3.000 vols i 340.000 passatgers afectats per l'erupció del volcà Anak Krakatoa a Indonèsia
Indonèsia comença a recuperar la normalitat després de diversos dies marcats per una nova erupció de l'Anak Krakatoa, un dels volcans més actius de l'arxipèlag. El principal aeroport de Jakarta ha reprès aquest dimarts les operacions després que la dispersió d'una enorme columna de cendra obligués les autoritats a restringir el trànsit i tancar temporalment fins a vuit aeroports.
El moment de l'erupció va agafar per sorpresa, per exemple, aquest vaixell de pescadors, que es trobava a prop del volcà i va rebre l'impacte de roques.
La reobertura de l'espai aeri, però, no significa que l'episodi volcànic hagi acabat. L'Anak Krakatoa continua actiu i aquest mateix dimarts ja ha registrat tres noves erupcions, tot i que de molt menys intensitat que els últims dies. Per tant, es manté la vigilància davant la possibilitat de noves emissions de cendra, que en funció del vent i l'altitud podrien tornar a produir afectacions.
L'episodi va començar divendres a la nit i la fase més intensa es va prolongar unes 25 hores, amb explosions que es van sentir a centenars de quilòmetres de distància i una gran emissió de gasos i cendra que va arribar fins als 15.000 metres d'altitud en alguns casos. Així s'observava des de les imatges d'un satèl·lit que es troba uns 800 km per sobre de la superfície terrestre:
Així doncs, la propagació de les cendres va obligar a tancar progressivament diversos aeroports de Java i Sumatra, entre els quals el de Jakarta, un dels més importants de la zona i una de les principals portes d'entrada al sud-est asiàtic.
Milers de vols afectats
En total uns 3.000 vols s'han vist afectats, entre cancel·lacions, retards i desviaments, més de 600 dels quals eren internacionals. La xifra suposa uns 340.000 passatgers. De fet, davant el col·lapse del transport aeri el govern va ordenar que els cinc aeroports alternatius funcionessin les 24 hores del dia per mirar d'absorbir part del trànsit.
El Centre de Vulcanologia i Mitigació de Riscos Geològics d'Indonèsia manté l'Anak Krakatoa en nivell III, el segon més elevat de l'escala de quatre nivells del país.
Les autoritats prohibeixen a residents, visitants i turistes qualsevol activitat en un radi de tres quilòmetres al voltant del centre eruptiu. També alerten del risc de núvols ardents, colades de lava, projeccions de material incandescent o caiguda de cendra. Protecció Civil dona consells per autoprotegir-se a través de les xarxes socials.
La diferència entre el Krakatoa i l'Anak Krakatoa
La història de l'Anak Krakatoa està inevitablement lligada a una de les erupcions més devastadores de la història moderna. El seu nom significa literalment "fill del Krakatoa". I no és una metàfora. El volcà actual va sorgir de la mateixa caldera submarina que va quedar després de la destrucció del Krakatoa original durant la gran erupció del 1883.
Aquell episodi, produït a l'estret de la Sonda, entre les grans illes de Java i Sumatra, va destruir bona part de l'edifici volcànic original. Les enormes explosions i, sobretot, els tsunamis que van generar van devastar les costes de la regió i van provocar més de 36.000 morts.
Dècades després, l'activitat volcànica va tornar a fer emergir material sobre el nivell del mar. A partir del 1927 va començar a formar-se una nova illa volcànica al mateix indret: l'Anak Krakatoa. Ara ja s'ha convertit en un dels volcans més actius de l'anomenat anell de foc del Pacífic, una zona que concentra el 75% de volcans del món i el 90% de terratrèmols.