Loteria Nadal 2025
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Ordeig IRTA-CReSA
Incendi Hospitalet de Llobregat
Barça Baskonia
Madrid Sevilla
Christensen

Qui va ser el primer enxaneta? Un llibre revela els orígens del fet casteller

La troballa de nous documents històrics permet situar l'origen dels castellers 10 anys abans del que es creia fins ara

02/12/2017 - 14.12 Actualitzat 02/12/2017 - 17.52

Diversos historiadors han estudiat l'origen dels castellers, però no és fàcil establir una data exacta. Seria pels volts del 1800. Ara, l'historiador Àlex Cervelló aporta noves dades i, a més, descobreix el primer enxaneta: Jaume Fuster.

La investigació de Cervelló s'ha fet a la Càtedra del Fet Casteller, a la Universitat Rovira i Virgili. I el resultat és el llibre "Els orígens del fet casteller", que han editat la Vella de Valls i Cossetània.

 

Aquest document és clau per datar la primera diada castellera. És la primera vegada que es parla de nois castellers. L'origen dels castells són el Ball de Valencians. Aquesta dansa s'acabava amb una torreta. Quan la torreta es va segregar de la dansa, van néixer els castells.

L'historiador Francesc Ballester situava l'inici a les festes de la Candela de Valls de l'any 1801. Però ara un altre historiador, Àlex Cervelló, ho situa 10 anys abans, el 2 de febrer de 1791, les primeres decennals de la Candela.

 

L'historiador Àlex Cervelló ha trobat remenant documents a les prestatgeries de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp. Allà apareix el primer enxaneta: té nom i cognoms.

"Hem localitzat un altre personatge, Jaume Fuster, pagès, dit enxaneta. No sabem si ja formava part d'un Ball de Valencians que feia castells o si era del ball de valencians. En tot cas, seria la peça que uneix els dos mons."

Una altra de les aportacions de Cervelló a la història dels castells és que Josep i Salvador Batet no es van arribar a barallar. Fins ara, una baralla entre els germans és el que explicava la separació de la Colla dels Menestrals i la Colla dels Pagesos, el que avui serien la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls.