La Fiscalia demana fins a 27 anys de presó per terrorisme a dotze CDR

La Fiscalia de l'Audiència Nacional acusa els dotze CDR implicats en l'operació Judes de pertànyer a una organització terrorista clandestina i estable i els demana fins a 27 anys de presó i la inhabilitació absoluta.

Finalitzada la investigació, el ministeri públic ja ha remès el seu escrit de conclusions provisionals, en les quals acusa vuit dels activistes a tres delictes: pertinença a organització terrorista, tinença i fabricació d'explosius, i estralls. Per a ells demana un total de 27 anys de presó. Als quatre restants, els acusa exclusivament d'un delicte, el de pertànyer a una organització terrorista, i els demana vuit anys de presó.

El fiscal conclou que els acusats es van integrar en un Equip de Resposta Tàctica, una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí, jeràrquic i estable, amb l'objectiu de dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius "mitjançant una estratègia planificada i organitzada". Segons l'escrit, es tractaria d'"un grup reduït d'individus de diferents CDR, que evidencien una gran radicalitat" i que serien els encarregats de "les accions més sensibles".

Entre els exemples que cita hi ha els actes de protesta del 21 de desembre del 2018, amb motiu del Consell de Ministres celebrat a Barcelona; o bé el llançament d'oli a la calçada de la C-55, que el febrer del 2019 va obligar a tallar la via el dia que eren traslladats a Madrid els presos independentistes que fins aleshores eren a Lledoners.

El ministeri públic ha remès el seu escrit de conclusions provisionals, enmig del tràmit parlamentari de la llei d'amnistia. En aquest sentit, la defensa d'Alerta Solidària hi veu una clara intencionalitat política i denuncia que no han tingut accés a tota la documentació del cas.

L'any 2021 TV3 va entrevistar dos dels acusats, que asseguraven que la Guàrdia Civil "no té proves" contra ells i que tot plegat és una causa contra l'independentisme.

L'operació Judes

L'operació Judes es remunta al 23 de setembre del 2019, poques setmanes abans que es fes pública la sentència del Suprem contra els líders independentistes acusats de rebel·lió.

La Guàrdia Civil va mobilitzar 500 agents, que van fer 10 escorcolls a 7 localitats i van detenir 9 persones, 7 de les quals van ser traslladades a Madrid acusades de terrorisme. Van anar a presó preventiva i no van quedar lliures fins uns mesos després, quan l'Audiència Nacional va considerar que no hi havia prou proves que justifiquessin mantenir-los tancats.

El juny del 2020 l'Audiència Nacional va afegir quatre investigats més al cas. Per a un d'ells, la causa va quedar arxivada l'any passat.