Els Emirats i l'Iran, de veïns malavinguts a enemics acèrrims

La guerra al golf Pèrsic ha trastocat els equilibris geopolítics a l'Orient Mitjà i una de les novetats és el rumb assertiu que han consolidat els Emirats Àrabs Units (EAU). De ser un país amb un perfil discret a l'ombra de l'Aràbia Saudita fa pocs anys, s'ha convertit en un actor que va per lliure, incomoda les petromonarquies veïnes, aposta per la confrontació amb l'Iran i trenca tabús que cap altre estat àrab s'hauria atrevit a enderrocar.

L'exemple més clar, aquest dimecres, quan el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va explicar en un comunicat que, en plena guerra amb l'Iran, va visitar en secret els Emirats Àrabs i es va entrevistar amb el seu president, Mohamed Bin Zayed, i ha titllat la trobada "d'avanç històric en les relacions entre els dos països".

Els Emirats han negat aquest dijous cap visita "d'una delegació militar israeliana" per bé que fonts del govern jueu han dit a Reuters que la trobada va durar unes quantes hores i es va fer el 26 de març a l'oasi d'Al-Ain, a prop de la frontera amb Oman. També asseguren que el cap del Mossad, Dadi Barnea, va fer almenys dues visites als Emirats durant la guerra per coordinar accions militars.

No és clar si la del dia 26 va ser la primera trobada cara a cara de Netanyahu amb un monarca del Golf. El 2018, mitjans israelians ja van assegurar que s'havia entrevistat en secret precisament amb Bin Zayed, per bé que el marc de l'última visita és molt diferent: arran de Gaza, Netanyahu és vist com un genocida per l'opinió pública àrab i part de la internacional, i la seva insistència a agredir l'Iran ha enfonsat l'Orient Mitjà en la pitjor crisi d'aquest segle.

Armes israelianes per protegir els Emirats

Dimarts, l'ambaixador nord-americà a Tel-Aviv, Mike Huckabee, va revelar un altre fet inèdit. Israel havia enviat bateries del seu sistema antimíssils Cúpula de Ferro als Emirats i també personal (és a dir, soldats) per ajudar-los a interceptar els atacs iranians. El diplomàtic ultrasionista nord-americà va recordar que "van ser els primers membres dels Acords d'Abraham. I mireu els beneficis (de defensa) que han obtingut com a resultat. I això és perquè tenen una relació extraordinària basada en els Acords d'Abraham".

El 2020, a les acaballes de la primera presidència de Trump, els EAU, Bahrain i el Marroc van firmar els Acords d'Abraham mitjançant els quals normalitzaven relacions econòmiques, diplomàtiques, d'intel·ligència i també de seguretat, i trencaven així el boicot tradicional de la majoria de països àrabs respecte a Israel, que quedava menys aïllat.

Arran de la guerra de Gaza, i almenys públicament, l'acostament entre Tel-Aviv i Abu Dhabi es va refredar, però la guerra de l'Iran ha servit per enfortir les seves relacions amb els Estats Units i Israel i Bin Zayed les veu, precisament, com una palanca per guanyar poder, influència regional i autonomia estratègica.

Els Emirats són el país que més atacs iranians va patir durant les sis setmanes de conflicte obert, més de 2.250 drons i quasi 600 míssils, xifres que equivalen al 55% dels atacs que va llançar a tots els seus veïns. I Teheran no només els va atacar per la seva concentració de hubs comercials, infraestructura logística i bases militars sinó també per haver-se convertit en l'aliat més estret dels EUA al Golf i per la seva entesa creixent amb Israel.

Però durant dècades, l'Iran xiïta i els Emirats sunnites s'havien permès fer negocis plegats, per bé que l'enemistat mútua arrenca des de la mateixa independència de l'emirat respecte al Regne Unit el 1971. Llavors, l'Iran es va atorgar el control de tres illes estratègiques que són clau per accedir a l'estret d'Ormuz i que els Emirats encara reclamen.

Els Emirats van per lliure i s'allunyen dels veïns

Durant dècades, els EAU havien estat sota l'ombra de l'Aràbia Saudita, la potència regional i primus inter pares de la resta de petromonarquies, però fa uns anys que es començaven a tenir interessos divergents. Per exemple, Abu Dhabi s'ha implicat militarment o a nivell d'ajuda en els conflictes del Iemen, el Sudan, o Somàlia, però donant suport al bàndol contrari que els saudites.

I la guerra de l'Iran ha servit perquè els Emirats hagin reforçat aquest perfil cada cop més assertiu i independent respecte als seus veïns àrabs.

La plantada més descarada la van protagonitzar fa tres setmanes, quan van anunciar que marxaven de l'OPEP --l'Organització de Països Exportadors de Petroli--, on encara hi ha la majoria dels seus veïns. Volien tenir més autonomia a l'hora de produir i exportar cru sense les quotes imposades pel càrtel petrolier --on l'Aràbia Saudita porta la veu cantant--.

La seva marxa també tenia una gran càrrega simbòlica, ja que tallava un dels principals vincles que tenia amb els seus veïns àrabs del Golf i trencava la cohesió pública que, com a bloc, s'havien esforçat a exhibir durant dècades.

L'altra gran diferència amb la resta de petromonarquies és l'actitud i la bel·ligerància davant els atacs de l'Iran. Malgrat estar indignades per la pluja de míssils i drons, per la ruïna que els ha comportat el conflicte i pel mal resultat del bloqueig de l'estret d'Ormuz, Qatar, Kuwait, l'Aràbia Saudita o Qatar van preferir abaixar el cap, absorbir els cops i no exercir el dret a la legítima defensa que els permetria llançar represàlies contra l'Iran.

Són de l'opinió que si entren a la guerra de la mà de Trump i Netanyahu, encara s'inflamarà més la regió, patiran més atacs i s'allargarà més un conflicte que podria acabar molt malament per a tothom.

En canvi, Abu Dhabi sembla que està perdent la paciència i ja retreu obertament als seus veïns l'actitud "dèbil" davant l'Iran. El 27 d'abril, el màxim assessor del president Bin Zayed, Anwar Gargash, va pronunciar unes paraules impensables fa només uns mesos contra els seus socis:

"Mai en la història del Golf havíem vist un atac iranià d'aquesta escala, mida i intensitat. Les relacions sempre han estat difícils, però cada estat del Golf va seguir una política de contenció amb l'Iran, ja fos mitjançant la mediació (Oman) o la participació en camps energètics compartits (Qatar). Ara, tota aquella política de contenció ha fracassat. Tenint en compte la naturalesa de l'atac i l'amenaça que representava per a tothom, la seva postura ha estat la més feble històricament".

Les primeres setmanes de guerra, els Emirats tampoc van respondre als atacs iranians, per bé que ara s'ha sabut que en dues ocasions, poc abans de l'alto el foc i unes setmanes després, avions d'Abu Dhabi van bombardejar objectius en territori iranià després de rebre atacs, i una d'elles, segons Reuters, es va fer en coordinació amb Israel. Com a càstig, Abu Dhabi també ha retirat el visat de treball a desenes de milers d'iranians que feia dècades que vivien i treballaven als Emirats.

Tot plegat fa pensar que, si la treva fracassa i torna la guerra, els EAU no actuaran com a principis de març i es podrien sumar de forma més o menys visible als atacs israeliano-nord-americans.

Aquest dijous, l'Iran ha reconegut per primer cop que els Emirats els van atacar. Teheran promet una "resposta aclaparadora i que comportarà penediment". El cap de la diplomàcia del règim, Abbas Araghchi, ha piulat que "l'enemistat amb el Gran Poble de l'Iran és una aposta absurda. La col·lusió amb Israel en fer-ho: imperdonable. Aquells que confabulin amb Israel per sembrar la divisió hauran de retre comptes".

Aquest dijous, l'Iran ha abordat i capturat un vaixell fondejat a les costes dels Emirats, a prop de Fujayra, i se l'ha emportat cap a un dels seus ports. Teheran ja ha deixat clar que té en el punt de mira el port de Fujayra, al golf d'Oman, l'únic a través del qual els EAU poden esquivar el bloqueig de l'estret d'Ormuz.