Raquel García-Tomás, la compositora que trenca la barrera de gènere en l'òpera

Estrena excepcional, aquest divendres, al Teatre Lliure: una òpera de cambra composta per una dona. "Je suis narcissiste" és obra de la compositora Raquel García-Tomás, que ha treballat amb un equip creatiu eminentment femení.

 

 

A punt per abordar els primers projectes simfònics, Raquel García-Tomás és una de les compositores més reconegudes, una artista multidisciplinària, feliç d'haver estrenat totes les obres que ha compost.

"Totes les òperes, les obres de cambra, de grups més petits o de formacions més grans, gairebé orquestrals. Tinc instal·lacions sonores i audiovisuals."

 

 

Ara arriba el moment de l'estrena a Barcelona de "Je suis narcissiste", la seva última òpera. Una obra d'autoria femenina, amb llibret d'Helena Tornero i posada en escena de Marta Pazos, una òpera bufa que aconsegueix allò tan difícil de fer riure.

 

"Mentre componia la música ja pensava en els possibles gags que hi hauria."

Amb referències a les comèdies del cinema nord-americà dels 50, "Je suis narcissiste" parla del nostre temps d'egos desmesurats en clau d'humor. La interpreten Elena Copons, María Hinojosa, Toni Marsol i Joan Ribalta, sota la direcció musical de Vinicius Kattah.

 

 

Amb "Je suis narcissiste" -coproduïda amb el Teatro Real de Madrid i el Lliure-, Òpera de Butxaca compleix 25 anys impulsant l'òpera contemporània, un àmbit en què les dones s'han de poder obrir camí. 

"Normalitzant els projectes on hi ha dones: que no es parli tant del gènere, sinó de les qualitats del mateix projecte o de l'obra. En el cas d'una compositora, de l'obra musical. Que s'analitzi l'obra i no qüestions de gènere."

"Carmen", "Norma", "Madama Butterfly": a la història de l'òpera hi ha molts noms de dona, però l'han escrita homes. Amb estrenes com "Je suis narcissiste", potser les coses començaran a canviar i deixarà de ser excepcional -com dèiem al principi- que una obra composta per una dona arribi al públic.

 

 

Un estudi recent de la Fundació SGAE posa xifres a la presència de les dones en la música simfònica. Només un 1% de les obres simfòniques que interpreten les orquestres espanyoles són de compositores. Una dada que contrasta amb el fet que prop del 30% de titulats superiors en composició són dones. El mateix passa amb les directores d'orquestra, que tampoc no passen del 5% del total.

També sobre aquest tema tracten les jornades Òpera&Dona, que reflexionen sobre la falta de presència femenina en la creació. Es fan aquest divendres i dissabte.