Illa veu "bastant immediat" un acord perquè el govern participi en la governança dels aeroports

En la sessió de control al govern al Parlament d'aquest dimecres, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que creu que no trigaran a arribar a un acord sobre la governança dels aeroports catalans, tot i que no ha concretat quan serà ni en què consistirà.

Ho ha dit en resposta a una pregunta del portaveu d'ERC, Josep Maria Jové, que li ha reclamat que es creï l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya inclosa a "l'acord que va fer possible aquesta legislatura".

Illa ha respost que s'està negociant la participació del govern en "el disseny de governança" dels aeroports i ha afegit que creu que les negociacions "van pel bon camí" i que serà "bastant immediat":

En la seva pregunta a Illa, Jové ha dit que "és imperativa" la creació d'aquest organisme "que inclogui tots els aeroports existents a Catalunya independentment de la seva titularitat actual":

Jové també ha dit que això ha de permetre que s'especialitzin i es complementin treballant en xarxa i connectats per ferrocarril.

Aena i el precedent del País Basc

Illa s'ha limitat a parlar de "participació" i de "presència" del govern en "el disseny" de la governança, mentre que la reclamació de Jové ha anat més enllà, dient que la participació en la governança ha de ser "determinant", suggerint que hauria de ser alguna mena de cogestió.

Precisament, fa 3 setmanes els governs espanyol i basc van acordar que Euskadi cogestioni els seus aeroports, cosa que va provocar la reacció immediata en contra del gestor aeroportuari estatal Aena.

Aena va enviar una nota a la Comissió Espanyola del Mercat de Valors recordant que la gestió dels aeroports és una competència exclusiva de l'administració central de l'Estat.

En la nota reclamava que l'organisme aprovat pels governs espanyol i basc tingui naturalesa "estrictament consultiva i no decisòria" i amenaçava d'emprendre accions legals si no és així.

Aprovació del suplement de crèdit

La sessió de control ha precedit l'aprovació del decret llei del suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d'euros pactat entre el PSC, Comuns i ERC i aprovat pel govern de la Generalitat fa 4 setmanes.

Aquest decret llei, que com que s'ha validat no caldrà tramitar-lo com a projecte de llei, s'ha aprovat amb els vots a favor del PSC, ERC i els Comuns, mentre que la CUP s'ha abstingut i la resta de grups hi han votat en contra.

També s'ha aprovat un segon decret amb un paquet de mesures relacionades amb la pròrroga pressupostària, després que el president Salvador Illa pactés amb ERC retirar el projecte de pressupostos.

El suplement de crèdit, de fet, no és un crèdit, sinó un mecanisme per donar sortida a diners que ja s'han ingressat via impostos, però que no es poden gastar perquè no estan pressupostats.

Servirà per pagar sous públics i despeses sanitàries

El suplement de crèdit aprovat és, en total, de 5.988 milions, més de la meitat dels quals –segons el govern– serviran per pagar nòmines de treballadors públics; per exemple, els augments pactats dels sous dels Mossos i de mestres i professors.

També per pagar despeses de medicaments, dels concerts sanitaris i de l'àmbit de la dependència, per mantenir les bonificacions del transport públic i per posar en marxa el Pla de barris i viles 2025-2029, entre molts altres conceptes.

Segons va dir llavors la consellera d'Economia, Alícia Romero, hi ha uns 1.500 milions d'euros més que estan disponibles, però que quedaran sense assignar si no s'aproven pressupostos nous.

Junts per Catalunya s'ha mostrat contrari a l'aprovació del suplement de crèdit, que ha considerat que és, de fet, una validació "per la porta del darrere" del projecte de pressupostos retirat.

Ho va dir aquest dimarts el portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, que va afirmar que és un suplement aprovat "dins del marc del tripartit" format pel PSC, Comuns i ERC que, va dir, acabarà aprovant els pressupostos d'Illa.