Com votar al Senat: particularitats de la papereta sèpia i quants candidats es poden marcar
En les eleccions generals del 29 de novembre l'elector ha d'agafar dues paperetes, una per votar al Congrés i una per al Senat, que ha d'introduir en sobres i urnes diferents. En el cas del Senat la papereta és de color sèpia, mentre que la del Congrés és de color blanc.
Però, a banda del color, hi ha altres diferències entre el vot al Congrés i al Senat que convé saber abans de la jornada electoral.
Com és la papereta del Senat i com s'omple
Al Senat es vota en llistes obertes, és a dir, es vota la persona, a diferència del Congrés, on es vota en llistes tancades un partit. I això vol dir que per votar al Senat només us trobareu una sola papereta.
En aquesta papereta única hi figuren tots els candidats i candidates de les diferents formacions polítiques que es presenten en aquella circumscripció.
Una altra diferència respecte al Congrés és que en la papereta del Senat l'elector ha de marcar amb una creueta els candidats que vol votar. La normativa no imposa un color concret a l'hora de marcar la creueta, ni exigeix expressament que s'utilitzi bolígraf.
L'elector pot marcar fins a un màxim de 3 candidats, si vota a la Península. I poden ser de llistes diferents.
En el cas que es voti a Mallorca, Tenerife, Gran Canària, Ceuta i Melilla, només es poden marcar un màxim de dos representants.
I les persones que votin des de la resta d'illes que disposin de Consell Insular o Cabildo (Eivissa, Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, Lanzarote i La Palma) només poden triar 1 candidat.
No tots els senadors s'escullen amb el vot ciutadà
El Senat s'elegeix per un doble procediment, que fa que no tots els membres del Senat es triïn el dia de les eleccions:
- Per votació directa dels ciutadans s'escullen la majoria de senadors, 209, dels quals 16 a Catalunya (4 per circumscripció).
- Per designació dels Parlaments autonòmics es trien 58 senadors. D'aquests, el Parlament de Catalunya en designa 8, que són nomenats d'acord amb la composició política de la cambra.
El nombre de senadors designats pels Parlaments és variable. La llei estableix que n'hi ha d'haver un de fix per cada comunitat autònoma i un més per cada milió d'habitants del territori.
Votar en blanc al Senat, diferent del Congrés
Entre les diferències del vot al Congrés i al Senat n'hi ha una altra de substancial: la forma en què es vota en blanc.
Al Senat el vot en blanc no es fa amb un sobre buit. Per votar en blanc a la cambra alta cal afegir dins el sobre la papereta sèpia sense cap candidat marcat.
Per tant, un sobre buit al Senat no es comptabilitza com a vot en blanc sinó que es considera nul.
També es considerarà nul un vot on s'hagin marcat a la papereta sèpia més candidats dels que es poden escollir. Per tant, una papereta del Senat amb 4 candidats marcats a Catalunya es consideraria vot nul.
L'elector pot utilitzar per votar al Senat una papereta que hagi rebut a casa. Cal tenir present que la propaganda electoral enviada pels partits als domicilis pot portar les creus ja impreses al costat dels candidats de la formació.
En aquest cas, el votant no ha de marcar res més perquè, si ho fes, pot ser considerat un vot nul.
El Senat té el doble de vots nuls que el Congrés
Sigui pel desconeixement de les particularitats del vot al Senat o per altres factors, el cert és que el percentatge de vot en blanc i de vot nul a la cambra baixa dobla el que es produeix al Congrés.
A Catalunya, en les darreres eleccions generals, ni el vot en blanc ni el nul arribaven a l'1% al Congrés. En canvi, al Senat hi va haver un 1,64% de vots en blanc i encara més de nuls: un 2,16%.
Al cercador de 3CatInfo podeu consultar tots els candidats i les formacions que es presenten en les eleccions generals del 29N al Senat. Si no se't mostra el partit que busques al desplegable, escriu-ne la primera lletra.
