25 anys prohibint la prostitució a Suècia: un model efectiu però amb contradiccions

Quan la Isabela va arribar a Suècia, havia passat per un llarg periple de prostíbuls per Àustria, Suïssa i Dubai. El relat d'abusos comença quan tenia 15 anys amb incest, violacions i explotació sexual. 

Ella mateixa recorda que, durant molt de temps, ni tan sols era conscient que l'estaven prostituint: "Era com un objecte en què els homes podien fer el que volguessin, i tu no podies dir res." La seva vida va fer un gir quan va denunciar a la policia que el seu proxeneta abusava d'una menor. 

A partir d'aquell moment, va conèixer els seus drets i va dir prou. Ara dona suport a altres dones víctimes de tràfic i explotació a l'associació Talita, a Estocolm, una entitat que facilita assessorament psicològic i laboral a víctimes per ajudar-les a construir una altra vida lluny de la prostitució. El relat de la Isabela no és una excepció en el diagnòstic que fa l'estat suec sobre la prostitució.

A Suècia, comprar sexe és un delicte. La prostitució no és només una qüestió moral, sinó una forma d'explotació reconeguda per la llei. 

El conegut model nòrdic ­--aprovat l'any 1999 amb el suport de tot el Parlament i pioner arreu del món-- no criminalitza la dona que ven sexe, sinó el client. L'objectiu és reduir la demanda, conscienciar la societat i protegir les víctimes de tràfic i explotació sexual. 

Més enllà de la teoria, però, la realitat és complexa. Malmö, una ciutat de 400.000 habitants, té prop de 100 dones que actualment es dediquen a la prostitució i es calcula que tenen mig miler de clients. 

A la capital, Estocolm, hi ha almenys unes 150 dones que treballen en apartaments o hotels. Fa anys, la prostitució era visible en carrers concrets com Malmskillnadsgatan, Mäster Samuelsgatan, o bé Klara Norra Kyrkogardsgata. 

Avui, pràcticament, ha desaparegut de l'espai públic. La prostitució s'ha desplaçat sobretot a internet. Proliferen les webs de contactes, que existeixen, perquè moltes d'aquestes plataformes tenen seu a l'estranger i l'Estat no pot actuar-hi directament, i també els centres de massatge tailandès on s'ofereixen relacions sexuals. Només a Malmö n'hi ha una setantena; a tot el país --amb 11 milions d'habitants-- es calcula que n'hi ha prop d'un miler. La policia estima que a la majoria d'aquests locals s'hi ofereixen serveis sexuals i els tanca periòdicament. 

La relatora nacional de la policia sueca, Janna Davidson, assegura que "quan es va implantar per primera vegada el model d'abolició, l'any 1999, vam veure que mentre a la resta de països nòrdics tenien els mateixos nivells de prostitució, a Suècia s'havia reduït a la meitat al cap de deu anys". 

Per Davidson, el model ha estat efectiu i s'ha traduït també en una disminució de les xarxes criminals en relació als països europeus.

De fet, assegura que, segons els informes governamentals, el suport social al model ha crescut: inicialment hi havia 7 de cada 10 suecs que hi donaven suport i, més recentment, s'ha sabut que són 8 de cada 10. 

Per tant, Davidson considera que el model nòrdic --com s'anomena-- ha estat exitós. Aquest èxit percebut ha portat a altres països com Noruega, Finlàndia o França a adoptar legislacions similars. Un model que té seguidors i detractors. 

A través del fòrum Red Umbrella, hem contactat amb dones que s'autodefineixen com a treballadores sexuals i estan diametralment en contra d'aquest model. Una d'elles és andalusa i fa vuit anys que es dedica a la prostitució a Suècia. No hi va emigrar per dedicar-s'hi, però s'hi va acabar dedicant per falta d'alternatives laborals. Aquesta andalusa considera que la llei les obliga a viure en la clandestinitat i assegura que s'ha sentit indefensa. 

Recorda, per exemple, quan un client li va deixar una pistola a sobre la taula per pressionar-la a abaixar els seus honoraris: "Vas a cegues, els clients no volen quedar en un lloc públic, sinó directament en una habitació d'hotel, i no pots saber si són de fiar. També has de negociar constantment i fer que el client se senti segur i ningú sospiti res." 

La pràctica d'una activitat il·legal a Suècia no li permet cotitzar, té problemes per trobar un lloguer i assegura que mai trucaria a la policia perquè no hi confia. Si es descobrís que es dedica a la prostitució en un pis de lloguer, el propietari de l'apartament podria ser acusat de proxenetisme. 

Com es penalitza els clients? 

La policia sueca, sense uniforme, patrulla en barris de les ciutats amb l'objectiu de detectar homes que paguen per sexe. 

Una de les agents, Elisabet Cewers, treballa a Malmö i ocupa la meitat de la jornada laboral identificant clients que paguin per comprar sexe. Ella mateixa explica que controlen les pàgines web on es promocionen les dones, truquen als telèfons i es presenten a les cites fent-se passar per clients. 

En aquests casos, els hi és més fàcil parlar amb les dones i recollir proves per condemnar els clients. Aquests mateixos agents fan inspeccions als centres de massatge tailandès i vigilen habitacions d'hotel on solen fer-se les trobades dels clients amb les dones. 

Per la fiscal especialitzada en tràfic de persones i explotació sexual de Malmö, Leona Körner, el model d'abolició els hi va obrir una porta d'entrada per investigar els proxenetes i, especialment, el tràfic d'éssers humans, perquè així poden veure que està passant alguna cosa i la policia pot intervenir-hi i iniciar una investigació. 

Després es pot fer vigilància encoberta i investigar d'una manera efectiva i més ràpida, diu. "És una bona manera de començar una investigació quan veiem que hi ha persones --especialment dones estrangeres-- que venen sexe", afegeix. 

Quan li preguntem per les proves, Corner assegura que "cal tenir les entrevistes amb les dones i també els contactes, les trucades i els whatsapps dels telèfons mòbils. La majoria de vegades s'hi pot trobar molta prova que ho acredita, i després es pot fer vigilància i també intervencions telefòniques. I, de vegades, hi ha testimonis, però no gaire sovint".

El model nòrdic penalitza tant els clients com els proxenetes. La novetat del seu model és que castiga, especialment, els homes que paguen per sexe. Es tracta majoritàriament d'homes amb una mitjana d'edat de 34 anys però que poden tenir entre 15 i 74 anys, solters o casats, i de totes les condicions socials. 

Els clients s'enfronten a multes proporcionals als seus ingressos i antecedents policials i, en cas de reincidència, poden ser condemnats a penes de presó d'entre dues setmanes i un any. 

Les dades, facilitades pel govern suec, assenyalen que entre el 1999 i el 2023 es van multar 14.951 homes. 598 cada any, xifra que correspon a 1,6 homes al dia. L'any 2024 se'n van sancionar 1.805 i l'any passat, de gener a novembre, 1.633. Així mateix, als homes sancionats se'ls poden prendre mostres d'ADN i el seu nom s'inclou en una base de dades en què se'ls pot relacionar amb altres crims. 

La relatora nacional de la policia sueca, Janna Davidson, explica que, després de ser condemnat, un home està sota vigilància durant dos anys: qualsevol infracció durant aquest període pot derivar en presó. Les entrevistes, la vigilància i les intervencions telefòniques són eines claus per identificar clients i xarxes i protegir víctimes. 

Però el model nòrdic no és una panacea. L'Emma, treballadora sexual sueca que utilitza un nom fals, denuncia els efectes col·laterals de la criminalització: "Mentre els clients siguin criminalitzats, tu també pots ser-ho indirectament. No et pots sentir segura ni amb la policia, que utilitza la teva feina per atrapar clients. Això és un 'fals amic'." 

Per intentar ajudar els homes que han pagat per sexe, l'Estat i els ajuntaments han impulsat programes concrets. El treballador social Jakob Lindberg, expert en addictes al sexe i que treballa als Serveis Socials de l'Ajuntament d'Estocolm, explica que molts compradors actuen així perquè no saben gestionar els seus sentiments i utilitzen la sexualitat de manera destructiva. Per aquest servei hi passen cada any 300 homes, només a Estocolm. Tots hi assisteixen de manera voluntària. 

Un dels casos més mediàtics a Suècia va ser el de Paolo Roberto com a comprador de sexe. Roberto era un exboxejador professional, actor i presentador de televisió. Tenia una imatge pública de persona esportiva i carismàtica. Per això, quan es va saber que havia comprat sexe, va impactar en l'opinió pública. Finalment, Roberto va admetre que n'havia estat client en una entrevista, va expressar que se'n penedia i va reconèixer que "estava comprant el cos d'una altra dona, probablement algú que es veu obligat a vendre's". El reconeixement no li va estalviar perdre feines com a presentador de televisió i diversos patrocinadors van trencar relacions amb ell. 

El cas va provocar un debat a Suècia sobre la responsabilitat social de figures públiques i l'ètica dels compradors. Així mateix, va posar sobre la taula l'aplicació de la llei i sobre si calia endurir les penes o millorar la seva efectivitat. Mentre es penalitza el client, el treball de les entitats socials és invisible però fonamental. 

L'any 2024 es van detectar prop d'un centenar de casos de tràfic de persones i explotació sexual, dels quals un 10% implicaven menors. Les entitats d'ajuda a les víctimes són, especialment, receloses per mantenir la privacitat i la discreció. 

L'associació Hela Manniskan de Malmö es reuneix amb les seves víctimes en esglésies luteranes per assegurar la seva intimitat. Les treballadores socials, Laura Lanni i Josefina Zadig, expliquen que les dones que ajuden han passat per experiències traumàtiques: "N'hi ha moltes que porten al damunt molt trauma i símptomes d'estrès posttraumàtic (TEPT), cosa que vol dir que tenen dificultats per recordar coses i per dormir. Això intensifica els problemes de confiança. És molt difícil per a nosaltres generar confiança en les víctimes." 

Elles ens presenten una dona de Guinea Conakry víctima de tràfic i explotació sexual des del seu país d'origen a través d'Itàlia fins a arribar a Suècia. Explica que va conèixer "qui semblava una bona persona però, lluny del que es podria pensar, va començar a vendre'm a homes que buscaven dones per internet i els trucava perquè vinguessin a buscar-me i ells li pagaven". Ella s'ha pogut quedar a Suècia després d'haver demanat asil com a refugiada per la seva condició d'homosexualitat. En els casos de les víctimes de tràfic i explotació sexual reconegudes, s'hi poden quedar un temps però després han de tornar al seu país d'origen. A l'estat espanyol, per contra, les víctimes de tràfic poden regularitzar la seva situació si ho denuncien. 

No a l'explotació! Un canvi de marc mental 

Amb la perspectiva dels anys, el model nòrdic envia un missatge clar: la societat no tolera l'explotació. Malgrat les contradiccions --negocis il·legals camuflats i tràfic de persones--, és una eina política i simbòlica. Assenyala responsabilitats, interpel·la la societat i obre un debat sobre la igualtat de gènere. L'objectiu no és castigar, sinó sobretot reduir la demanda. Només un 10% dels homes suecs han pagat per sexe en algun moment de la seva vida, a diferència de l'estat espanyol, on, segons alguns informes, ho haurien fet la meitat dels homes.

Per alguns, aquesta prohibició no ha resolt ni l'explotació ni el proxenetisme: continuen existint víctimes de tràfic de persones i negocis il·legals, com ara els massatges camuflats. Per d'altres, però, el veritable canvi no està tant en la llei, sinó en la manera com la societat protegeix les víctimes i fa responsables aquells que sostenen l'explotació. 

Jana Davidson posa com a exemple un informe en què detallava que un 78% dels propietaris de bordells als Països Baixos, on la prostitució està legalitzada, tenen antecedents penals. Diu: "Les dades demostren una mica amb qui s'està tractant aquí", i no hi afegeix gaires paraules més. Per això, la Josephine, fundadora de l'Associació Talita, que també ajuda víctimes, diu: "Hem de veure la prostitució com el que realment és: una explotació de dones i infants. El problema són els compradors de sexe, que compren dones, i els proxenetes que les exploten, i no ho podem legalitzar perquè aleshores simplement permetríem l'explotació."

El debat segueix obert: la llei protegeix certes víctimes, però la clandestinitat i l'estigmatització persisteixen. La crisi de confiança entre treballadores sexuals i institucions, sumada a la presència de xarxes de tràfic, mostra que l'abolició formal de la prostitució no és sinònim de protecció efectiva. La prova està en les veus de les dones: Isabela, Emma i moltes altres. Les seves experiències recorden que la llei és només un instrument; la veritable protecció passa per l'acompanyament, la seguretat i la garantia de drets humans. 

En definitiva, Suècia ens ofereix una lliçó complexa: criminalitzar la demanda pot reduir l'explotació visible i enviar un missatge simbòlic, però, sense un suport integral i una intervenció social constant, les víctimes continuen invisibles i els abusadors adaptant-se al marge de la llei. El repte és, doncs, aconseguir que la normativa tingui eines reals de protecció i rehabilitació, més enllà de les estadístiques i les sancions.