Banca privada i fi dels subsidis: Cuba aprova el paquet de reformes més gran en 15 anys

Cuba ha aprovat aquest divendres el paquet de reformes econòmiques més important dels darrers quinze anys, que inclou canvis en la banca i els terrenys agrícoles i la fi dels subsidis.

Es tracta de 176 mesures destinades a liberalitzar i descentralitzar l'economia i que s'han aprovat en el temps rècord de només una setmana: divendres passat el president Miguel Díaz-Canel les va anunciar per sorpresa, tot seguit el Partit Comunista va donar-hi el vistiplau i ara l'Assemblea Nacional les ha ratificat.

Tot plegat, mentre l'illa està immersa en una profunda crisi econòmica, agreujada pel bloqueig dels Estats Units, que Donald Trump ha endurit en els últims mesos.

Mesures per a la iniciativa privada

Entre els canvis més destacats, el règim castrista ha anunciat que permetrà les operacions de banca privada en igualtat de condicions –i amb supervisió– amb la banca estatal.

A més, es permetrà l'accés directe dels productors agraris al mercat, que podran obrir comptes bancaris a l'exterior, i se'ls donarà dret real d'explotació dels terrenys. També preveu la creació de petites empreses a l'agricultura, on fins ara només podien operar cooperatives.

Pel que fa a les inversions al país, el govern permetrà als cubans residents a l'exterior invertir directament a l'illa en igualtat de condicions amb el capital estranger.

Encara sobre la inversió privada, l'Havana obre la porta que una sola persona pugui ser titular de més d'una empresa. I planteja reestructurar un dels puntals de la seva economia, el turisme, amb l'entrada de nous inversors i l'expansió internacional de franquícies cubanes.

D'altra banda, el govern substituirà els subsidis universals –la coneguda llibreta de racionament– per les ajudes a persones vulnerables.

El règim, pressionat pels EUA i per les protestes internes

La pressió de Washington ha estat clau perquè el règim introdueixi aquests canvis, però també el deteriorament de la vida. Després de sis anys immersos en una greu crisi, que ha empitjorat des del gener pel bloqueig nord-americà, han començat a aflorar protestes a l'illa.

Des de fa sis mesos, la Casa Blanca ha imposat un bloqueig petrolier, que, més enllà de paralitzar l'economia, està afectant l'educació, la sanitat i els serveis públics. Els talls de llum també van a més i hi ha regions que passen dies sense subministrament elèctric.

Els moviments de l'administració Trump també han provocat una desbandada d'empreses internacionals. Grans cadenes hoteleres, com Meliá Hotels i Iberostar, i també les multinacionals de serveis financers Visa i Mastercard han anunciat la seva sortida del país després que els Estats Units amenacessin de sancionar persones i empreses que mantinguessin negocis amb el govern cubà.

Díaz-Canel es mostra obert a dialogar amb Trump

Malgrat tot, Díaz-Canel insisteix que les reformes no són una reacció a la pressió nord-americana, sinó un exercici de sobirania per millorar Cuba.

Així ho ha afirmat davant de l'Assemblea Nacional, quan ha assegurat que les mesures aprovades són fruit "d'un moment de maduresa i de reflexió" i no pas "de les pressions ianquis".

El president cubà ha reiterat que està obert al diàleg amb els Estats Units, sobre qualsevol tema, "sense odi però sense por", i que l'illa està preparada per a "una relació civilitzada i respectuosa" que "beneficiï tots dos pobles".