Diumenge, a les 22.30
A "Arrelats", l'alpinista Edurne Pasaban s'enfronta als pitjors moments de la seva vida
"Després d'una depressió hi ha un dia en què pots dir que ets feliç, i jo ho sóc", diu Edurne Pasaban al final del capítol. Acompanyada per Ernest Folch, Pasaban corona el cim d'un pic, torna a la seva Tolosa natal i reflexiona sobre la seva vida a la muntanya, a qui, confessa, li deu la felicitat. L'alpinista, però, també recorda l'època més fosca, els dos anys malalta de depressió que la van portar a un intent de suïcidi. "Voler ser com els demés va fer que no fos jo mateixa", diu, recordant aquell període.
Edurne, malgrat l'èxit professional, la duresa de les fites que ha aconseguit i l'aparença de dona forta i capaç de tot, ha hagut de fer un gran esforç per tirar endavant. "Si he estat capaç de pujar 14 muntanyes de 8.000 metres, per què no sóc capaç d'enfrontar-me a la vida?", diu. Per ella, enfrontar-se a la vida és més difícil que l'alpinisme d'elit. Amb la seva mare i el seu cosí, Asier, recorden situacions dramàtiques que mai, però, no li han fet plantejar-se deixar la muntanya.
Aquesta basca, que des de fa molts anys viu a la Vall d'Aran, troba a faltar "l'essència de la cultura que tenim". Diu que les muntanyes no saben res de països, "només de persones", i confessa que mai ha plantat cap bandera al cim, però que sempre porta la ikurriña al cor. L'alpinista diu que entén la situació actual que es viu a Catalunya i afirma que des de fora hi ha incomprensió: "no s'entén molt bé què és ser català i el que volen els catalans". Tot i ser discreta, reclama que la valorin "com a persona, com a alpinista, no per la meva opinió política. Jutjar les persones per com pensen, em sembla molt cruel".
"Arrelats" és una producció de TV3 amb la col·laboració de Mediapro que s'emet els diumenges a la nit.