un intenta ser fort, però jo sentia que no estava bé. No només en l'àmbit esportiu, sinó també en el familiar i el personal. No em sentia jo mateix, i en aquell moment va ser quan vaig fer clic i vaig dir: alguna cosa passa, necessito aixecar la mà i demanar ajuda. Jo soc dels que s'ho guarden tot per un mateix, però també s'ha d'entendre que hi ha professionals que et poden ajudar, donar eines per saber com gestionar certes situacions... Vaig necessitar aixecar la mà i dir que alguna cosa em passava per poder-me recuperar."
"Aquell dia (el dia de l'expulsió a Londres) em vaig adonar que ja n'hi havia prou, que necessitava parlar amb professionals i amb el club perquè em poguessin ajudar."
L'aturada, tot i ser relativament breu, li ha anat molt bé a Araujo, que reconeix que està "més content" i "més feliç".
"Sento que el pitjor del pitjor ja ha passat i veig les coses des d'un altre punt de vista. El temps que vaig parar va ser per alguna cosa, perquè al final he pogut treballar-ho amb professionals, familiarment també, esperitualment, que era el que necessitava. Crec que allò em va fer molt de bé i avui em sento una persona totalment diferent."
El central blaugrana també ha deixat anar una reflexió sobre els futbolistes d'elit: "No tot són diners, no tot és fama. Un també pateix per les coses que li passen al camp. Som afortunats per fer el que fem, sí, però també hi ha la persona i els sentiments."