Les excavacions confirmen que el Molí d'Espígol era la metròpoli dels ilergets

Les darreres excavacions confirmen que el jaciment del Molí d'Espígol de Tornabous, a l'Urgell, va ser la ciutat més gran dels ilergets, el poble ibèric que vivia a les actuals comarques de Ponent.

La conclusió s'extreu després d'haver estudiat, durant els darrers mesos, les estructures defensives del jaciment.
 

Gran i important

La campanya arqueològica feta a l'abril confirma la importància i la complexitat d'aquesta ciutat ibera. Sobretot, ha permès conèixer millor com era una gran porta monumental del segle III abans de Crist que donava accés al sector est.

Una estructura que el coordinador de les excavacions i de la recerca, Jordi Principal, considera especialment destacada.

"Són unes defenses considerables, unes defenses de prestigi, unes defenses monumentals."

S'ha documentat un bastió massís que flanquejava l'entrada per la banda nord, un accés que tindria rampa i enllosat. La conclusió dels arqueòlegs és clara: 

"Cada nova campanya es va confirmant més i més que el Molí d'Espígol és la ciutat o jaciment ibèric més important del període ibèric ple -segles IV o III a.C- que tenim a la Catalunya de Ponent. Cada vegada és més evident."

Cap i casal?

Amb tot plegat, pren força la hipòtesi que el jaciment del Molí d'Espígol sigui la desapareguda Atanagrum, la capital dels ilergets, tot i que falta trobar alguna referència escrita que ho confirmi.

En tot cas, segons Principal, queda clar que era una ciutat molt rellevant.

"És bastant probable que estiguem parlant d'una de les capitals dels ilergets, que va ser definitivament abandonada durant la Segona Guerra Púnica. És a dir, durant l'arribada dels romans i la guerra que van lliurar contra ells."

La recerca continuarà l'any que ve en aquest jaciment ibèric, el del Molí d'Espígol, que està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.