Loteria de Nadal 2025
Comicis a Extremadura
Tiroteig a Johannesburg
Dossier Epstein
Tales il·legals arbres
Mort violenta Molins de Rei
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Sospitós Universitat de Brown
Christensen
Girona Atlètic de Madrid
Vinicius

Música

El mite de Camarón de la Isla, més viu que mai 10 anys després de la mort del cantant

Avui fa deu anys de la mort a Badalona d'un dels grans mites del "cante" andalús, un dels "cantaores" que millor van expressar la desolació del poble gitano, Camarón. Durant tot el dia serà objecte d'homenatge al seu poble natal, San Fernando. Però aquí la seva figura també es recordarà, especialment a llocs com el barri de la Mina o Santa Coloma de Gramenet, on el músic va viure uns mesos.

02/07/2002 - 00.00 Actualitzat 09/11/2006 - 08.51

Al barri de la Mina, quan es parla de Camarón, es pronuncien paraules com mite, llegenda o, fins i tot, semidéu. Fa deu anys va morir de càncer de pulmó a Badalona, lluny del seu poble gadità de San Fernando. Llavors, els gitanos de la Mina van ajudar la família en el trasllat del fèretre. Amb la mort de Camarón de la Isla començava una llegenda gitana que, encara ara, adquireix una dimensió fetitxista entre molts joves. Una de les persones que més van conèixer Camarón va ser José Candado. En els últims anys de vida, el "cantaor" va viure uns mesos al seu pis de Santa Coloma de Gramenet. Aquí la condició de mite li quedava més lluny. Durant un temps, Candado es va convertir en "road-manager" del "cantaor" i, un cop mort, va formar part de la dura polèmica sobre els drets de les cançons. La dona només cobra drets de 27 de 167 temes, en un debat sobre si Camarón és un intèrpret o un creador. Cada mite té diverses interpretacions, tant artístiques com humanes. I en el cas de Camarón, ha estat sobretot la seva força musical la que ha perviscut entre les generacions més joves de gitanos.