Advocats dubten de l'actuació de la Policia Nacional en les 16 detencions de Girona

La comissió d'un delicte greu agafat "in fraganti" i la possibilitat de fugida són els principis legals bàsics que justifiquen una detenció policial sense l'ordre judicial.

L'arrest de setze persones, aquest dimecres a les comarques de Girona i al marge d'un jutge, genera dubtes a advocats que assisteixen detinguts. Les detencions es van fer en relació amb l'ocupació de les vies de l'AVE a Girona l'1 d'octubre del 2018, en el primer aniversari del referèndum d'independència.

Carles McCragh, degà del Col·legi d'Advocats de Girona:

"Operacions policials en què s'utilitzen cotxes camuflats, persones encaputxades i, al mateix carrer, es va detenint gent que no han comès en aquell moment cap delicte, sembla totalment desmesurat, inexplicable i el que sembla que vol fer és un escarment públic."

Ignasi Puig, president de l'Advocacia Catalana:

"Davant de vigílies, del començament d'un judici tan important per a la democràcia espanyola, el fet que hi hagi aquestes actuacions fa pensar que pot haver-hi alguna qüestió de voler intimidar la població."

L'arrest d'una persona permet a la policia poder identificar-la o prendre-li declaració si el detingut vol. En el cas dels gironins, els arrestats estaven localitzats -dos són càrrecs públics, l'alcalde de Verges i el de Celrà- i també se'ls hauria pogut citar per anar a declarar per si sols, sense ser detinguts i emmanillats.

Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB:

"El que ha passat aquí és que la detenció està regulada amb una llei del 1882 que pràcticament no ha canviat des de llavors. I això afavoreix que encara la policia tingui alguns hàbits, diríem que són massa laxos amb l'exigència de les seves actuacions."

La immediatesa amb què es van deixar lliures les 16 persones és, segons els experts, un altre element que denota poc fonament en l'actuació policial.

Notícia relacionada: Tancada d'estudiants a la Universitat de Girona per evitar la detenció d'una activista