Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Trump discurs
B9 de Badalona
Manifestació Brussel·les agrària
Accident AP-7 Vandellòs i l'Hospitalet
Avatar
Laboratori pesta porcina
Olot zona baixes emissions
Oscars YouTube
Adolf Hitler Namíbia
Atles climàtic Meteocat
Concert per Palestina Palau Sant Jordi
Sorteig Champions
Burgos

Desallotjat un campament de barraques a Eivissa amb més de 200 residents

La falta d'habitatge assequible ha fet aflorar assentaments precaris a l'illa

Redacció

15/07/2025 - 20.32 Actualitzat 20/08/2025 - 09.25

Can Rova 2, un dels campaments de barraques més grans d'Eivissa, amb més de 200 habitants, ha sigut desallotjat i desmantellat sense incidents.

La pràctica totalitat dels habitants del poblat, ubicat a un solar ocupat als afores de la capital, ja dins del terme municipal de Santa Eulària des Riu, havien marxat abans de l'inici del desallotjament. 

L'Ajuntament de Santa Eulària i els propietaris de la finca on es trobava l'assentament havien interposat dues demandes als tribunals per forçar-ne el desallotjament.

Després de les comprovacions dels tècnics, tres retroexcavadores han començat a desmantellar el campament que estava format per tres nivells de parcel·les, separades entre si per un entramat de tanques o lones. La gent hi vivia en caravanes, tendes de campanya o barraques construïdes amb fustes o plaques de pladur. 

El desallotjament dels residents de Can Rova 2 s'ha fet sense incidents (EFE/ Sergio G. Cañizares)

Alguns dels residents que fins ara malvivien al poblat s'han quedat als afores de l'assentament sense saber on acabaran passant la nit. 

Francisca Ruiz, mare de tres menors, ha explicat que les dones amb fills aniran a Càritas, on es podran quedar durant un mes. El seu marit dormirà al cotxe.

Aquesta família, com altres residents del poblat, ja havien viscut la mateixa situació l'estiu passat, quan es va desmantellar un campament proper anomenat Can Rova en un operatiu en el qual van haver d'intervenir els antidisturbis. 

A l'assentament hi vivien més de dues-centes persones (EFE/ Sergio G. Cañizares)

 

 

L'accés a l'habitatge, un problema

Molts dels residents en aquests assentaments tenen feina, però es veuen abocats a malviure en poblats precaris perquè no troben un pis que puguin pagar

Actualment, el preu del metre quadrat a les illes Balears és de més de 3.700 euros, el més car de tot l'Estat, uns preus desorbitats que afecten també els lloguers. 

La falta d'habitatge assequible, conseqüència directa dels preus elevats dels lloguers i de l'escassa oferta d'habitatge, s'ha convertit en un problema no només per a treballadors temporals. 

Fa poc més d'un any va transcendir el cas d'una mestra mallorquina a qui li sortia més bé de preu volar diàriament a Eivissa --on li havien adjudicat plaça-- que llogar-hi una habitació.

A Menorca, el mes de febrer passat, alguns hotelers van fer un pas endavant per assegurar-se treballadors de cara a aquest estiu amb la compra de diversos pisos on poder allotjar-los.