Primer trasplantament d'un pulmó de porc a un pacient en mort cerebral

Un equip liderat per investigadors xinesos de l'Hospital Universitari de Guangzhou ha dut a terme el primer trasplantament d'un pulmó de porc a un ésser humà.

L'operació s'ha fet a un pacient de 39 anys amb mort cerebral per hemorràgia, a qui s'ha aconseguit mantenir nou dies amb vida.

L'equip, que només va trasplantar el pulmó esquerre al pacient i li va conservar el dret, no va detectar signes de rebuig immediat ni d'infecció.

Tot i això, tal com es detalla en l'estudi d'aquesta intervenció publicat a la revista Nature Medicine, passades les primeres 24 hores van aparèixer els primers signes de dany pulmonar. 

Investigacions prèvies demostren la viabilitat de trasplantar ronyons, cors i fetges de porcs modificats genèticament a persones.

Tanmateix, l'estudi conclou que els pulmons presenten reptes diferents per la "complexitat anatòmica i fisiològica". I insta a continuar investigant.

Un repte important és el risc d'infecció elevat, ja que la comunicació directa dels pulmons amb l'aire ambient augmenta la susceptibilitat als patògens ambientals.
 

Més incògnites que certeses

Pel fundador de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) a Espanya, Rafael Matesanz, "l'estudi planteja més incògnites que no pas certeses".

"La possibilitat que s'aconsegueixi una bona evolució d'un d'aquests pulmons en un malalt, amb una supervivència acceptable, sembla llunyana i, per descomptat, força més complicada que en el cas del ronyó o del fetge".

L'investigador apunta també que com que en aquest estudi el pacient conservava un dels pulmons en bon estat, "la valoració de l'evolució funcional de l'empelt és complicada".

En la mateixa línia s'expressa el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort.

Tort considera que "el rebuig del pacient al pulmó que revela l'estudi apunta que el xenotrasplantament (el nom amb què es coneix la implantació d'òrgans d'una espècie a una altra) d'aquest òrgan serà més complicat que el de cor, ronyó o fetge".

Tort també apunta que "les tècniques quirúrgiques estan superades" perquè fa temps que es fan trasplantaments exitosos, però afirma que "s'han de perfeccionar les modificacions genètiques" dels pulmons de porc per evitar els riscos més grans: les infeccions i el rebuig.

"És una carrera de fons i estem lluny que els xenotrasplantaments de pulmó es generalitzin, però s'estan fent passos", afegeix.
 

Primers trasplantaments d'òrgans de porc

Des de fa anys, s'investiga si és possible fer trasplantaments exitosos d'òrgans de porc. Se n'han fet principalment a pacients amb mort cerebral, però també --més recentment-- a persones en estat terminal. 

El primer trasplantament d'un cor de porc a un humà es va fer el 2022, a l'Escola de Medicina de la Universitat de Maryland, als Estats Units.

David Bennett, de 57 anys i amb una malaltia cardíaca en estat terminal, es va convertir en el primer pacient que va rebre aquest tipus de trasplantament. Tot i que l'operació va ser exitosa, l'home va morir dos mesos després.

El 2024 l'Hospital General de Massachusetts (MGH) de Boston, als Estats Units, va fer el primer trasplantament de ronyó de porc. 

El pacient, Richard Slayman, de 62 anys i amb una malaltia renal terminal, també va morir dos mesos després de la intervenció.

El mateix 2024, un equip d'investigadors xinesos va fer el primer trasplantament de fetge de porc. En aquest cas, però, a un pacient que estava en mort cerebral.

Segons va publicar la revista Nature el març d'aquest 2025, els investigadors van evitar que el pacient el rebutgés i van poder reproduir algunes funcions de l'òrgan durant deu dies.

Sobre el fet de fer trasplantaments a persones amb mort cerebral, el director de l'OCATT apunta que cal obrir un debat:

"Hi ha un debat ètic entorn de fer trasplantaments a pacients amb mort cerebral. A Europa no es fa perquè no hi ha consens."

Tots els òrgans de porc que es trasplanten a éssers humans han estat modificats genèticament per intentar evitar que el cos els rebutgi.

El cap de servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron, Albert Jauregui, considera que el resultat d'aquests trasplantaments "no és el millor" perquè els pacients que s'hi sotmeten "sobreviuen poc temps".

Recorda que s'està "en una fase molt inicial", però explica que la investigació en aquesta línia és important perquè "no hi ha prou òrgans per a tota la gent que espera poder rebre'n un".
 

50 pacients esperen un pulmó a Catalunya

A Catalunya, actualment hi ha al voltant de 50 pacients que esperen rebre un trasplantament de pulmó, segons dades del Departament de Salut.

La llista d'espera per rebre un ronyó ascendeix a les 1.000 persones, unes 60 esperen un fetge, prop de 30 esperen un cor i uns 30 més, un pàncrees.