50 anys de La Bressola: origen i claus de l'ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord
La xarxa d'escoles immersives en català a la Catalunya del Nord, La Bressola, arribarà aquest 2026 als 50 anys d'història. Aquest dijous s'ha presentat les diferents accions que volen dur a terme. S'ha anunciat l'enregistrament d'un disc, amb cançons nord-catalanes reinterpretades per artistes d'arreu dels Països Catalans, i dues exposicions itinerants.
La data oficial de l'aniversari és el 16 de setembre, primer dia de classe l'any 1976.
Els orígens
El primer inici de curs es va fer dins del garatge d'una clínica veterinària de Perpinyà amb només 7 alumnes, el 16 de setembre de 1976. Eric Forcada, que encapçala la comissió del 50è aniversari, recorda, però, que l'origen de La Bressola es troba a Prada, l'agost de 1975. En aquell moment la Universitat Catalana d'Estiu va organitzar la presentació del model d'escoles basc, les ikastoles, fundades el 1969.
A partir de l'agost del 75 es començarà una certa reflexió que arribarà amb certes comissions i a dipositar uns estatuts per crear una associació que prepara aquesta primera reentrada.
Els primers anys, La Bressola es va poder mantenir gràcies a la voluntat dels militants implicats en el projecte i la multiplicació dels concerts solidaris de Lluís Llach, Teresa Rebull i Jordi Barre, entre altres.
Un ministre d'Educació clau
L'activitat de La Bressola es va consolidar i estendre a mitjans dels anys 90. Cal recordar una data clau dins la història de l'ensenyament de les llengües dites regionals a l'estat francès.
L'any 1995 es va nomenar un nou ministre d'Educació, un occità, François Bayrou. Va ser ell que va permetre introduir una possibilitat d'ensenyament immersiu dins de l'ensenyament públic, amb un sol cas, l'escola Arrels de Perpinyà, que va acceptar un sistema híbrid, entre immersió i ensenyament bilingüe català-francès. El ministre Bayrou va fer una altra proposta per a totes les altres xarxes d'escoles immersives, com detalla Forcada:
Una proposta que, finalment, obliga a renunciar al somni d'escola gratuïta en què s'adapta la llei del 1959 d'escoles privades, concertades.
Un nou estatut que permetia a cada centre escolar obtenir un finançament públic estatal després de cinc anys de funcionament.
El desenvolupament i el projecte de futur
Aquest estatut va fer créixer el nombre d'escoles i va ampliar l'oferta pedagògica fins als 14 anys. El nombre d'alumnes va superar la barrera dels 1.000 ara fa 10 anys, coincidint amb el 40è aniversari.