50 anys després del cop d'estat a Isabel Perón, un 30% dels argentins justifica la dictadura militar

El silenci a la sala principal de vistes dels jutjats federals de la ciutat argentina de Córdoba és impactant. Gairebé ningú gosa respirar. Tothom conté l'alè.

Dotze persones assassinades i desaparegudes durant l'última dictadura argentina estan a punt de recuperar la seva identitat. L'emoció és desbordant.

Cinquanta anys després del cop d'estat contra el govern de la presidenta Isabel Perón, el març del 1976, i l'inici de la dictadura militar, dotze famílies podran començar, finalment, el dol pels seus éssers estimats.

Només pronunciar el jutge del cas el primer dels noms, l'esclat d'emoció envaeix la sala. És estrany aplaudir els morts, però a l'Argentina és un gest habitual quan es recorden els detinguts i desapareguts durant la dictadura encapçalada per Jorge Rafael Videla i la junta militar.

Es tracta de persones que van ser segrestades i torturades durant els primers anys del règim i que posteriorment van ser assassinades i enterrades en el terreny on avui hi ha la guarnició militar de La Calera, a la província argentina de Córdoba.

Totes van desaparèixer entre els anys 1976 i 1977. L'antic centre de detenció va ser un dels principals espais de repressió il·legal durant la dictadura. Es calcula que entre 2.200 i 2.500 persones hi van estar retingudes.

"A vegades em pregunten si he tancat les ferides. No. Jo vull que aquesta sang es vegi. Que les generacions futures la vegin", relatava un dels familiars dels identificats. 

Una ferida encara oberta

Els responsables de posar noms i cognoms a les restes de les víctimes ha estat l'Equip d'Antropologia Forense, que fa prop de dues dècades que treballa sistemàticament en la recerca de restes vinculades als desapareguts.

Entre el 1976 i el 1983, milers de persones van ser segrestades, torturades i assassinades pel règim. Organismes de drets humans xifren en 30.000 els desapareguts, tot i que la xifra continua sent objecte de disputa política i social.

Les restes de moltes d'aquestes víctimes encara no han estat localitzades. Per això, cada nova identificació no és només un avanç judicial, sinó també un acte de reparació col·lectiva, asseguren els organismes en defensa dels drets humans argentins.

"La recerca no s'atura perquè encara hi ha famílies que no saben què va passar amb els seus fills o germans", explica Demetrio Iramain, director de les Mares de Plaza de Mayo. "Cada nom recuperat és una victòria contra l'oblit."

Aquestes mares, símbol de la resistència civil, continuen reunint-se setmanalment davant la Casa Rosada. Ja han fet 2.501 rondes reclamant veritat i justícia al voltant de la Plaza de Mayo, davant de la Casa Rosada, a Buenos Aires, la seu de la presidència argentina.

Des del món acadèmic i jurídic també s'insisteix en la necessitat de preservar la memòria històrica. Paula Litvachky, directora del Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS), adverteix que "els processos d'identificació són claus per a la reparació, però també per consolidar una societat democràtica basada en els drets humans".

Segons Litvachky, aquests avanços són fruit de dècades de treball conjunt entre equips forenses, jutjats i organitzacions socials:

Sense aquesta tasca sostinguda, molts casos quedarien en l'oblit.

Una enquesta recent del CELS indica que prop d'un 30% dels argentins valida el cop d'estat i la posterior dictadura, una dada que evidencia la persistència de visions enfrontades sobre el passat recent del país.

I és que mig segle després, el relat sobre la dictadura continua generant divisió a l'Argentina. El president del país sud-americà, l'ultraliberal Javier Milei, per exemple, defensa que en aquell període el que es va viure va ser una guerra contra el terrorisme, defensant la teoria dels dos dimonis,  i qüestiona la xifra de desapareguts, negant que en fossin 30.000.

Malgrat el pas del temps, la feina no s'ha acabat. Milers de famílies continuen esperant respostes. I cada identificació, com la d'aquestes dotze persones a Córdoba, és un recordatori que la història encara no s'ha tancat.