Estret d'Ormuz: Trump dona per destruïts "gairebé tots" els vaixells que diu que hi posen mines

Les hostilitats continuen en el dotzè dia de guerra a l'Orient Mitjà. I, tot i que dilluns Donald Trump donava per quasi finalitzat el conflicte, les dues parts han enfortit els atacs.

La màxima tensió és ara a l'estret d'Ormuz, per on passa una cinquena part del cru mundial, que es manté pràcticament tancat per l'amenaça de Teheran d'atacar tot vaixell comercial que intenti travessar-lo.

L'Iran ha apujat el to avisant que no permetrà que "ni un litre de petroli" travessi l'estret en benefici dels Estats Units, Israel o els seus socis. Hores després se sabia que tres mercants han estat atacats per projectils. L'exèrcit iranià ha reconegut l'atac a un vaixell de propietat israeliana i a un portacontenidors.

Washington ha insistit que, si Teheran continua entorpint el flux de cru, l'ofensiva anirà a més. En aquest sentit, els Estats Units han advertit la població iraniana que eviti les instal·lacions portuàries des d'on l'Iran ataca l'estret.

Malgrat els atacs als vaixells, Trump ha animat les companyies petrolieres a continuar fent servir l'estret d'Ormuz i ha assegurat que pràcticament tota l'Armada iraniana ha estat eliminada.

L'exèrcit nord-americà ha afirmat haver destruït setze vaixells de guerra iranians que pretenien col·locar mines navals en aigües de l'estret, una xifra que el president dels Estats Units ha acabat elevant a una seixantena.

Fonts anònimes citades per la cadena CNN asseguren que per ara l'Iran només ha col·locat unes dotzenes de mines, però que podrien ampliar el nombre a centenars.

Des que va començar l'ofensiva, el 28 de febrer, s'han comptabilitzat catorze incidents que han afectat vaixells al voltant del golf Pèrsic, l'estret d'Ormuz i el golf d'Oman.

La incertesa ha fet que, de nou, el preu del petroli Brent hagi pujat aquest dimecres. Ho ha fet un 2,76% i ha superat els 90 dòlars al mercat de futurs de Londres. I l'Iran adverteix que el preu, lluny de baixar, es dispararà fins als 200 dòlars.

Trump: "Quan vulgui que acabi, acabarà"

Teheran ha ordenat l'onada d'atacs "més devastadora i dura" contra Israel i els països del Golf, mentre que els Estats Units afirmen haver llançat en les darreres hores l'ofensiva més potent sobre l'Iran, on ja hi ha hagut més de 1.300 morts. Des de l'inici de la guerra també han mort set militars nord-americans.

Trump ha tornat a insistir aquest dimecres que la guerra va molt avançada i que acabarà "aviat" perquè, diu, "pràcticament no queda res per atacar" a l'Iran. "Quan vulgui que acabi, acabarà", ha dit.

La importància de l'estret és tal que el cap de seguretat de l'Iran, Ali Larijani, ha insistit a X que és a l'estret d'Ormuz on es juga el futur de la guerra.

En 12 dies d'ofensiva, l'exèrcit nord-americà ha atacat més de 5.500 objectius a l'Iran, entre ells una seixantena de vaixells, amb l'objectiu d'acabar amb els atacs iranians a l'estret d'Ormuz que amenacen el comerç marítim.

Tot i que Donald Trump es va comprometre fa uns dies a escortar els vaixells que ho necessitessin, fonts de Reuters asseguren que la marina dels Estats Units està rebutjant les sol·licituds de les navilieres per l'alt risc a la zona.

L'Iran anuncia els atacs "més devastadors"

L'Iran segueix sense fer un pas enrere i ha anunciat aquest dimecres l'onada d'atacs "més devastadora i dura" contra Israel i els països del Golf.

Durant la matinada de dimecres, Teheran ha llançat míssils a Tel-Aviv i Jerusalem. Fonts periodístiques han apuntat que hi ha com a mínim 12 ferits.

Pel que fa al Líban, els bombardejos de la darrera nit han causat 9 morts. El sud del país ha estat, de nou, el blanc de forts bombardejos israelians, que també haurien deixat 13 ferits. Segons els darrers recomptes, més de 630 persones ja haurien perdut la vida en aquest país a causa del conflicte, i els desplaçats interns superen els 800.000.

Hezbollah i les tropes d'Israel han mantingut forts enfrontaments amb artilleria pesant i coets. Els xocs han coincidit amb l'anunci d'Israel de bombardejar la infraestructura de la milícia proiraniana al sud de Beirut. Diversos mitjans libanesos diuen que els atacs han impactat contra un edifici residencial a Beirut.

Aquests atacs estan servint a escala política a Benjamin Netanyahu per recuperar la fins ara malmesa confiança dels israelians en un any electoral com aquest. No es descarta, fins i tot, que acabi avançant eleccions.

A l'Iraq, un dron ha impactat en una instal·lació diplomàtica americana a Bagdad i els sistemes de defensa n'han pogut neutralitzar cinc. També l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Kuwait afirmen que han interceptat míssils i drons procedents l'Iran.

Mojtaba Khamenei, encara sense aparèixer

Aquest dimecres l'assessor i fill del president de l'Iran, Iussef Pezeshkian, ha sortit al pas de les especulacions que assenyalen que el nou líder suprem de l'Iran es troba ferit. "Està sa i estalvi", ha afirmat.

Els rumors s'han fet forts després que la televisió estatal iraniana parlés de Mojtaba Khamenei utilitzant el terme "janbaz", un concepte que fa referència als ferits en combat.

A més, el diari nord-americà The New York Times ha informat, citant tres funcionaris iranians, que Khamenei va patir ferides a les cames durant la primera jornada d'atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran, en uns bombardejos que van matar el seu pare, la seva mare, la seva dona i un dels seus fills, a més de molts altres alts càrrecs.

L'ambaixador iranià a Nicòsia (Xipre), Alireza Salarian, ha afirmat al diari britànic The Guardian: "He sentit que va quedar ferit de les cames, la mà i el braç". "No penso que estigui en condicions de pronunciar un discurs", ha afegit.

Tres dies després de la seva elecció, Khamenei encara no ha fet cap aparició pública.

Guerra de desgast

La situació demostra que aquest és un conflicte de desgast i a Washington la retòrica és cada vegada més bèl·lica. "El president ha establert una missió molt específica per complir, i la nostra feina és complir-la sense descans. Ara, ell controla l'accelerador, ell és qui decideix", deia dimarts Pete Hegseth, secretari de Defensa dels Estats Units.

L'executiu, de fet, ja ha deixat clar que no s'aturaran les hostilitats fins que l'Iran es rendeixi "incondicionalment". Però què vol dir rendició incondicional? Karoline Leavitt, secretària de Premsa de la Casa Blanca, ha deixat clar que no esperen que el règim dels aiatol·làs escenifiqui una rendició, sinó que serà Donald Trump qui donarà per acabada la guerra quan consideri que ja no són una amenaça.