85 anys de l'afusellament de Companys: ERC entra al Congrés la petició d'un acte de desgreuge

La marxa de torxes d'ERC d'aquest dimecres a la matinada ha obert els actes d'homenatge al president de la Generalitat Lluís Companys, assassinat pel règim franquista fa 85 anys. 

Com cada any li han fet l'ofrena floral al mateix lloc on va ser afusellat, al fossat de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc de Barcelona, i a la mateixa l'hora en què va ser executat, poc després de les sis de la matí del 1940.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha recordat l'"enorme responsabilitat de l'estat espanyol" en els actes de repressió i de guerra que van patir molts catalans represaliats i ha retret que, malgrat haver anul·lat la sentència sumaríssima que va acabar amb l'afusellament de Companys, mai hi ha hagut un reconeixement institucional.

"Companys va ser assassinat pel feixisme perquè era president de Catalunya." 

Per això, Junqueras anunciat que el seu partit ha presentat una proposició no de llei (PNL) al Congrés per exigir al govern espanyol que, en nom de l'estat espanyol, faci un acte solemne de desgreuge envers Companys i Catalunya, com a conjunt de país al qual representava.

Els republicans reclamen ara un gest polític i simbòlic que expressi la reparació institucional per part de l'Estat, una iniciativa que s'emmarca en el context de la llei de memòria democràtica, que reconeix la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les seves sentències. 

Des de Junts, Jordi Turull ha recordat les últimes paraules de Companys abans de ser executat: "Per la llibertat i per Catalunya". "Les bales que van matar Companys volien matar el batec d'un país", ha reivindicat Turull, una repressió, que, ha assegurat, encara continua.

Turull ha tingut un record per a totes les persones que van donar la vida per defensar la llibertat i Catalunya i que "no es van rendir ni resignar". Avui, assegura, l'estat espanyol continua intentant "esclafar la voluntat d'aquest país" i ha recordat l'exili del president Puigdemont.

"Ara no hi ha escamots d'afusellament. Ara els escamots són amb togues."

Des de la CUP, la diputada Pilar Castillejo també ha denunciat que l'independentisme "continua sent perseguit i sense dret a triar el seu destí" 85 anys després de l'afusellament de Companys. 

Castillejo ha reivindicat la "causa del poble palestí" i ha fet seves les paraules de Companys "quan deia que totes les causes justes tenen els seus defensors, però Catalunya només ens té a nosaltres", ha dit.

La coordinadora nacional dels Comuns, Candela López, ha reclamat un finançament "just" per a continuar "avançant" cap a una Catalunya "sense desigualtats, més justa i per a tothom", seguint el llegat de Companys, ha dit. 

Ofrena institucional

També hi ha hagut un acte de record conjunt de les principals institucions: el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. 

Salvador Illa ha reivindicat la figura del president afusellat i ha assegurat que la seva figura envia un missatge a Espanya: "La convivència és reconèixer i garantir la seva diversitat, la dels seus territoris o les seves llengües."

"Aquest aniversari arriba avui en una Catalunya reconciliada."

Illa ha assegurat que el país necessita la "serenitat, dignitat i generositat" amb què Companys va afrontar els seus últims moments. 

El president del Parlament, Josep Rull, ha recordat que els ideals de Companys "continuen dempeus" i ha lamentat que "tants anys després" Catalunya no està en una situació de "normalitat", recordant que dos dels 135 diputats del Parlament són a l'exili pel risc de ser detinguts i empresonats.

Jaume Collboni ha posat Companys com a exemple per a demòcrates i catalanistes per fer front a l'"onada reaccionària". 

Els homenatges s'han traslladat al fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, amb les tradicionals ofrenes de partits, institucions i entitats a la tomba del president, un espai de memòria per a les víctimes del franquisme.

Retrets entre Junts i ERC per l'extrema dreta

Davant l'auge de l'extrema dreta independentista i després que alguns alcaldes de Junts hagin instat el partit de Puigdemont a aixecar el cordó sanitari a Aliança Catalana, la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, avisa: "Podem donar cobertura a l'aposta reaccionària del que no ha estat mai Catalunya o podem tornar al país una nació determinada". 

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha respost a ERC amb aquest dard: "Quan nosaltres no entreguem les institucions als qui les volen minoritzades, espanyolitzades, també homenatgem Companys."