Rússia reprèn els macroatacs a Ucraïna després de la treva de tres dies
Butlletí Mirada Global
Cada setmana un article exclusiu per enendre cap a on va el món
Intercanvi d'atacs entre Rússia i Ucraïna, tot just després de la treva de tres dies decretada per la celebració del Dia de la Victòria a Moscou. Els macroatacs de Rússia a Ucraïna en les últimes hores han deixat almenys 24 morts i 47 ferits a Kíiv.
Segons les autoritats ucraïneses, aquesta ofensiva, en què Moscou hauria llançat prop de 1.500 drons i una cinquantena de míssils en només dos dies, ha estat una de les més intenses des de l'inici de la guerra, fa quatre anys.
La defensa ucraïnesa assegura que ha pogut neutralitzar aquest mateix divendres 130 drons i un míssil rus.
Aquest nou atac se suma al de la matinada anterior, en què un míssil va impactar contra un edifici residencial de nou pisos a Kíiv, on hi hauria hagut la majoria de morts. Molts barris de la ciutat es van quedar sense llum ni aigua, i molts ciutadans es van haver de refugiar a les estacions de metro.
Ucraïna hi ha respost: tres persones han mort i dotze més han quedat ferides en un atac amb drons ucraïnesos contra la refineria de petroli de Riazan, una de les més importants de Rússia, situada a uns 200 quilòmetres al sud-est de Moscou. L'exèrcit rus assegura, a més, que aquesta última nit de dijous ha interceptat 355 drons ucraïnesos.
Intercanvi de presoners i soldats morts
A banda dels atacs, aquest divendres Rússia i Ucraïna han informat que s'ha fet un nou intercanvi de presoners entre tots dos països, 205 per cada part. Segons el Ministeri de Defensa rus, els presoners de l'exèrcit rus es trobaven a Bielorússia, on han rebut ajuda psicològica i mèdica. L'intercanvi hauria estat possible gràcies a la mediació dels Emirats Àrabs, segons Moscou.
El president Zelenski també ha confirmat l'intercanvi: "És la primera etapa de l'intercanvi 1.000 per 1.000", ha escrit a les xarxes socials, en referència a l'acord amb el president dels Estats Units que va permetre que Ucraïna se sumés a la treva.
A més, Rússia ha lliurat 526 cadàvers de soldats morts a Ucraïna, i n'ha rebut 41 de Kíiv.
L'alto el foc vigent del 9 a l'11 de maig, mediat pels Estats Units, es va veure entelat per acusacions mútues de violacions, però sense cap ofensiva a gran escala.
Amb dades de l'ONU fins al gener, gairebé 15.000 civils ucraïnesos han mort i 40.600 han quedat ferits des de l'inici de la invasió russa, el 24 de febrer del 2022. El 2025 ha estat l'any més mortífer.
La primera ministra letona dimiteix per la crisi de míssils ucraïnesos
La primera ministra de Letònia, Evika Silina, ha dimitit per la crisi del govern arran de la caiguda de drons ucraïnesos al seu territori. El govern ha perdut la majoria parlamentària després que dos socis hagin decidit trencar la coalició.
La crisi es va desfermar la setmana passada, quan dos drons ucraïnesos --desviats per Moscou-- van penetrar a l'espai aeri de Letònia i van xocar contra un dipòsit buit de petroli, a 60 quilòmetres de la frontera amb Rússia, on van provocar una explosió.
La ministra, de centredreta, va responsabilitzar el fins aleshores ministre de Defensa, el socialdemòcrata Andris Spruds, del fracàs a l'hora d'interceptar els drons, i en va forçar la dimissió. Aquest cessament ha motivat que Silina hagi perdut el suport d'un partit de la coalició i hagi quedat en minoria.
Spruds assegura que s'ha dut a terme una campanya per desacreditar el seu partit i les capacitats de defensa de Letònia per motius polítics, quan falten cinc mesos per a les eleccions.
El president letó, Edgars Rinkevics, ha de buscar una sortida política a la crisi. Aquest divendres reunirà els partits polítics del Parlament per preparar el nomenament d'un nou candidat que formi un govern interí fins als comicis de l'octubre.
