Govern i ERC presenten la línia del tren orbital, un projecte recuperat per aprovar els pressupostos
ERC ha pactat que es reprengui el projecte de la línia orbital ferroviària, impulsat pel primer govern tripartit fa 20 anys, per desencallar els pressupostos del govern de Salvador Illa. Aquest dilluns s'ha escenificat la represa del projecte d'aquest cinturó ferroviari que uniria Mataró amb Vilanova i la Geltrú passant per Sabadell, Terrassa o Martorell. Illa, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, han explicat el full de ruta del projecte a diferents alcaldes en un acte a Sant Sadurní d'Anoia.
Aquesta línia de tren, que ja va presentar la consellera Sílvia Paneque al juliol de l'any passat i que està inclosa dins l'Estratègia Ferroviària de Catalunya, tindrà un cost de de 5.200 milions d'euros que està previst que assumeixi l'Estat. L'obra no estaria completada fins d'aquí a 15 anys.
Un cop aparcat el projecte d'allargar la B40 fins a Granollers, el Govern aposta ara per vertebrar la segona corona metropolitana amb una nova línia ferroviària.
Vies noves per primer cop en 50 anys
La línia tindria 120 quilòmetres de vies, 68 dels quals de nova construcció --46 en túnels-- en ample ibèric, i 40 estacions, 23 de noves. Travessaria 26 municipis de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, amb una àrea d'influència de 3,2 milions de persones.
El govern calcula una inversió de més de 5.200 milions d'euros que ha d'assumir l'estat espanyol: 4.800 milions per a la infraestructura i 400 milions per a material rodant. És més de la meitat de tot el Pla de Rodalies d'aquesta dècada.
Fonts del govern apunten que aquest projecte és la resposta a les organitzacions econòmiques que denuncien que no hi ha projectes per fer noves línies ferroviàries: "S'ha d'acabar amb el dèficit històric amb projectes com aquest". Segons Foment, Adif només va executar el 48,6% de la inversió pressupostada a Catalunya entre el 2010 i el 2023, i el conjunt Adif-Renfe es va quedar en el 50,3%. Aquestes serien pràcticament les primeres vies de nova construcció per a trens de passatgers a Catalunya des de l'any 1977.
Fases de construcció
El projecte es planteja per fases: la remodelació de l'R8, el tram Santa Perpètua-Sabadell, Mataró-Granollers, Terrassa-Martorell i Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú amb l'objectiu que estigui enllestida el 2040.
El primer tram, en què ja s'està redactant el projecte, és la connexió entre Sabadell i Santa Perpètua i l'únic que té fiançament garantit a través del Pla de Rodalies 2026-2030. La resta de trams es començaran a treballar a partir de la propera dècada, perquè el Pla de Rodalies actual no els inclou.
Fonts del govern apunten que "el calendari és optimista i realista a la vegada
Són diferents governs els que hauran d'afrontar aquest projecte.
Segons la Generalitat, la línia podria arribar als 30 milions d'usuaris anuals, reduir 29.000 vehicles diaris en corredors radials i evitar 45.000 tones de CO2 l'any.
El govern defensa que la infraestructura ha de respondre al creixement demogràfic i econòmic de la regió metropolitana, especialment a la segona corona, i superar l'actual model ferroviari radial, molt dependent dels túnels de Barcelona.
Aquest dimecres es reunirà la comissió bilateral Generalitat-Estat a Madrid i hauria de donar llum verda al projecte i concretar d'on sortiran els diners. Una part es vol demanar en forma de crèdit al Banc Europeu d'Inversions, i tampoc no es descarta fer concessions a empreses privades. Les mateixes fonts adverteixen que "la fórmula la decidirà el Ministeri d'Hisenda".
Illa ha dit en l'acte de presentació, en clara referència al model de finançament, que "les inversions han de dependre d'aquí i hem de tenir més recursos".
"Rodalies cau a trossos"
El portaveu de l'associació Promoció del Transport Públic, Pol Méndez, ha posat en dubte que la línia orbital ferroviària pugui estar enllestida el 2040, tal com planteja el govern. En declaracions a "Matins" de TV3, Méndez ha advertit que el calendari sembla poc realista per la magnitud del projecte i pel disseny previst inicialment.
Segons Méndez, el traçat dibuixat el 2005 plantejava una infraestructura molt ambiciosa, gairebé "com un metro" entre el Garraf i el Maresme, amb molts trams soterrats.
Això, ha remarcat, n'encareix molt l'execució: "Fer túnels sempre és molt car". Per això considera que, abans de parlar de terminis, caldria concretar molt bé les fases de construcció i prioritzar els trams amb més impacte.
El 2040 sembla una quimera, simplement un titular.
Méndez també ha expressat dubtes sobre la capacitat del Ministeri de Transports per assumir una obra d'aquesta dimensió, tenint en compte que, segons denuncia, hi ha 11 projectes del Pla de Rodalies aturats des de fa mesos i que l'Estat no ha complert els seus propis compromisos d'inversió.
El portaveu de la PTP defensa, a més, que el projecte s'hauria d'actualitzar. Considera que el plantejament original no es pot recuperar "sense tocar-hi ni una coma" i que caldria eliminar algunes actuacions urbanístiques molt costoses, com convertir trams de la línia en una mena de metro, perquè això "dispara el preu" i pot fer inviable el conjunt de la infraestructura.
Méndez també alerta que la línia orbital no pot eclipsar les necessitats urgents de Rodalies. Recorda que el Pla de Rodalies fins al 2030 ja preveia uns 8.000 milions d'euros d'inversió, als quals ara s'hi afegirien 5.200 milions més per a l'orbital que no estaven pressupostats. Per això reclama que el debat sobre aquesta nova infraestructura no distregui de les inversions en manteniment, tallers i nous trens: "Rodalies cau a trossos", ha resumit.
Segons Méndez, l'objectiu no hauria de ser "jugar-ho tot a la carta de l'orbital", sinó construir una xarxa ferroviària coherent, amb actuacions prioritzades i assumibles.
Un projecte oblidat en un calaix
El projecte apareix en el Pla Director d'Infraestructures de la Regió Metropolitana de 2002-2003 amb l'últim govern de Jordi Pujol.
El primer govern tripartit liderat per Pasqual Maragall el recull en el pla d'infraestructures de l'any 2005. La culminació estava prevista, curiosament, per al 2026.
"Que tothom visqui on visqui tingui les mateixes oportunitats per desenvolupar-se, personal, familiar i col·lectivament", deia el conseller de política territorial i obres públiques de llavors, Joaquim Nadal, en la presentació de la infraestructura.
El segon govern tripartit aprova el Pla Director Urbanístic el 2010, que "dona els instruments legals per ocupar els terrenys i reservar-los per quan sigui l'hora de construir-la".
Però la crisi econòmica i la manca de finançament deixen el projecte oblidat en un calaix. En un primer moment la inversió necessària s'estimava en 1.227 milions d'euros, si bé aquesta xifra va ascendir fins als 4.000 milions d'euros. Tot fins que l'any passat el govern d'Illa l'inclou en l'Estratègia Ferroviària de Catalunya.
Ara reapareix amb un nou horitzó: el 2041. El mateix projecte que havia de mirar cap al 2026 torna, precisament el 2026, com una nova promesa que es vol acabar d'aquí quinze anys més.
