Trobada l'empremta dactilar humana més antiga del món a Segòvia

En un petit abric calcari de Segòvia, on es creu que van viure els últims neandertals de la península Ibèrica --i del món-- abans de la seva extinció, un equip de científics espanyols ha descobert el que ja es considera l'objecte d'art moble més antic d'Europa: una pedra de granit amb un punt vermellós i una empremta dactilar humana impresa fa uns 43.000 anys.

La troballa, batejada afectuosament com a "Perico" en homenatge al ciclista segovià Pedro Delgado, ha estat publicada a la revista Archaeological and Anthropological Sciences i suposa un punt d'inflexió en la comprensió del pensament simbòlic dels neandertals, una espècie sovint sotmesa a una visió reductora errònia.

Una cara amb nas

El 14 de juliol del 2022, durant una excavació rutinària al jaciment de l'abric de San Lázaro, un objecte va destacar entre les restes lítiques i els ossos d'animals, tal com explica el geòleg Andrés Díez-Herrero, membre del IGME-CSIC i un dels investigadors responsables del descobriment:

"Vam trobar un còdol rodó amb forma el·lipsoïdal i un punt ocre circular d'un centímetre al centre". 

Però el detall més intrigant encara s'havia de revelar: al bell mig del punt de pigment hi havia una empremta digital humana, conservada amb una "nitidesa sorprenent".

La pedra no mostrava signes d'ús com a eina. No era un percussor ni un suport de talla. "Era una peça de granit sense marques que havia estat transportada expressament a aquella cova calcària", remarca el geòleg. 

El seu context geològic i la seva singularitat estètica –amb unes osques naturals que recordaven uns ulls i una boca sense nas– van portar els investigadors a sospitar que el punt vermell i l'empremta no eren casuals, sinó intencionals. Allà on faltava el nas, explica Díaz-Herrero, un neandertal havia deixat, potser com un gest simbòlic o comunicatiu, la seva marca personal.

"Només és una suposició però potser fa 43.000 anys un neandertal va veure la pedra amb forma curiosa, similar a una cara, en un riu, li va cridar l'atenció, la va agafar i se la va emportar a la cova, on li va pintar un punt a mode de nas amb el dit i una mica de l'ocre que utilitzaven. És el que jo imagino que va passar, encara que no soc antropòleg".

Un acte simbòlic conscient

Les anàlisis efectuades amb tècniques avançades –com la fluorescència de raigs X al IGME-CSIC, la microscòpia electrònica d'"escombratge" a la UCM, els escanejats en 3D a la USAL i l'estudi multiespectral per part de la Policia Científica– van permetre confirmar diversos aspectes fonamentals. 

El pigment era ocre, una mescla d'argila i òxids de ferro habitual en l'art rupestre. La datació contextual indica que la peça té aproximadament 43.000 anys. I l'empremta correspon, molt probablement, al dit índex dret d'un mascle jove, d'entre 18 i 25 anys, membre de l'última població neandertal que va habitar la península Ibèrica.

Fins ara, l'única empremta dactilar humana prehistòrica coneguda era parcial i accidental, trobada en una paret a Alemanya. El cas de Perico, en canvi, representa una acció deliberada: un acte simbòlic conscient.

Segons el mateix estudi, en el qual han participat investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, de l'Instituto Geológico y Minero de España (IGME-CSIC), de la Policia Científica i la Universitat de Salamanca, la manipulació del guix amb ocre demostra una capacitat de simbolitzar, d'imaginar i de projectar pensaments sobre la matèria. La peça esdevé així una mena de pont entre el món físic i el mental. 

D'aquesta manera, els autors identifiquen tres processos cognitius clau en l'elaboració de la peça: la concepció mental d'una imatge, la comunicació deliberada i l'atribució de significat.

Segons el CSIC, la importància de Perico per a Segòvia, Castella i Lleó, i Espanya és "excepcional". Des del 2012, el projecte "Primeros Pobladores de Segovia" ha anat documentant amb rigor l'ocupació neandertal de la zona. Ara, amb aquesta pedra marcada amb ocre i significat, s'afegeix un nou capítol a la història del pensament simbòlic dels nostres cosins evolutius.

La presentació del descobriment ha estat presidida pel conseller de Cultura, Gonzalo Santonja, que ha subratllat la importància d'assegurar que és una peça "imprescindible en l'arqueologia europea i mundial" i ha recordat que estem en una regió "amb més de 25.000 jaciments arqueològics, un patrimoni únic".