Cuba anuncia reformes econòmiques enmig de la pressió dels EUA: "És temps de canvis"

El president cubà, Miguel Díaz-Canel, anuncia per sorpresa un paquet de mesures de liberalització i descentralització de l'economia per fer front a la crisi que viu l'illa i al bloqueig petrolier de Washington.

Díaz-Canel assegura que "és temps de canvis" i anuncia una àmplia reestructuració "de l'Estat, del govern, del Partit Comunista i, fins i tot, del teixit empresarial" per aconseguir reduir la xifra de funcionaris i tenir organitzacions "menys burocràtiques i més dinàmiques".

Entre altres mesures, s'aixecaran moltes de les restriccions per actuar que tenen les 10.000 empreses privades que operen al país des del 2021, es donaran facilitats per crear noves empreses i es promourà la iniciativa privada en el turisme. El president cubà ha parlat de facilitar l'entrada de "nous actors".

Més iniciativa privada i menys burocràcia

Una liberalització que també afectarà el sector primari, on Díaz-Canel promet alleugerir els tràmits burocràtics i permetre l'accés directe dels productors agraris al mercat. Les reformes anunciades contemplen la lliure importació i exportació de béns sense la intermediació –obligatòria fins ara– de les companyies estatals cubanes. També es donaran facilitats a inversors estrangers (inclosos els cubans residents a l'exterior) per fer negocis a l'illa.

Una de les primeres mesures per reduir la burocràcia estatal serà la desaparició de set ministeris, amb l'objectiu de fer "més àgil" l'administració.

Crisi energètica i al sector turístic

L'anunci arriba enmig de la pitjor crisi econòmica al país i coincidint amb l'augment de les pressions econòmiques i diplomàtiques nord-americanes. Les conseqüències de l'embargament econòmic s'han agreujat l'últim any, arran de la caiguda de Nicolás Maduro –aliat de l'Havana– i de les reiterades amenaces de Donald Trump de derrocar l'actual règim comunista, hereu de la revolució de Fidel Castro.

Grans empreses hoteleres que operen a l'illa, com les espanyoles Melià Hotels i Iberostar o la canadenca Blue Diamond i també les multinacionals de serveis financers Visa i Mastercard, van anunciar a començaments de mes la sortida de Cuba arran de l'amenaça de l'administració Trump de sancionar les persones o empreses que mantinguessin negocis amb el govern cubà. Des de llavors ha quedat en l'aire la gestió de mig centenar d'instal·lacions hoteleres propietat de l'estat cubà i que gestionaven quatre empreses estrangeres. Una situació que el govern cubà vol revertir.

Paral·lelament, línies aèries com Iberia o Air Canada han suspès vols a Cuba per les dificultats de trobar-hi querosè per als seus avions. La raó és que des que els Estats Units van detenir Nicolás Maduro, els subministraments de combustible promesos pel govern de Veneçuela han deixat d'arribar. En els últims cinc mesos només ha arribat a Cuba un vaixell cisterna procedent de Rússia carregat amb 100.000 tones de cru.

A tot això s'hi han d'afegir els talls d'electricitat gairebé diaris que han complicat el dia a dia dels cubans.

Una situació que ha fet créixer el descontentament dels cubans, que han sortit a manifestar-se als carrers per la situació d'escassetat de recursos en què viuen. El president cubà afirma que totes les mesures de bloqueig econòmiques impulsades per l'administració Trump estan encaminades a "asfixiar el poble cubà" i fer-lo rendir per fam, necessitats i malalties.