Què passarà amb els candidats empresonats si surten escollits el 21D?

Divendres a la mitjanit s'acaba el termini per tancar candidatures per a les eleccions convocades per Mariano Rajoy a Catalunya. Són unes eleccions atípiques, amb possibles candidats a la presó.

Poden ser candidats mentre són a la presó?

Si tinguessin una condemna en ferm no s'haurien pogut presentar en cap llista. Però com que estan empresonats preventivament, no hi ha cap impediment legal perquè Junqueras i la resta de consellers puguin ser elegits diputats el 21D.

El reglament del Parlament, a més, permet que es puguin acreditar com a diputats des de la presó. Només cal que enviïn a la mesa de la cambra la credencial emesa per la Junta electoral i que signin un document jurant o prometent la Constitució i l'Estatut.

Com exerciran un cop elegits diputats?

Un cop acreditats com a diputats, el problema és com deleguen el vot, ja que el reglament només preveu fer-ho en casos de baixa per maternitat, paternitat, hospitalització i malaltia greu o incapacitat prolongada.

L'exlletrat del Parlament i catedràtic de Dret Constitucional Joan Vintró apunta una possible solució:

"Que s'interpretés en un sentit molt ampli aquesta causa d'incapacitat com a motiu per a la delegació del vot. Si no fos així, aquests parlamentaris que són a la presó no podrien utilitzar la delegació del vot."

Per tant, sense poder delegar el vot, els seus grups parlamentaris podrien perdre votacions importants.

Què passa quan hi ha una sentència ferma?

Si la sentència és condemnatòria l'escenari s'aclareix.

"Això pot comportar la pèrdua de la condició de diputat o la pena d'inhabilitació per a l'exercici del càrrec", explica Vintró.

I si una de les persones en presó preventiva és el cap d'una llista que aconsegueix la presidència de la Generalitat?

A l'Estat hi ha antecedents d'un cas semblant: es tracta del pres preventiu d'ETA Juan Carlos Yoldi, el 1978. Se li va permetre sortir de la presó per defensar la seva candidatura de lehendakari a la cambra basca. A la sessió, va ser investit José Antonio Ardanza, i Yoldi va tornar a la presó. Se'l va condemnar a 25 anys i ja no va tornar al Parlament basc.

 

En el cas de Catalunya, si el 21D guanyen les forces independentistes, no hi hauria cap problema perquè un cap de llista en presó preventiva pogués ser designat president de la Generalitat. El problema seria que, després de prendre possessió, hauria de tornar a la presó. I amb l'espasa de Dàmocles d'una condemna judicial ferma que l'inhabilités.

Vintró, però, apunta una altra opció:

"A tothom li pot convenir, per motius diferents, que no arribem a aquesta situació i que, abans del 21, els hagin donat la llibertat provisional."