El govern aprova un suplement de crèdit de 5.988 milions per ampliar la despesa a l'espera de pressupostos
El govern s'ha reunit de manera extraordinària aquest matí per aprovar un suplement de crèdit de 5.988 milions d'euros, els diners que prepara el Departament d'Economia per fer front a les despeses inajornables mentre no hi hagi pressupostos.
El suplement de crèdit és un mecanisme a l'abast del govern per ampliar les despeses dels departaments.
Es tracta de donar sortida a uns diners que el govern ja té, perquè els ha ingressat via impostos, però que no pot gastar perquè no estan pressupostats. No consisteix a demanar un crèdit al banc, tot i que el nom pot induir a confusió.
El suplement de crèdit haurà de passar després el filtre del Parlament a l'abril, on ERC ja s'ha compromès a facilitar-ne l'aprovació.
Tot plegat després de l'acord entre els republicans i el govern del PSC per retirar el comptes del 2026, donar temps a les negociacions i tornar a presentar uns pressupostos nous a l'estiu.
A què es destinaran aquests diners?
La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha explicat aquest matí on aniran a parar els 5.988 milions que preveu el suplement de crèdit, que han de garantir el funcionament dels serveis públics mentre el PSC i ERC continuïn negociant.
Més de la meitat, 3.400, seran per pagar nòmines. Això cobreix els increments de sous corresponents, els que ja es van acordar i els que s'han pactat amb posterioritat.
En aquest sentit, la consellera d'Economia ha dit que amb aquest suplement es podrà fer front als compromisos assolits amb els sindicats de mestres i Mossos d'Esquadra per millorar els sous d'aquests col·lectius.
També les noves dotacions per als cossos de Mossos, Bombers i Agents Rurals.
Els prop de 6.000 milions també es dedicaran a assumir l'augment de la despesa de la Generalitat en els àmbits de la dependència, la despesa farmacèutica o els concerts sanitaris.
També hi haurà diners perquè les escoles puguin garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat vulnerable, així com per comprar habitatges per destinar-los a lloguer social.
Transport públic i Pla de Barris
El suplement de crèdit aprovat aquest dijous també servirà per mantenir les bonificacions del transport públic i fer altres inversions en l'àmbit de la mobilitat.
Una altra de les destinacions d'aquests prop de 6.000 milions serà la primera convocatòria prevista per a aquest any del Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029, que es podrà continuar desplegant, i el manteniment ordinari dels centres educatius i els edificis públics.
L'ampliació de l'ATC, aturada
Tot i això, el govern assegura que, malgrat el suplement, encara quedaran fora més de 3.000 milions dels més de 9.000 que calculava que augmentaven els últims pressupostos aprovats, els del 2023. La consellera ha insistit que hi ha uns 1.500 milions d'euros disponibles que quedaran sense assignar si no hi ha pressupost aquest any, si bé s'ha mostrat convençuda que les negociacions amb ERC fructificaran i que Catalunya tindrà pressupost.
"Hi ha moltes coses que queden fora, sobretot aquelles noves que plantejaven els departaments per al 2026, no podem fer res nou." I entre aquestes coses noves que no podran tirar endavant fins que s'aprovin pressupostos, hi ha l'ampliació de l'Agència Tributària de Catalunya, ja que això s'ha de canalitzar a través del projecte de llei de pressupostos.
Tampoc inclou una segona convocatòria per 200 milions d'euros per al pla de barris.
El 2024 ja es van aprovar suplements per valor de 2.137 milions d'euros, i el 2025 per valor de 4.000 milions. Entre altres conceptes, el 2024 els diners van servir per afrontar la sequera, i el 2025 la pujada dels sous dels funcionaris.
A més, el govern disposa d'eines com les transferències internes entre departaments, i també l'ampliació de partides que ja existeixen. El que no es gasta va a eixugar dèficit.
Pressupostos retirats
L'acord per retirar els comptes per primer cop a la història el van segellar amb una cimera el president Salvador Illa i el líder d'ERC, Oriol Junqueras.
Eviten així una derrota parlamentària dels pressupostos del govern, que comptaven amb els vots dels Comuns però no tenien l'aval imprescindible d'una ERC que es negava a avalar la seva tramitació parlamentària si no hi havia concrecions sobre la cessió de l'IRPF a Catalunya.
Ara aquesta línia vermella ha caigut i els republicans s'obren a valorar alternatives, cosa que la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha tornat a celebrar aquest matí:
És una bona notícia, tenim la seva garantia, confiem en el grup d'ERC i esperem poder posar-nos a treballar el més aviat possible.
El govern mostra total disposició i flexibilitat per atendre les demandes els republicans; això sí, subratlla "sobre les competències i les condicions sobre les que tenim capacitat d'influir".
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, evita mullar-se sobre la hisenda catalana i confia que acabaran arribant a un acord amb Esquerra Republicana sobre la recaptació de l'IRPF, que sempre ha defensat que ha de ser una gestió compartida. Montero també ha negat que des de Madrid s'hagi demanat a Salvador Illa ajornar els comptes per no perjudicar-la a la campanya de les andaluses.
La número 2 de Pedro Sánchez també ha volgut deixar clar que serà transparent sobre possibles enteses en aquesta matèria, central pels republicans.
Junqueras: "El problema és la sobirania"
Mentrestant, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit que si els socialistes no han volgut complir amb la cessió de l'IRPF és perquè "no volen que Catalunya tingui més autonomia i més poder".
En una entrevista a "Matins" de TV3, Junqueras també ha acusat el PSOE de prioritzar els interessos de partit davant dels de Catalunya perquè "tenen eleccions convocades i no totes els van bé", en al·lusió a les eleccions andaluses, que tindrà la ministra d'Hisenda com a candidata.
El dirigent d'ERC ha lamentat que el PSC "no es vegi amb cor" de convèncer el PSOE per complir amb un compromís que van signar en els acords d'investidura, i els ha instat a proposar alternatives: "i ja valorarem si són bones o no".
Preguntat sobre quines modificacions legals hauria de fer el PSOE per demostrar que està complint, Junqueras ha dit que allà on la LOFCA diu que no es pot delegar l'IRPF, "que desaparegui la paraula 'no'". "Aquesta és una peça important", ha dit.
El PSC confia en un acord amb ERC
La número dos del PSC, Lluïsa Moret, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que "ni els negociadors d'ERC ni els del PSC contemplen cap altra pantalla que no sigui arribar a un acord perquè Catalunya tingui uns pressupostos".
Segons Moret, per això caldrà posar sobre la taula qüestions que vagin més enllà de l'IRPF, ara que per a Esquerra ja no és una línia vermella. "El que veurem és un procés de negociació seriosa, rigorosa, que posa per davant els interessos del país i aniran sortint --imagino-- projectes que tenen a veure amb aquests interessos".
Per la número 2 del PSC, la retirada dels pressupostos per continuar negociant ha estat un acte de responsabilitat del president Salvador Illa per plantejar uns comptes que també s'adeqüin a les noves necessitats derivades del conflicte a l'Orient Mitjà.
Nou calendari
L'ajornament dels pressupostos catalans permet que la seva possible aprovació es desplaci més enllà de les eleccions andaluses previstes per al juny, quan Maria Montero podria deixar el ministeri.
Fonts socialistes i republicanes calculen que, si hi ha acord, els pressupostos catalans podrien aprovar-se a finals de juny o principis de juliol.
Des de l'oposició, Junts ha qualificat de "fracàs" del govern la retirada dels pressupostos i el PP ha denunciat els "tripijocs" de PSC i ERC per evitar que un acord pressupostari a Catalunya pogués perjudicar els interessos electorals dels socialistes a Andalusia, mentre que Vox ha demanat eleccions.
