Dones "engabiades" pels talibans: abocades a l'aïllament o el suïcidi un any després

Aquest dilluns fa un any que els talibans, en una ofensiva llampec, van entrar a Kabul i van reconquerir l'Afganistan. Des de llavors, els drets de les dones i les nenes han estat progressivament eliminats.

S'ha desplegat tot un sistema repressiu i discriminatori cap a les dones i les nenes en gairebé tots els aspectes de la vida, sota la interpretació més radical de la xaria o la llei islàmica.

Un equip de TV3, encapçalat per Txell Feixas, s'ha desplaçat a l'Afganistan i ha pogut constatar la repressió dels talibans cap a les dones. Una repressió que també està afectant la seva salut mental, a causa de la pobresa, l'aïllament físic i social i l'atur de moltes dones a qui han prohibit treballar.

 

Ser dona l'Afganistan: els drets perduts

Des del retorn dels talibans a l'Afganistan, les dones i nenes són les que han patit un retrocés més gran.

No tenen dret a l'educació. A partir dels 12 anys --és a dir, de l'educació secundària-- les nenes tenen prohibit anar a l'escola. I, pel que fa a la feina, les limitacions per treballar són moltes. De fet, les dones s'han de quedar a casa, si no exerceixen una feina considerada "important" pel règim. 

Tampoc no tenen dret a la lliure circulació. Han d'anar sempre acompanyades d'un home.

Creixen els matrimonis forçats i precoços. I la violència masclista i familiar s'ha disparat des de l'arribada dels fonamentalistes. A més, les dones no disposen de cap recurs, ni ajuda, ni suport per fer-hi front.

No tenen llibertat de manifestació; són amenaçades, detingudes o torturades. Com va passar aquest divendres quan els talibans van dispersar amb trets a l'aire una protesta de dones afganeses que reclamaven el seu dret a l'educació i al treball, a Kabul.

Tampoc no tenen llibertat per vestir. Les dones estan obligades a cobrir-se el cos i la cara en llocs públics amb un burca o un vel. També ho han de fer a casa si hi ha homes externs a la família. Incomplir la norma es pot castigar amb la presó, tot i que en grans ciutats com Kabul hi ha més flexibilitat.