Loteria Nadal 2025
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Ordeig IRTA-CReSA
Incendi Hospitalet de Llobregat
Barça Baskonia
Punter Pascual
Joan Laporta

Barcelona

L'esborrany del nou Estatut recull el coneixement del català com un deure

L'esborrany del nou Estatut de Catalunya preveu que els ciutadans tinguin l'obligació de conèixer el català. Fins ara, la llei només reconeixia el català com un dret, però aquest text que estudiarà la ponència del nou Estatut diu que es té "el dret a utilitzar i el deure de conèixer el català i el castellà". L'objectiu és equiparar-ne els drets i que no es pugui al·legar desconeixement per no complir la llei, per exemple, a l'hora d'atendre els ciutadans a les institucions i els organismes públics.

11/11/2004 - 00.00 Actualitzat 12/11/2004 - 09.35

El projecte de nou Estatut estableix que conèixer el català és un deure i no només un dret com estableix l'actual text estatutari. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el conseller en cap, Josep Bargalló, ha assegurat que ha arribat el moment d'equiparar les dues llengües oficials a Catalunya i ha volgut deixar clar que no s'obligarà ningú a parlar en català. I és que el text proposat estableix que "totes les persones a Catalunya tenen el dret a utilitzar i el deure de conèixer" el català i el castellà, i afegeix que "els poders públics de Catalunya establiran les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquest dret i el compliment d'aquest deure". Ara, la Constitució ja estableix l'obligació de conèixer el castellà, però en canvi el català "no disfruta de la mateixa protecció". Segons l'esborrany estatutari, tots els ciutadans podran "ser atesos oralment i per escrit" en totes dues llengües quan es relacionin amb "les institucions, organitzacions i administracions públiques". En les relacions amb l'administració de justícia i el ministeri fiscal, el text diu que "tots tenen el dret d'utilitzar la llengua oficial que escullin en les actuacions judicials". Els ciutadans poden, a més, segons aquest text, "relacionar-se per escrit en llengua catalana amb els òrgans constitucionals de l'Estat". Bargalló s'ha mostrat convençut que aquest punt tindrà un ampli consens a la cambra catalana. De moment, però, és un esborrany, ja que demà tot just es fa una reunió dels partits catalans per parlar de la reforma de l'Estatut.