50 anys de la gran manifestació pel riu Ter: "Aleshores ningú parlava d'ecologia"
Ho havien estat preparant de feia temps, però no sabien com sortiria. L'any 1976 encara no hi havia gaires manifestacions i tampoc hi havia gaire consciència ecològica. I aquesta estava organitzada per salvar el riu Ter. Finalment, va ser un èxit. Unes quatre mil persones van sortir als carrers de Torroella de Montgrí. Protestaven contra els abocaments tòxics que una empresa havia fet al riu i que havien provocat la mort de milers de peixos i danys als camps dels pagesos.
En Joan Surroca en va ser un dels impulsors. Recorda que era una novetat per a tothom:
Llavors ni es parlava de la paraula "ecologia". Només ho feien els científics, però no la gent del carrer. Des de llavors, ha estat un goig anar observant el progrés de sensibilització que hi ha hagut.
Jordi Sargatal reconeix que ell sí que estava molt conscienciat, però també ho vivia amb temor perquè no s'havien manifestat mai per un tema com aquest i, a més, havia viscut "moltes manifestacions polítiques que havien sigut reprimides pels grisos":
Jo vaig arribar a Torroella amb Vespino des de Figueres i ho recordo amb molt de respecte per veure què passaria.
En aquest cas tot es va desenvolupar sense incidents i al crit de consignes com ara "Peixos sí, merda no" i "Salvem el Ter". Va servir d'embrió i inspiració per a altres mobilitzacions que hi va haver posteriorment a l'Empordà, com ara la campanya per salvar els aiguamolls i altres protestes per la construcció d'urbanitzacions en cales de la zona.
En el cas de la manifestació del Ter, els participants volien que es construïssin depuradores als municipis i s'endurissin les sancions a les empreses que feien abocaments tòxics al riu.
L'últim, procedent d'una empresa paperera, havia provocat la mort de milers de peixos tant al riu com al mar. Primer van aparèixer morts a la desembocadura del Ter i es van estendre a platges veïnes com a l'Estartit o Pals.
Els pagesos a més, van veure afectades les seves terres, ja que van ser regades amb aigua contaminada, i els pescadors també en van patir les conseqüències.
Joan Surroca recorda que aconseguir construir depuradores i multar les empreses que perjudicaven el medi ambient va ser una feina d'anys. "Nosaltres vam ser molt tossuts i vam anar fent a poc a poc: deu anys després de la manifestació encara van baixar peixos morts i, al cap de vint, el riu encara no tenia prou salut; ara, cinquanta anys després, podem diu que tenim un riu raonablement bo":
Sempre dic a la gent: "No desespereu!" Sempre volem arreglar les coses simplement prenent un botó i no, es necessita paciència.
L'estat actual del Ter
La directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert, està d'acord amb el fet que la qualitat de l'aigua ha millorat molt gràcies al sanejament i totes les polítiques ambientals que hi ha hagut les últimes dècades.
No obstant això, encara assenyala tres problemàtiques actuals: la flora i fauna invasores, la sobrefreqüentació en alguns punts i la manca de cabal del riu Ter vinculada, en part, al transvasament cap a l'àrea de Barcelona.
Segons Puigvert, circula molta menys aigua de la que seria necessària per al bon manteniment del riu i, a més, moltes vegades els cabals circulen totalment invertits. És a dir, que a l'estiu el riu va més ple que a l'hivern.
Aquests cabals no serien suficients per al manteniment de moltes espècies i hàbitats associats al riu. Això provoca que cada vegada tenim franges més estretes de bosc de ribera i algunes espècies tenen veritables problemes per la seva reproducció i supervivència.
Amb aquest escenari, i partint de la base que l'abastament d'aigua ha de ser una prioritat, Puigvert apunta que s'han de millorar els usos que hem anat donant a l'aigua del Ter, captar cada vegada menys aigua i fer una millor gestió forestal.
En aquest sentit, l'agost del 2017 la Taula del Ter va signar un acord per anar reduint, fins a arribar al 50%, el transvasament d'aigua cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons aquest pacte, l'any 2028 el transvasament no podrà superar el 30% del cabal del riu.