Sánchez recorda Aznar i la guerra a l'Iraq: "Espanya no serà còmplice, no aquesta vegada"

El debat del Congrés sobre el pla econòmic per pal·liar els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà s'ha convertit, de nou, en una defensa aferrissada de Pedro Sánchez al "No a la guerra".

Aquest dimecres, el president espanyol ha estat molt bel·ligerant amb el PP i Vox i els ha acusat de contribuir al conflicte "amb el seu suport i el seu silenci":

Sánchez ha retret als populars que Espanya entrés a la guerra de l'Iraq el 2003: "Aznar va arrossegar Espanya a una bogeria perquè volia sentir-se important".

I ha afegit que és necessari que no caigui en l'oblit per no cometre el mateix error: "Espanya no serà còmplice, no aquesta vegada."

Ha acusat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de parlar des del desconeixement i ha afirmat que "no està preparat per portar el timó del país". Li ha retret que s'oposi al decret mentre els seus presidents autonòmics no mouen fitxa amb cap proposta.

Feijóo a Sánchez: "Vostè no és un dictador... O sí?"

Feijóo s'ha posicionat al costat del "No a la guerra", però d'esquena al govern. Ha respost a Sánchez que "una cosa tan honorable com la defensa de la pau difícilment es pot personificar si la propaganda iraniana estampa la teva cara en míssils de guerra", en referència a la imatge difosa per l'Iran.

L'ha acusat de fer servir la guerra com a pretext per tapar "la situació política agònica" que demostra "la impossibilitat d'aprovar uns pressupostos". De fet, li ha retret que no hagi pogut aprovar els comptes i els hagi modificat per ampliar el crèdit.

Precisament per aquest fet, l'ha acusat de saltar-se els tràmits parlamentaris: "Vostè no és un dictador... O sí?". I ha continuat amb el cos a cos: "Té un tic dictatorial perillosíssim".

Per la seva banda, els grups catalans han dedicat molta estona a les mesures econòmiques aprovades pel govern espanyol i que s'han de convalidar dijous i s'han enfrontat pel decret de l'habitatge, que encara no té el suport garantit.

El líder d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, ha retret a Junts la seva posició en relació amb la regulació dels lloguers i els ha amenaçat amb "anys d'ostracisme polític" si voten en contra del decret.

Míriam Nogueras, de Junts, ha tret pit de la feina feta pel seu partit i ha dit que "a la crisi de la guerra s'hi ha de sumar la gran crisi de l'habitatge": "Fa molts anys que ens empassem la propaganda dels Comuns, de Sumar, de Podem."

Vox també ha disparat contra el "No a la guerra" del govern. Santiago Abascal ha dit que "Sánchez vol la guerra perquè el soroll de les explosions amaga les corrupteles i la situació a la qual ha condemnat als espanyols".

Des de Sumar, en canvi, Verónica Martínez ha defensat l'executiu i ha assegurat que, "a diferència del PP, el govern sí que té un rumb, és on ha de ser i no ha acceptat que les guerres les pagui la majoria social". I s'ha penjat una medalla: "Això no hauria estat així sense nosaltres al govern."

Ione Belarra, de Podem, ha demanat que el "No a la guerra" es faci realitat: "No és convertir el país en refugi ni escut social, és una baixada d'impostos."

Sánchez té la feina feta

El president del govern espanyol ha arribat a la cita a la cambra espanyola amb la feina feta després d'haver lligat el suport de Junts, de Podem i de la resta de socis d'investidura per aprovar el text.

La posició que Sánchez va començar a defensar a contracorrent compta ara amb l'aval implícit o explícit de diversos actors internacionals, començant per una Unió Europea que ha expressat públicament dubtes sobre la seva implicació en les operacions dels Estats Units i Israel.

Mentre que les amenaces comercials de Trump contra Espanya no s'han concretat, l'evolució del conflicte ha plantejat nous dubtes sobre quin acabarà sent el desllorigador que permeti calmar els mercats internacionals i contenir uns preus del carburant que continuen pels núvols.