3 de cada 10 catalans viuen en una llar amb més despeses que ingressos

Un 30% dels catalans viuen en una llar que té més despeses que ingressos. La meitat d'aquests ha hagut de recórrer a estalvis propis per fer front als deutes. I un terç han optat per demanar un préstec a amics o a l'entorn laboral. 

Són dades que recull l'Enquesta de Competències Financeres del Banc d'Espanya corresponents al 2021. A Catalunya, la població que viu en llars amb més despeses que ingressos ha anat lleugerament a l'alça des del 2016, quan el mateix estudi situava el percentatge en un 23 per cent.
 

Unes dades que recullen l'impacte de la pandèmia

L'enquesta de la institució financera recull les dades del 2021, i aquest fet explica el creixement del nombre de catalans que havien de fer front a més despeses que ingressos, per l'aturada econòmica provocada per la crisi sanitària.

Malgrat això, a diferència de la tendència a Catalunya, a nivell de l'estat espanyol la vulnerabilitat econòmica de les llars s'ha reduït lleugerament: el 2021, una de cada quatre llars reconeixia viure amb més despeses que ingressos, mentre que el 2016 el percentatge era una mica més alt, del 28 per cent.

La mitjana espanyola se situa en un 25%, i un percentatge similar al català el trobem a Andalusia i a Múrcia.

El 70% de població estalvia 

El mateix estudi també constata que el 2021 va créixer --9 punts-- el percentatge de població que va poder estalviar, influït, en part, per la pandèmia. La majoria dels estalviadors s'han decantat per guardar els diners en comptes corrents.

L'informe del Banc d'Espanya veu una relació directa entre la renda i el nivell d'estudis i la capacitat d'estalviar. Per edats, els més estalviadors són els joves d'entre 18 i 34 anys. Amb l'edat, també decreix el volum d'estalvis.

En cas de perdre la font principal d'ingressos, gairebé la meitat de la població podria mantenir, almenys durant sis mesos, el nivell de despeses.