1.200 masovers en llista d'espera

Es calcula que a Catalunya hi ha més de 40.000 masies, i aproximadament la meitat estan tancades, abandonades o en ruïnes. No hi ha cap registre oficial, però és l'estimació que en fa Marta Lloret, experta en patrimoni:

"El problema és que no hi ha cap inventari, i això és gravíssim. Però sabem que una part important de les masies estan en estat ruïnós, gairebé la meitat."

Recuperar masies a través de les xarxes socials

La Marta s'ha fet famosa a les xarxes socials, on és coneguda com "la caçadora de masies". A través de Twitter i Instagram difon la bellesa, la riquesa i la importància patrimonial de les masies catalanes:

"És un patrimoni únic d'aquí. Les masies vertebren el territori i, durant molt de temps, han dissenyat el paisatge de bona part de Catalunya."

Cansada de veure la degradació de tantes masies en desús, el novembre de l 2021 va impulsar el projecte Masiaire. Ella mateixa ens ho explica en un nou episodi del podcast "Comarcal 947":

Recuperar la figura del masover

El projecte Masiaire posa en contacte propietaris de masies tancades amb possibles masovers perquè hi vagin a viure i les conservin. Una idea ambiciosa, però molt satisfactòria:

"El projecte masiaire m'ha canviat la vida perquè no dono a l'abast! Però encaro amb molta il·lusió la possibilitat de salvar cases. Això ja està passant i no té preu."

L'èxit de la iniciativa ha superat totes les expectatives, i en poc més de sis mesos ja acumulen més de 1.200 peticions de persones, famílies o col·lectius que volen convertir-se en masovers:

"Ens estem trobant de tot, des de gent molt implicada amb il·lusió fins a persones que s'hi ha apuntat per provar. Però estem coneixent gent molt capaç que ens fa ser optimistes."

El projecte Masiaire té el suport de la Fundació Mas i Terra, però la feinada més important l'assumeix la Marta en solitari:

"Entrevistar 1.200 candidats és una feinada ingent, però és important per trobar el masover idoni per a cada masia. Fins ara ja hem firmat 5 contractes de masoveria i en tenim una vintena a punt."

Una masia abandonada que torna a la vida: Can Balasch

La Masia de Can Balasch, a Rubí, té els orígens al segle XII, però es va remodelar a finals del XIX. És una casa impressionant, però està molt deteriorada, i ja fa anys que no hi viu ningú.

El Ramon Casas és el propietari d'aquesta casa, que va funcionar com a restaurant des dels anys 50 del segle passat fins al 2010:

"Cada dia està pitjor: forats al sostre, goteres, humitat... Havíem de fer alguna cosa perquè no caigui. Però una reforma ens costaria més d'un milió d'euros!"

El Ramon va demanar al projecte Masiaire que els ajudessin a buscar masovers que hi anessin a viure de franc a canvi de fer obres de reforma i manteniment:

"Els de Masiaire ens van presentar quatre o cinc candidats que els interessava fer de masovers. Van venir a mirar la casa i nosaltres vam triar un grup de joves que ens semblaven els més adequats."

El projecte Masiaire ha trobat un grup de sis joves que aniran a viure a la masia del Ramon, a Can Balasch, i la rehabilitaran. Ens ho explica la Natàlia Bastos:

"Haurem de fer obres molt importants, començant per la teulada, les conduccions d'aigua i algunes parets. És un repte molt gran, però tenim molta il·lusió."

Hem acompanyat el propietari de la masia i els nous masovers el dia que han firmat el contracte de masoveria. Una jornada emotiva que us hem resumit en un nou capítol del podcast "Comarcal 947".

Aquest grup d'amics encaren la rehabilitació de Can Balasch com un projecte vital que els permetrà viure en comunitat i obrir la masia a la ciutadania.

 

 

L'abandonament de les administracions

La recuperació de Can Balasch és l'exemple que, si es busquen opcions creatives, es pot aturar la pèrdua de masies. Ara, aquesta feina l'està fent la Marta Lloret en solitari, però defensa que això hauria de ser una prioritat per a les administracions:

"Si algú ens ajudés seria projecte de país. No només recuperes patrimoni, també facilites l'accés a l'habitatge i estàs repoblant zones rurals. Però ningú ens ajuda."

Denuncia que les polítiques públiques menyspreen les masies, aquest patrimoni únic i singular que ens explica com és, o més aviat com era,  el món rural català.