Trump anuncia que bloquejarà l'estret d'Ormuz després del fracàs de les converses amb l'Iran

El president dels Estats Units, Donald Trump, torna a amenaçar i pressionar l'Iran després del fracàs de les negociacions de pau al Pakistan. En un llarg missatge a la seva xarxa social Truth ple de contradiccions i incongruències, ha anunciat un bloqueig naval de l'estret d'Ormuz "de forma immediata" i també la persecució de tots els vaixells que, segons diu, han pagat a l'Iran per poder passar per la zona.

És a dir, que no permetrà el pas de cap vaixell que vulgui "entrar o sortir" de l'estret d'Ormuz i que, a més, perseguirà més enllà del golf Pèrsic i el mar d'Aràbia aquells que tinguin autorització de l'Iran per creuar l'estret i que, segons Trump, haurien pagat per passar-hi.

El president dels Estats Units assegura que ha instruït la Marina perquè "busqui i intercepti tots els vaixells en aigües internacionals que hagin pagat un peatge a l'Iran", uns vaixells als quals amenaça directament dient-los que no estaran segurs enlloc:

L'Iran acusa els EUA de "maximalisme" i de "bloqueig"

La versió iraniana, aportada després pel ministre d'Exteriors, Abbas Araghchi, acusa els Estats Units d'haver impedit l'acord: afirma que ho van decidir "quan només quedaven uns pocs centímetres" per tancar-lo.

Araghchi ho ha dit a la xarxa social X, afirmant que els negociadors iranians es van trobar llavors "maximalisme, canvis de límits i bloqueig", malgrat que l'Iran, ha dit, estava negociant "de bona fe":

El ministre d'Exteriors iranià ha dit tot això mentre afirmava que aquestes negociacions entre el seu país i els Estats Units han estat "les de més alt nivell en 47 anys", des de la implantació de la república islàmica.

Les rectificacions de Trump

A Truth Social Trump ha assegurat que hi haurà "altres països implicats" en el bloqueig a Ormuz, sense dir quins, però just després, en una entrevista a la Fox, ha rectificat i ha dit que aquest bloqueig naval "trigarà una mica" a implementar-se. I ha assegurat que "els països aliats del Golf ja han començat" a ajudar-lo a l'estret.

També ha parlat del Regne Unit i ha insinuat que podrien comptar amb els seus dragamines, una afirmació que Londres ja ha desmentit. Un portaveu del govern britànic ha dit que l'estret d'Ormuz no ha d'estar subjecte a cap peatge, però que no participaran en cap acció de bloqueig d'aquest pas marítim.

El president dels Estats Units ha afegit a Truth que "destruiran les mines que els iranians van col·locar a l'estret" --fa un mes, va anunciar que havien destruït "gairebé tots" els vaixells que diu que hi posen mines--. I amenaça que "qualsevol iranià que dispari contra els Estats Units, o contra vaixells pacífics, serà fet miques!".

Tot i la contundència de l'escrit, Trump no aclareix com farà cap d'aquestes coses.

La Guàrdia Revolucionària iraniana, per la seva banda, ha negat que els Estats Units estiguin bloquejant l'estret i ha dit que l'armada de l'Iran continua tenint el control i la gestió totals d'aquest pas marítim. Asseguren que l'estret d'Ormuz està "obert al pas insocu de bucs civils i subjecte a regulacions específiques" i amenacen qualsevol vaixell militar que s'acosti a la zona.

"Qualsevol embarcació militar que, sota qualsevol excusa o justificació, intenti acostar-se a l'estret d'Ormuz serà considerada com una violació de l'alto el foc i serà objecte de resposta contundent", diu aquest cos armat d'elit iranià en un comunicat a l'agència Tasnim.

El president de la Societat d'Estudis Militars, Pol Molas, ha dit, en una entrevista a 3CatInfo, que els Estats Units hauran de fer un esforç molt gran si volen controlar l'estret tal com ho planteja Donald Trump, encara que disposin d'un desplegament naval important.

Molas considera que l'Iran no té prou capacitat naval com per fer front als Estats Units. I creu que els països europeus haurien de donar suport a la reobertura de l'Estret encara que no estiguin implicats en aquesta guerra, perquè també hi tenen interessos en joc. "En bloquejos anteriors, com va ser el cas de la Primera Guerra del Golf entre el 1990 i 1991, es va requerir una coalició internacional".

Un escrit ple de dubtes i sense concrecions

Donald Trump comença l'escrit assegurant que la reunió amb l'Iran "va anar bé" i que "es van acordar la majoria de punts" assenyalats, excepte, diu en majúscules, el "NUCLEAR" que, segons ell, és "l'únic punt que realment importava". I aquesta és la raó que al·lega per ordenar el bloqueig d'Ormuz.

Més endavant, torna a afirmar que "els punts que es van acordar són millors que continuar les nostres operacions militars fins al final". Però immediatament després diu que "tots aquests punts no importen" en comparació amb permetre que el règim iranià mantingui l'ambició nuclear.

Una ambició que, diu Trump, els ha costat la pèrdua de la marina, la força aèria, els radars antiaeris i "la mort de "Khomeini i la majoria dels líders" iranians --i no de l'aiatol·là Khamenei, que és qui va succeir Khomeini després de la seva mort, el 1989, i a qui Israel i els Estats Units han matat en l'operació Fúria Èpica--.

Sobre l'estret d'Ormuz, Trump diu que l'Iran s'ha compromès a obrir-lo però que ha avisat que hi ha mines enfonsades i que per això encara no ho ha fet.

El president dels Estats Units s'enreda en aquest punt: dubta que els iranians hagin pogut llançar mines al mar perquè no tenen com fer-ho --assegura que la Marina nord-americana ha destruït tots els "llançadors de mines" iranians--, però que "potser sí" que n'hi ha i que enviarà vaixells a destruir-les.

I ordena a l'Iran que obri immediatament aquesta via navegable, al mateix temps que es pregunta qui s'atreviria a passar-hi sense saber si hi ha mines o no. Trump qualifica "d'extorsió mundial" aquest suposat llançament de mines. I diu que el bloqueig iranià "viola totes les lleis internacionals".

Però després anuncia el seu propi bloqueig al mateix punt, on no té cap jurisdicció, a qualsevol que vulgui passar-hi, una maniobra que violaria, com a mínim, les mateixes lleis que diu que es salta l'Iran. I amenaça amb la persecució i atac a vaixells en aigües internacionals.

Torna a carregar contra l'OTAN

Després de penjar aquest llarg missatge a Truth, el president dels Estats Units ha ofert una entrevista a la Fox on ha matisat, contradit o ampliat algunes de les afirmacions publicades, també sense donar-ne massa detalls.

Ha dit que no permetrà que l'Iran "guanyi diners" venent petroli a alguns països i a d'altres no i que serà un "tot o res". O passa tothom o no passa ningú, ha dit. I ha afegit que actuarà com a Veneçuela: "Serà quelcom molt similar però a un nivell superior."

També ha assegurat que tindrà el suport de molts països, com les monarquies del Golf. I ha amenaçat qualsevol país que ajudi militarment l'Iran, inclosa la Xina, amb imposar-los taxes al comerç del 50%.

Trump ha carregat contra l'OTAN i ha tornat a dir que s'està replantejant la relació dels Estats Units amb l'Aliança Atlàntica perquè no l'estan ajudant en aquesta operació.

I ha justificat el seu polèmic missatge en què amenaçava d'eliminar tota la civilització iraniana assegurant que aquestes paraules són les que van portar l'Iran a la taula de negociacions.

21 hores de negociació frustrada

Els Estats Units han donat per tancades les negociacions amb l'Iran a Islamabad després de 21 hores de converses. Totes dues parts s'acusen de plantejar exigències excessives, però diuen que no donen el diàleg per trencat.

En la primera reunió d'alt nivell entre els Estats Units i l'Iran, Washington no ha aconseguit que Teheran desbloquegi l'estret d'Ormuz, ni que es comprometi a renunciar a l'enriquiment d'urani que li pugui donar armes nuclears.

A canvi, no s'aixecaran les sancions contra l'Iran, com els actius congelats a l'estranger.

El Pakistan, que ha actuat de mediador, no llença la tovallola de la diplomàcia.