3.000 milions per a l'aeroport del Prat: Aena concreta les inversions per a l'ampliació

Una quarta part de les inversions previstes per Aena per al període 2027-2031 per a tots els aeroports de la xarxa espanyola serà per a l'aeroport de Barcelona-el Prat. L'ens aeroportuari espanyol ha anunciat el seu pla d'inversions per al pròxim període i contempla gastar-se 12.888 milions d'euros, dels quals 9.991 milions seran per a inversions regulades, mentre que la resta es dedicaran a activitat comercial.

Així, amb aquesta inversió, el govern espanyol assegura l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat amb una inversió superior a 3.000 milions d'euros, que estaven pactats entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president espanyol, Pedro Sánchez.

Tot i aquesta inversió planificada, es preveu que les obres i les inversions superin aquest període de temps i a partir del 2030 hi hagi una nova tongada d'inversions. Així, Aena preveu un "procés llarg" per ampliar el Prat i que el "gruix" de les inversions siguin més enllà del Document de Regulació Aeroportuària (DORA) 2027-31, sinó que arribi amb el DORA 2032-3035.

"Representa la inversió més gran a la xarxa de les darreres dècades. Això és modernització, competitivitat, empresa i molta feina, que és una de les nostres principals obsessions", ha proclamat Sánchez, en exposar el pla des d'Alacant.

L'objectiu d'aquesta ampliació és impulsar el creixement de l'aeroport i situar-lo "com a referent de sostenibilitat", amb tres grans línies d'actuació, la principal de les quals és arribar a la capacitat de 90 operacions per hora.

Entre les principals obres previstes hi ha la reconfiguració de les terminals T1 i T2, millores als aparcaments, actuacions a les pistes, així com l'ampliació d'una pista i la construcció d'un satèl·lit associat a la nova operativa. Aquest últim projecte requerirà l'aprovació prèvia del pla director, un tràmit que inclou el vistiplau de la Comissió Europea i que farà que bona part de la inversió es concreti en el següent cicle regulador.

Les inversions regulades proposades es debatran en un procés de consulta amb les companyies aèries i es presentaran al Comitè de Coordinació Aeroportuària de cada regió abans de continuar la seva tramitació fins a l'aprovació definitiva per part del Consell de Ministres.

Aeroports catalans

El pla d'inversions d'Aena també contempla actuacions destacades als aeroports de Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell, amb l'objectiu de modernitzar infraestructures, millorar la qualitat del servei i reforçar la sostenibilitat.

L'Aeroport de Girona viurà una transformació important a la zona terminal i el redisseny de l'aparcament d'autobusos. També s'hi preveu l'ampliació de la plataforma i una partida específica per avançar en la intermodalitat amb la futura estació d'alta velocitat, gràcies a la construcció d'una passarel·la que connectarà directament amb la terminal.

A Reus, el pla inclou una sèrie de millores a la zona terminal, com ara una nova àrea de control de passaports per a les arribades, la remodelació dels accessos viaris, l'augment del confort a les sales d'embarcament i la renovació de l'equipament de l'aparcament. Un dels projectes més destacats és el pla fotovoltaic, amb un pressupost de 9,4 milions d'euros.

L'Aeroport de Sabadell també rebrà inversions per a la seva modernització. S'hi inclou la construcció d'un nou accés nord, la millora del talús a la zona est, l'ampliació de la plataforma i la instal·lació d'un simulador de foc per a formació en emergències.

L'ampliació de la discòrdia

L'ampliació de l'aeroport del Prat és un tema de discòrdia entre els sectors polítics, econòmics i la societat catalana.

 

 

Els partidaris, com la patronal Foment del Treball, una part del govern espanyol i sectors empresarials i turístics, defensen que ampliar la infraestructura és essencial per consolidar Barcelona com a hub intercontinental i evitar que Catalunya perdi competitivitat respecte a altres capitals europees. Argumenten que la inversió permetria crear llocs de treball i donar més projecció internacional al país.

En canvi, els detractors, entre els quals hi ha entitats ecologistes, plataformes veïnals i part de l'independentisme i l'esquerra catalana, alerten que l'ampliació tindria un fort impacte sobre espais naturals protegits com la Ricarda i que contradiu els compromisos de reducció d'emissions i lluita contra l'emergència climàtica. A més, afirmen que incrementarà encara més la turistificació del país.