Taiwan, la convulsa història d'una illa en disputa constant: d'on ve el conflicte amb la Xina
Enmig de la bona sintonia que han exhibit Trump i Xi Jinping, un ull de poll s'ha fet ben visible en la trobada que els dos mandataris han mantingut aquest dijous: Taiwan és la línia vermella intocable per al líder xinès.
Aquesta illa, de 23 milions d'habitants, està separada de la costa xinesa per menys de 200 quilòmetres. Però la separació real, la desavinença històrica, entre la Xina i Taiwan és molt més gran i profunda.
Es tracta d'un enfrontament forjat després d'un segle més que convuls a Taiwan, l'illa que els navegants portuguesos van batejar com Formosa, admirats per la bellesa del seu paisatge.
El conflicte entre la República Popular de la Xina i Taiwan té les seves arrels en la Guerra Civil Xinesa, una contesa que va començar l'any 1927 i que enfrontava el Kuomintang, el partit nacionalista liderat per Chiang Kai-shek, i el Partit Comunista, encapçalat per Mao Tse-tung.
Taiwan, refugi del derrotat Kuomintang
Des de finals del segle XIX, Taiwan era japonès, un passat que encara avui sacseja les relacions dels dos països. Però, amb la derrota nipona a la Segona Guerra Mundial, va passar a mans xineses. Els comunistes van prendre control de la Xina continental el 1949.
I la victòria de Mao Tse-tung va obligar el govern derrotat del Kuomintang a buscar un indret on refugiar-se. L'illa de Taiwan va ser l'escollida, i la cúpula i les restes del Partit Nacionalista s'hi van instal·lar.
L'antiga Formosa va esdevenir així part del mur de contenció del comunisme a l'Àsia. Els Estats Units s'afanyaven a fer un dic que contingués l'URSS i la Xina de Mao.
D'aquesta manera, els EUA van reconèixer durant molts anys el de Taiwan com el govern legítim xinès. I així, el govern nacionalista i dictatorial de Taipei va representar el conjunt de la Xina fins a principis dels anys 70.
El canvi de dècada va ser un punt d'inflexió en què els Estats Units van normalitzar relacions amb la República Popular de la Xina per fer-ne un contrapès a la Unió Soviètica.
I es va girar la truita: Pequín va passar a ser el govern que representava una única Xina. I fins i tot va substituir el govern de Taipei al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Una única Xina, però sense consumar la sobirania sobre Taiwan
Però l'exercici de la sobirania sobre Taiwan no es va consumar a la pràctica, i l'illa és, en realitat, un altre país. Amb un govern que, amb la transició dels vuitanta, s'ha democratitzat i ha esdevingut una de les societats més avançades d'Àsia Oriental en matèria de drets socials.
Des d'aleshores, la política nord-americana és d'ambigüitat estratègica cap als dos països. Això sí, mantenint el suport militar a Taiwan.
Episodis com la visita l'any 2022 de la llavors presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, a Taipei, han enfurismat Pequín. Dos dies després, la Xina feia unes maniobres militars intimidatòries al voltant de l'illa. Uns exercicis que ha repetit diverses vegades els últims anys.
Taiwan, una democràcia amb reconeixement minoritari
Taiwan és ara un país democràtic governat per un govern distant respecte a la Xina, però que no s'ha atrevit a declarar la independència per evitar un conflicte militar.
Funciona com un estat, però només el reconeixen 12 petits països. La Xina el considera una "província rebel" que ha de ser reunificada.
Sota Xi Jinping, el règim xinès no amaga la voluntat de completar la reunificació amb Taiwan, si cal, per la força.
