Aprovats els primers pressupostos del govern d'Illa, un impuls per al final de la legislatura
El Parlament, finalment, ha donat llum verda aquest dijous als pressupostos de la Generalitat del 2026 després d'una llarga negociació que no ha estat un camí de roses.
Són els primers pressupostos del govern de Salvador Illa i també els primers que s'aproven des del 2023, gràcies al suport dels seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns.
La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha celebrat l'aprovació dels pressupostos que, diu, posen recursos per reforçar l'estat del benestar.
Res d'això hauria estat possible sense la capacitat de diàleg, negociació i acord en un moment en què massa sovint es posa el focus en el que ens divideix.
Entrevistada al programa "Més Nit", la consellera d'Economia ha destacat que els pressupostos serviran per dedicar més recursos als serveis bàsics i s'ha compromès a executar els comptes "al més aviat possible" i a complir els acords a què ha arribat amb Esquerra i els Comuns.
Coincidint amb l'equador de la legislatura, el president de la Generalitat ha aconseguit tirar endavant els preuats pressupostos, la llei més important de qualsevol govern, que seran un baló d'oxigen per afrontar la segona part del mandat, en un moment complex per a Illa amb la crisi educativa enquistada o amb els presumptes casos de corrupció que esquitxen el PSOE.
Illa ha agraït el suport dels socis i ha estès la mà a l'oposició "per desplegar el pressupost en benefici del país".
Probablement, també seran els últims comptes de la legislatura perquè l'any que ve hi ha eleccions municipals i generals, si no s'avancen, i el 2028 toquen les eleccions catalanes. Un escenari gens propici, amb els comicis pel mig, perquè els partits es posin a negociar uns nous pressupostos.
A la tarda, la cambra ha validat la llei d'acompanyament dels pressupostos, també amb el vot dels tres partits que van votar a favor de la investidura d'Illa.
Els socis justifiquen el suport
Ester Capella, d'ERC, ha defensat el seu suport als pressupostos assegurant que "Catalunya no es pot permetre a renunciar a avançar amb totes les eines que té al seu abast".
No creiem en els xecs en blanc, però tampoc en el bloqueig. Ser coherents és defensar els objectius i aprofitar les negociacions.
En aquest sentit, ha defensat les millores incorporades a proposta dels republicans. "ERC entén els pressupostos com una eina política per construir una Catalunya més forta, més justa i amb més sobirania" ha dit, a l'hora que ha avisat:
Ja no hi ha excurses per no deplegar els acords.
En la mateixa línia, Jéssica Albiach, dels Comuns, ha promès "tota l'exigència" al PSC amb el compliment dels acords un cop aprovats els pressupostos. "Ens trobaran de cara, amb fermesa i convicció".
Albiach ha justificat el suport als números amb un objectiu: "Habitatge, habitatge i habitatge".
Les cases són per viure. Hem aconseguit una llei per prohibir les compres especulatives d'habitatge. És una veritable urgència expulsar els fons voltors de casa nostra.
Segons la portaveu dels Comuns, la legislatura dependrà de com el govern abordi, no només l'habitatge, sinó també Rodalies, l'educació i la sanitat.
En referència a la política espanyola, Albiach ha erigit el seu partit per barrar el pas a l'extrema dreta i ha preguntat a Junts "a què juguen".
Al PP la corrupció li importa zero. De veritat volen que aquesta gent torni al govern? Amb aquest joc macabre hi perd Catalunya.
L'oposició critica els impostos
Des de Junts , Antoni Castellà ha assegurat que "no hi ha projecte de país" i ha titllat Illa d'arrogant, "també amb els seus socis de govern perquè ja té els pressupostos al cabàs".
Castellà ha acusat el govern d'ignorar el dèficit fiscal amb Espanya i l'ha instat a treballar pel concert econòmic.
Vostès perpetuen el cafè per a tothom i Catalunya sempre perd. Tenim una oportunitat d'aconseguir un finançament just, però vostès s'hi neguen i els seus socis s'ho empassen. A canvi de què?
Castellà ha assegurat que els pressupostos "no tenen direcció ni model nacional" i li ha demanat un canvi de rumb. Per això, han mantingut vives 1.300 esmenes, que Castellà ha descrit com uns pressupostos alternatius que "escolten el territori", amb uns "serveis públics forts" i que "defensen la transformació del model econòmic".
El portaveu del PP, Juan Fernández, ha criticat les "cessions" als socis i ha assegurat que el govern de la Generalitat s'ha convertit en un "delegació política del Sanchisme".
No són els pressupostos que necessita Catalunya. Són els que necessita Illa per continuar governant i Sánchez per resistir.
El popular ha assegurat que Catalunya "necessita girar full del nacionalisme" i que aquests comptes són "l'eina més eficaç" per "liquidar" la classe mitjana catalana. "Cada vegada costa més arriba a final de mes. I la resposta del seu govern és més impostos", ha denunciat.
Laure Vega ha justificat el "no" de la CUP, perquè "la gent mereix més" i ha instat a acabar amb l'especulació amb l'habitatge, aconseguir un transport gratuït i un salari mínim català.
A més, la cupaire també ha avisat:
Si l'esquerra gocverna condiciona governs i la vida no millora, qui recollirà aquesta frustració? L'extema dreta, que entra per la porta de la por.
Des de Vox, Joan Garriga ha assegurat que mantenen la seva esmena a la totalitat i ha acusat el govern de fer negoci amb l'habitatge habitual.
Garriga ha acusat l'execuctiu d'haver convertit la Generalitat en una "màquina de recaptar impostos, repartir subvencions, oblidant-se que primer van els de casa", ha dit.
Rosa Maria Soberana, d'Aliança Catalana, ha criticat l'engreix de l'estructura administrativa del Govern i ha denunciat l'espoli fiscal.
No hem vingut a administrar les engrunes. Els diners dels catalanas s'han de quedar a Catalunya.
3 de cada 4 euros per a polítiques socials
Els pressupostos de la Generalitat del 2026 pugen a 49.162 milions d'euros, un 22,8% més que els del 2023, els últims aprovats i que s'han anat prorrogant fins ara.
3 de cada 4 euros del pressupost es destinaran a polítiques socials, fet que enfortirà sectors com la salut, l'educació i els drets socials.
El camí per arribar fins aquí, però, no ha estat gens fàcil. Va haver-hi un primer intent fallit d'aprovar els pressupostos al març, però, abans de la votació el govern els va haver de retirar perquè no tenia lligat el suport d'Esquerra i els comptes haurien descarrilat.
Mai abans un president de la Generalitat havia fet marxa enrere retirant uns pressupostos.
El partit d'Oriol Junqueras es va negar a negociar els comptes perquè el govern espanyol no complia amb la seva principal exigència: que Catalunya pogués recaptar els grans impostos, com l'IRPF.
Després d'aquell xoc, es va decidir posar el comptador a zero i ERC i el govern del PSC van asseure's a negociar.
Les contrapartides dels socis
La construcció d'una nova línia de tren, l'anomenada línia orbital, és el que va aplanar el terreny perquè Esquerra hagi acabat donant el seu aval als pressupostos. Es tracta d'un nou corredor ferroviari, concebut fa més de 20 anys però que havia quedat guardat en un calaix.
La idea és que uneixi, l'any 2041, el Garraf amb el Maresme sense passar per la ciutat de Barcelona, amb un cost total de 5.200 milions d'euros que hauria d'assumir l'Estat.
Els republicans també han aconseguit, a canvi del seu suport als pressupostos, la creació d'una societat mercantil participada per la Generalitat i l'Estat que vetlli per accelerar les inversions estatals en infraestructures a Catalunya i una reformulació del Consorci de la Zona Franca perquè la part catalana –Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona– tinguin un pes majoritari en la gestió.
La pedra angular de l'acord amb els Comuns ha estat l'habitatge. El govern del PSC s'ha compromès a destinar 2.500 milions d'euros a polítiques per facilitar l'accés a l'habitatge durant aquesta legislatura. També es crearà una Direcció General de Disciplina en Habitatge, que s'encarregarà de multar els incompliments en els topalls dels preus dels lloguers.
A més, al Parlament, hi ha el compromís d'aprovar-se dues lleis: una per limitar la compra especulativa d'habitatge i evitar així que els grans propietaris i els fons d'inversió hi facin negoci i una altra per reconvertir oficines i locals comercials en pisos de protecció oficial.
Amb els pressupostos sota el braç, el president Salvador Illa podrà governar una mica més tranquil durant els dos anys que li queden de mandat i desplegar el seu pla de govern. L'aprovació dels comptes al Parlament consolida la majoria de la investidura, l'única que ha donat senyals de ser operativa des que va començar la legislatura.
