A 10 minuts de la tragèdia: l'esvoranc de l'R2 va sepultar un pou d'on acabaven de sortir treballadors

Els pilons que havien de contenir el terreny del pou des d'on treballaven els operaris van cedir per motius que encara no s'han aclarit

El terreny on aquest dimecres es va produir el gran esvoranc a les obres de l'R2 a Montcada i Reixac és especialment complex per la seva ubicació.

És a tocar del riu Besòs, de la línia soterrada de l'AVE i del Rec Comtal. A més, sota terra hi ha una part de l'aqüífer del Baix Besòs i el Pla de Barcelona, una massa d'aigua que, en aquest punt, té un gruix de 10 metres. 

És per aquest motiu que, a l'hora de redactar el projecte, els tècnics d'Adif van preveure que la via soterrada es fes a 35 metres de profunditat, per sota de l'aqüífer.

Per fer arribar la maquinària i el material a aquesta profunditat, Adif va construir un pou d'atac a tocar del Besòs, al costat del qual ara s'ha fet l'esvoranc que manté tallades l'R2, l'R2 Nord i l'R11

Poc abans de les dues del migdia d'aquest dimecres, es va produir un moviment de terres que va fer entrar una gran quantitat de material, sobretot pedres i roques de pissarra molt trencades, dins del pou. Els pilons que havien de contenir el terreny van cedir per motius que encara no s'han aclarit.

Tot plegat es pot veure clarament en un vídeo del moment.

Acabaven de sortir del pou

Tan sols 10 minuts abans de l'esfondrament, un grup de treballadors era dins el pou. L'encarregat els va alertar quan va percebre un moviment de terres que el va inquietar i els va fer sortir de seguida. Una decisió que, probablement, va evitar una tragèdia.

La caiguda d'aquesta gran quantitat de pedres i roques va provocar l'esvoranc que va fer cedir el terreny al costat del pou d'atac.

La grua que hi havia instal·lada per carregar maquinària es va enfonsar i, finalment, va caure prop de 20 metres, juntament amb dos grups electrògens i una caseta d'obra. Tots aquests elements quedaran enterrats, coberts pel formigó perquè, segons Adif, treure'ls de l'esvoranc comportava riscos.

El moviment de terres va tenir una altra conseqüència: va fer caure l'aigua del Rec Comtal cap al forat. Tant el pou d'atac com l'esvoranc estaven aquest dijous completament negats d'aigua.

Condicionants geològics

En una entrevista al 3CatInfo, el geòleg Joan Martínez ha confirmat que, en l'esfondrament del barri de Vallbona, "les pissarres del substrat geològic, que estan densament fracturades, van perdre sosteniment i van caure".

A banda, remarca la fallada de "les columnes de formigó denominades pilons, que tenen la funció de fer de mur, és a dir, de suportar les empentes del terreny". Ara el que caldrà esbrinar és per què aquests pilons no van aguantar.

Martínez també ha explicat que els punts del país per on passen infraestructures estan "determinats per les característiques del terreny. A Catalunya tenim una geografia complexa, amb relleus muntanyosos a la zona litoral i passos estrets per on transcorren gran part de les infraestructures, totes elles condicionades per la geologia".

Imatge aèria de l'ensorrament a les vies del tren entre Barcelona i Montcada i Reixac (ACN/Adif)

El geòleg ha indicat que obres com la del soterrament de la via de Montcada estan precedides "d'estudis geotècnics, sondatges i assajos". Per tant, abans d'intervenir s'han analitzat diverses alternatives que es concreten en un projecte "que està molt elaborat i en el qual es defineix exactament tot el que cal fer". 

Amb tot, passar del que està definit sobre el paper a la realitat de l'execució de l'obra, assegura Martínez, "és molt més complex" perquè hi intervenen les constructores i altres contractistes".

A part de seguir fil per randa el projecte, durant l'obra cal fer "un monitoratge i un control exhaustiu de totes les estructures i edificis perimetrals" per detectar el més mínim moviment del subsol. Martínez assenyala que generalment qualsevol anomalia es detecta, tot i que "és impossible mesurar-ho absolutament tot".

Obres sense termini

Ara les obres de soterrament s'han aturat forçosament mentre s'injecten grans quantitats de formigó a l'esvoranc, una tasca que es pot allargar més enllà del cap de setmana. Després caldrà refer el calendari per a les obres del soterrament, que havien d'acabar el 2030 i costar 540 milions d'euros

Amb el contratemps de l'esvoranc, caldrà fer actuacions de reforç al pou d'atac. A més, quan es comenci a excavar el túnel, s'haurà de perforar no només el material del subsol, sinó també tot el formigó que s'hi està injectant ara.