312 morts i 290 desapareguts: el balanç 9 dies després del terratrèmol de Colòmbia

S'han rescatat 358 persones amb vida de sota la runa, i el govern calcula que han quedat destruïts uns 4.600 habitatges i centenars d'infraestructures públiques

Redacció/Agències

Nou dies després del terratrèmol de magnitud 7,4 que va afectar el centre i l'oest de Colòmbia, el govern del país ha fet públic un nou balanç de víctimes: hi van morir 312 persones, i encara hi ha uns 290 desapareguts.

En aquesta setmana llarga han aconseguit rescatar 358 persones amb vida de sota la runa, i el balanç de ferits és de 4.611. D'altra banda, 4.600 habitatges han quedat destruïts, i la xifra dels que han quedat afectats puja a 134.000.

El terratrèmol va afectar sobretot els departaments de Chocó, Caldas, Risaralda i Valle del Cauca. A la capital d'aquest últim, Cali, és on hi ha hagut més morts, 144, seguit de la capital de Risaralda, Pereira, amb 107.

Barri d'edificis afectats pel terratrèmol, aquest dilluns a Pereira, a Colòmbia (Reuters)

Milers d'escoles i centenars de carreteres afectades

L'Institut de Medicina Legal de Colòmbia s'encarrega directament de la gestió dels cossos de les víctimes mortals, dels quals només en falten sis per identificar; la resta ja els han entregat a les famílies.

En total han estat gairebé 300.000 persones de 470 municipis d'uns quinze departaments les que han patit les conseqüències del terratrèmol, amb milers d'escoles afectades i centenars de centres de salut.

Entre altres infraestructures, el sisme també ha malmès 4.000 centres comunitaris, 430 carreteres, una cinquantena de ponts, un centenar d'aqüeductes i cinc aeroports.

Vetlla amb espelmes en memòria de les víctimes del terratrèmol, aquest dilluns a Cali, a Colòmbia (Reuters)

Ajuda de la Xina, dels EUA i d'Israel

Mentrestant continuen arribant carregaments d'ajuda de l'estranger. Aquest dimarts un avió xinès ha descarregat a Bogotà 77 tones de material, amb generadors, plantes potabilitzadores, tendes i mantes.

Aquesta ajuda és fruit de l'acostament a la Xina que va practicar l'anterior president del país, Gustavo Petro, que contrasta amb la línia política que està portant a terme l'actual, Abelardo de la Espriella.

De la Espriella, que va guanyar les eleccions presidencials del juny per un marge molt estret i que va prendre possessió del càrrec només tres dies abans del terratrèmol, ja ha començat un acostament als Estats Units i a Israel.

Aquest dimecres De la Espriella ha explicat que els bancs endarreriran fins a dotze mesos els cobraments a les famílies i les empreses afectades que tinguin deutes, una mesura que ha quantificat en més de 300 milions d'euros.