Trenta anys del penúltim ascens de l'Espanyol

Diumenge, 10 de juny del 1990. L'Espanyol es juga el retorn a Primera a La Rosaleda. Disputa la promoció d'ascens contra el Màlaga. A l'anada, 1-0 a Sarrià, amb un solitari gol de Gabino. El partit és dramàtic. Els blancs-i-blaus no saben sentenciar i un gol de Rivas envia la resolució de l'eliminatòria a la pròrroga. Més nervis, més imprecisions. Res: mitja hora estèril. Als penals. Se'n xutaran... fins a setze! Les errades de Zubillaga i Andrés deixen l'Espanyol al precipici. L'equip de Juanjo Díaz es pot tornar a quedar a l'infern de Segona un any més. Però l'actuació del Macario Meléndez (Tommy N'Kono era al Mundial d'Itàlia 90, amb el Camerun: coses del calendari) i l'errada salvadora del porter Jaro, que va enviar el seu penal guanyador als núvols, van canviar la sort de l'Espanyol. El central Albert Albesa va convertir l'agonia en èxtasi.

No us perdeu la barreja de joia i dramatisme amb què es va viure tot a peu de gespa. Els penals, tan tràgics a Leverkusen, redimien ara els periquitos. El testimoni de peces com el Màgic Díaz, el míster Juanjo Díaz, Gabino (que ho va viure tancat als lavabos) o el president Juli Pardo són la imatge d'una època a l'Espanyol, que celebraria els anys 90 on havia de ser: entre l'elit.

Però el millor havia d'arribar. L'expedició tornava a Catalunya, on els esperaven els aficionats. Tornar a la vida de Primera bé mereixia una celebració.