Superbiblioteca

La mare Ossa prepara l'esmorzar i les motxilles mentre els ossets encara juguen per la cuina. És hora d'anar a l'escola i no s'hi afanyen faran tard. De camí a l'escola, els avançarà la família de ratolins que van molt ràpid dalt de la seva bicicleta, també els cangurs que saltant van molt més ràpid. Potser els ossets també hauran de saltar? Esquirols, tortugues, eriçons,... tots s'afanyen a arribar a l'escola. 

Aquesta és una història senzilla que descriu un fet quotidià com és el de fer el camí a l'escola. El fet que els personatges siguin animals cridarà l'atenció dels més petits. Els seus comportaments, però, no seran molt diferents als que poden tenir els nens i nenes quan es tracta de fer el camí cada matí. Les il·lustracions, amb una estètica clàssica, aporten tendresa al llibre que tindrà un final inesperat. Un dia de presses però un conte per llegir a poc a poc i gaudir-ne.

Un llibre divertit perquè els més petits interactuïn amb el narrador de la història. La història arrenca amb una imatge de la sabana africana amb un munt d'animals, cadascú al seu entorn: el cocodril a l'estany, la girafa menjant fulles d'un arbre o el mico jugant a les seves branques. Apareix l'elefant i arrencar a córrer i les seves gambades fan tremolar tota la sabana de tal manera que el cocodril ja no és al seu estany sinó a la capçada d'un arbre, el lleó s'està banyant amb cara de sorprès i el mico està abraçat al coll de la girafa tremolant de por. Només el lector pot fer que tot torni a la normalitat.

Un llibre divertit i que permet el joc interactiu entre el lector i la pròpia història. 

Aquest és un bon llibre per a nens i nenes que comencen a aprendre i reconèixer les vocals. La protagonista de la història és la Lua que està aprenent les vocals i sent un soroll estrany que prové de la seva granja. Parla amb tots els animals fins arribar a la vaca que li confessa que no li agrada fer "muuuu" i que ha provat a utilitzar altres vocals i no ho ha sabut fer.

El llibre inclou la lletra i la partitura de la cançó "Les vocals" de la Dàmaris Gelabert. 

Aquest és un llibre al voltant de la paraula "tap" que dona nom al títol. Entre les pàgines, els lectors descobriran que hi ha taps de trànsit a les ciutats i que el millor quan passa això és agafar-s'ho amb calma. També es fa un tap quan una cosa et va petita o no pots passar per una porta. 

L'originalitat del llibre rau en les seves il·lustracions que segueixen un estil molt infantil, com si un infant hagués estat el responsable de dibuixar un tap de trànsit, un dia de pluja o una porta petita per a una persona molt gran. Amb formes poc definides però rostres molt expressius, amb colors llampants i aleatoris (hi ha cares violetes i vermelles) i traç gruixut. 

El llibre ha rebut el premi Euskadi d'il·lustració 2025.

Després d'escriure "En aquest llibre hi ha gats", arriba la segona part que torna a ser igual de divertida que la primera. En aquesta ocasió, els gats protagonistes del llibre volen sortir-ne i anar a veure món. Però per poder escapar de les pàgines del llibre necessitaran de l'ajuda del lector. 

Un conte que interpel·la el nen o nena que l'està llegint, que juga amb el format del llibre pel que fa a les il·lustracions i que converteix la història en un diàleg entre els gats i els lectors. Molt divertit i original.

El llibre mostra com és la vida d'una família de ratolins al llarg de l'any. Comença a l'hivern, amb una lectura sota les mantes. El recorregut al llarg de l'any permet a l'autora explicar cadascuna de les estacions de l'any: el fred i la neu de l'hivern, les flors i els esternuts de la primavera, els gelats de l'estiu o les carbasses i les fulles de la tardor.

És un bon llibre per començar a identificar les diferents estacions de l'any i, també, per ajudar als més petits a entendre el pas del temps Amb unes il·lustracions plenes de colors i de detalls i un text senzill.

Fox i Meg van caminant quan es troben una cosa enorme que no saben el que és, un però-però. Decideixen investigar tot i que no estan molt segurs d'acostar-s'hi molt. De seguida apareix un carter que sembla tenir alguna informació sobre l'objecte, però no. Un autobús ple de passatges s'atura perquè tots el puguin veure de prop. Només algú d'ells diu que pot ser una obra d'art avançada al seu temps. Però què és exactament? Un avió? Una escultura? Un objecte d'un altre planeta?

Un llibre divertit escrit en majúscules per facilitar la lectura dels primers lectors. Les il·lustracions, sobre fons blanc, no acompanyen sinó que juguen amb el llibre i amb el text per explicar la història. Hauràs de passar algunes pàgines per veure sencer l'objecte misteriós! I atenció al final perquè no te l'esperes!

La història d'un poble que va decidir que no importava tenir els carrers bruts, ni el riu ni el mar. Els habitants van pensar que així era tot més fàcil. Fins que algú va arribar al poble i els va ensenyar que es podia reciclar.

El progaonista d'aquest llibre és el senyor Silvinho, un sabater que fabrica unes sabates molt especials.En va fer unes amb uns talons tan alts que els mariners no havien de pujar al pal del vaixell per observar l'oceà. En un altra ocasió, va fer unes botes de futbol per a un porter tan grans que tapaven tota la porteria i també va ser capaç de fabricar unes botes d'astronauta amb sola d'heli per pujar a la lluna sense cap coet espacial. Això sí, les millors sabates són les que feia per a la nit de Reis.

Un bon llibre per fer lectura compartida. Amb idees un pèl boges, divertides i molt creatives.

Aquesta és la història d'una sabata que un dia va desaparèixer. La nena propietària de la sabata, que és qui ens explica la història, la va buscar per tot arreu. Fins i tot va posar cartells pel carrer. Però la sabata no apareixia. Un dia, van començar a arribar cartes a casa de la nena. Era la sabata que li escrivia des de molts llocs diferents i li explicava que havia decidit viatjar pel món i conèixer en primera persona els llocs de què parlava la nena en somnis.

Una història original, amb unes il·lustracions que combinen diferents tècniques amb el cartró com a element comú en moltes d'elles. Si volem animar els nens i les nenes a fer servir la imaginació per explicar històries, aquest llibre pot ser un bon exemple.

Aquesta és una història de Sant Jordi una mica diferent. El drac no és un drac, sinó una dragona, i la princesa està tan feliç amb ell que no vol que cap príncep la rescati. Si torna al castell, la princesa no podrà fer les coses que li agraden i haurà de dur uns vestits que no la deixen moure. En canvi, amb la dragona pot fer les coses que més li agraden, com crear una màquina voladora. Cada vegada que un dels cavallers decideix salvar la princesa, ella, amb una clau de karate, els envia més enllà de les muntanyes.