Nou pas en la guerra fiscal del PP: Galícia bonificarà el 50% de l'impost de patrimoni

Si fa només uns dies Andalusia anunciava la supressió de l'impost de patrimoni i convidava els empresaris catalans a instal·lar-s'hi, ara és Galícia la que continua en la mateixa línia.

El president de la Xunta, Alfonso Rueda, ha anunciat una bonificació del 50% en l'impost sobre el patrimoni el 2023. Fins ara era del 25% i s'hi afegeix un altre 25%.

Galícia es posiciona així al costat d'altres comunitats governades pel PP en relació amb aquest impost. A partir de l'any que ve, a Andalusia no es pagarà, com ja passa a Madrid, i Múrcia també ha anunciat que estudia eliminar-lo.

"És molt millor abaixar impostos que pujar-los", ha defensat Alfonso Rueda en un fòrum econòmic organitzat per La Voz de Galicia, on ha parlat d'"estímuls" per crear "un clima que afavoreix" qüestions com el repte demogràfic.

Rueda ha avançat que en els pròxims pressupostos, que dimarts presentarà al Parlament, s'inclouran "més de 13.000 milions d'euros" amb partides específiques que "protegiran les persones".

Segons l'Agència Tributària de Galícia, han de pagar l'impost de patrimoni les persones amb béns o drets valorats en més de dos milions d'euros. Ara només hauran de pagar la meitat de l'impost perquè la resta està bonificat.

Li han preguntat si abaixarà també els impostos sobre el combustible, que a Galícia estan en el tram més alt, i Alfonso Rueda ha dit que "la Xunta no pot arribar a tot ni fer-ho tot en solitari".

Crítiques del govern espanyol

L'anunci del president gallec arriba poc després que el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, alertés del perill que, si no es protegeix, el patrimoni o la riquesa, igual que el talent, buscarà fora el que no troba a Espanya.

La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha instat al líder del PP a "posar una mica d'ordre" en la carrera fiscal encetada per les comunitats que governa aquest partit perquè "és molt destructiva".

També la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, considera que és una "enorme irresponsabilitat" que comunitats que demanen més diners al govern d'Espanya decideixin "en el marc de les seves competències, renunciar a una recaptació que, a més, afecta un 0,2% dels ciutadans" i va en contra de la resta.