El candidat d'extrema dreta De la Espriella guanya per la mínima les eleccions de Colòmbia

Escrutini molt ajustat a la segona volta de les eleccions presidencials de Colòmbia. Amb el 99% escrutat, el candidat d'extrema dreta Abelardo de la Espriella s'imposa per la mínima al candidat d'esquerres, Iván Cepeda. De la Espriella ha obtingut un 49,68% dels vots, pel 48,67% de Cepeda. El candidat d'extrema dreta guanya per menys de 300.000 vots: 12.971.701 sufragis per a De la Espriella i 12.673.392 per a Cepeda.

Un resultat molt just que, de moment, ja hi ha qui qüestiona. L'actual president, Gustavo Petro, ha denunciat "moltes irregularitats" en la votació i ha demanat que s'impugnin les meses sense firma de jurats. "Encara no es pot saber qui és el president", conclou Petro en un missatge a X.

Més de 41 milions d'electors estaven cridats a votar aquest diumenge en la segona volta de les eleccions presidencials de Colòmbia entre dos projectes totalment antagònics i sense punt intermedi: el de l'esquerra progressista del senador i activista pels drets humans Iván Cepeda o el del milionari d'extrema dreta antisistema Abelardo de la Espriella, autoanomenat "el tigre".

La clau la tenien els 17 milions d'indecisos o no mobilitzats que no van anar a votar el 31 de maig en una primera volta molt ajustada.

De la Espriella sortia com a favorit

Abelardo de la Espriella, aliat de Donald Trump, ja sortia com a favorit després d'haver-se menjat la dreta i centre dreta tradicionals i rebre el suport de l'expresident Álvaro Uribe i els seus partidaris. Aquest advocat i empresari de 47 anys, sense cap experiència política, va guanyar la primera volta amb el 44% dels vots –10 milions de sufragis–.

Té un discurs radical, populista, masclista, homòfob i conservador que aposta per mesures més neoliberalistes i per "defensar la pàtria" davant de tot. Sempre va amb armilla antibales, i ha jugat la carta de la por i la inseguretat en un país marcat i esgotat per la violència del narcotràfic i l'herència de les FARC, després de 50 anys de conflicte armat.

La seva proposta és fer servir mà de ferro per eliminar el que queda de les FARC i l'ELN –l'Exèrcit l'Alliberament Nacional–, deu anys després de la firma d'un acord de pau que encara té moltes promeses per complir. També vol construir "megapresons" per deixar-hi els presos "a pa i aigua", bombardejar narcollanxes amb el suport dels Estats Units i Israel i eliminar el tribunal sorgit dels acords de pau. De la Espriella, que té doble nacionalitat colombiana i estatunidenca, aposta per dolaritzar l'economia, donar via lliure al fracking, retallar l'estat de benestar i abaixar els impostos per reduir el dèficit fiscal. La crisi climàtica no està entre les seves prioritats.

De la Espriella ha anat a votar amb la samarreta de la selecció colombiana i després de fer una crida als seus seguidors a "mantenir les xarxes enceses" i mobilitzar tothom per aconseguir un vot massiu a favor seu: "El partit no es guanya fins al xiulet final", va dir dissabte, fent el joc al Mundial. Com passa al Brasil amb els partidaris de Jair Bolsonaro, els d'Abelardo de la Espriella s'han apropiat de la identitat futbolística com a emblema, cosa que ha generat molta polèmica durant la campanya electoral.

Cepeda, hereu polític de Petro

Davant del seu discurs agressiu i histriònic hi havia la proposta continuïsta, serena i sense estridències d'Iván Cepeda. Cepeda, un filòsof de 63 anys hereu polític del president sortint Gustavo Petro, és fill d'un senador assassinat per paramilitars l'any 1994. A la primera volta va obtenir el 41% dels vots –9,5 milions– amb una crida a rellançar els diàlegs amb les guerrilles actives per aconseguir una pau total, amb reinsercions, ajuts i subvencions als qui es reintegri a la vida civil.

Iván Cepeda també tenia el repte de mantenir el rumb de Petro, el seu predecessor, que fa quatre anys va aconseguir la primera presidència d'un govern d'esquerres en 200 anys d'història de la democràcia al país. Fins llavors, Colòmbia sempre havia estat dominada per les elits conservadores. Petro va acabar el seu mandat amb una alta popularitat entre els camperols i les classes baixes després d'haver aconseguit reduir la pobresa i l'atur i apujar els salaris en un dels països amb més desigualtats del món. Però no ha aconseguir eradicar la violència del narcotràfic ni les onades d'atemptats amb drons i cotxes bomba, fins i tot contra candidats presidencials.

Cepeda també hereta de Petro el distanciament amb Donald Trump, a qui considera "un magnat corrupte". I va ser qui va portar Uribe als tribunals pels seus presumptes nexes amb els paramilitars. De la Espriela, en canvi, és conegut per defensar als tribunals paramilitars narcotraficants, famosos i estrelles de futbol.

Un Congrés fragmentat

El nou president no té al davant un govern fàcil i haurà de ser capaç d'aconseguir consensos en un congrés fragmentat, on els grups de centre seran determinants.

També haurà de fer equilibris amb els països veïns en un taulell geopolític que ha anat derivant cap a la dreta en els últims anys, com ha passat a l'Argentina de Milei o El Salvador de Bukele. L'esquerra o centre esquerra predomina encara a grans països llatinoamericans com al Mèxic de Claudia Sheinbaum o al Brasil de Lula da Silva, on hi ha eleccions previstes a l'octubre. Sheinbaum, Lula da Silva i Petro van ser alguns dels assistents a la cimera que es va fer a l'abril a Barcelona per fer front al trumpisme i en defensa de la democràcia

Cuba i la Veneçuela sorgida després de la captura de Maduro són dos casos apart, en ple sotrac i sota la pressió o el control directe dels Estats Units.