L'Iran abat un caça nord-americà i els Estats Units aconsegueixen rescatar un pilot

L'Iran ha abatut un caça de l'exèrcit dels Estats Units al sud del país, amb dos pilots nord-americans a bord, segons ha anunciat l'agència iraniana Fars. Un dels pilots ja hauria estat rescatat pels Estats Units, segons fonts nord-americanes i israelianes.

Tant els Estats Units com l'Iran havien llançat una operació de rescat dels pilots desapareguts. Segons una televisió iraniana, el règim de Teheran ha ofert una recompensa per la captura dels militars nord-americans als veïns de la regió on haurien caigut els aparells.

Els Estats Units també ha admès la desaparició de l'aparell, segons publica The New York Times citant responsables nord-americans i israelians, tot i que no hi ha cap confirmació oficial.

"L'Iran ha abatut un F-15E Strike Eagle", ha anunciat la televisió estatal iraniana IRIB, que ha mostrat imatges de l'aparell abatut --que altres fonts asseguren que és un F-35-- i de dos suposats helicòpters nord-americans buscant els pilots. Seria el quart caça F-15 caigut en aquest conflicte, però el primer que ho ha fet en territori iranià. Els altres tres haurien estat abatuts per incidents amb foc amic a Kuwait. 

Des del principi de la guerra, l'Iran ha assegurat en diverses ocasions haver abatut caces dels Estats Units, però el Comandament Central dels Estats Units (Centcom) ho ha negat sempre. 

Trump dispara el pressupost de defensa

L'incident coincideix amb nous missatges del president dels Estats Units, Donald Trump, que aquest divendres ha celebrat el bombardeig d'infraestructures clau de l'Iran, com el pont B1 de Karaj, a 40 quilòmetres a l'oest de Teheran, en un atac nord-americà que ha matat almenys 8 persones i n'ha deixat un centenar de ferides.

També ha assegurat que "amb una mica més de temps" pot reobrir "fàcilment" l'estret d'Ormuz i fer una fortuna amb el petroli. I ha demanat augmentar el pressupost de defensa per al 2027 en 500.000 milions de dòlars. En la proposta, que ha d'aprovar el Congrés, inclou un augment salarial d'entre el 5% i el 7% per al personal militar desplegat de forma activa en un conflicte. El Pentàgon ja va sol·licitar 200.000 milions addicionals per pagar la guerra a l'Iran, però la Casa Blanca encara no ha tramitat aquesta sol·licitud davant el Congrés.

Trump també ha demanat ampliar el pressupost per finançar el controvertit escut de defensa antimíssils Golden Dome, per acumular subministraments minerals crítics per a la indústria de defensa i 65.800 milions de dòlars per construir 34 vaixells de combat i suport. També vol augmentar els fons per a la construcció naval, una prioritat del seu primer mandat, que inclou la construcció de submarins i un cuirassat.

Aquest dijous, el president nord-americà va assegurar que estaven "a punt" de complir "tots" els seus objectius militars a l'Iran, i va anunciar una nova onada de "forts atacs" contra els iranians durant les pròximes dues o tres setmanes que podrien retornar el país dels aiatol·làs "a l'edat de pedra".

Esforços per reobrir l'estret d'Ormuz

El tancament de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran, un punt estratègic per al comerç de mercaderies mundial, amenaça amb una crisi inflacionista arreu del planeta. L'Iran assegura que el mantindrà bloquejat per a tots els països que considera hostils, tot i que aquest dijous s'ha detectat un vaixell contenidor de mercaderies francès navegant-hi. És el primer mercant d'un grup europeu de transport marítim que travessa l'estret des del seu tancament.

Els països del Golf han demanat al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que autoritzi una missió per reobrir-lo a la força, una resolució que no s'ha aprovat per falta de consens. El president dels Estats Units, Donald Trump, també ha demanat el suport de l'OTAN per ajudar-lo a desbloquejar aquest pas estratègic. Trump ha amenaçat amb retirar-se de l'Aliança Atlàntica per la falta de suport d'alguns països membres a la seva operació militar a l'Iran.

Aquest dimecres 8 d'abril el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, es reunirà a Washington amb Donald Trump i els secretaris d'Estat Marco Rubio i de Guerra, Pete Hegseth, abans d'assistir a una trobada del club de Bilderberg --que reuneix personalitats europees i nord-americanes de la política, les finances i la comunicació--.

Israel bombardeja Teheran i Beirut

L'exèrcit israelià ha anunciat aquest divendres que ha continuat bombardejant Teheran i Beirut de manera simultània.

A Teheran, les forces aèries israelianes han dit que han dut a terme una "onada d'atacs a gran escala" contra infraestructures del règim iranià, sense concretar els objectius atacats. I han afegit que en 35 dies de conflicte han destruït el 70% de la capacitat de producció iraniana  d'acer.

Fins ara, les autoritats iranianes han reconegut la mort d'almenys dues mil persones des de l'inici de l'ofensiva israeliana i nord-americana, el 28 de febrer, entre les quals 216 menors d'edat. Per la seva banda, la Mitja Lluna Roja ha dit que els bombardejos han destruït o danyat almenys 100.000 edificis civils --40.000 dels quals a Teheran-- i ha afectat 600 escoles i 300 centres de salut. L'ONG opositora HRANA, amb seu als Estats Units, parla de més de 3.400 iranians morts, la meitat dels quals civils.

Teheran, per la seva banda, ha respost als atacs amb el llançament de míssils contra Israel --que haurien impactat a Tel-Aviv i a l'estació balneària d'Eilat, entre altres punts-- i també contra les monarquies del Golf aliades dels Estats Units. També ha atacat un superpetrolier de Kuwait que estava ancorat al port de Dubai.

Després de l'atac nord-americà al pont B1, a prop de Teheran, el règim iranià ha insistit que no es rendiran i ha assegurat que "qualsevol atac contra els ponts, centrals elèctriques o infraestructures energètiques de l'Iran provocarà atacs no només contra els objectius nord-americans i israelians a la regió i els territoris ocupats, sinó també contra posicions clau dels aliats dels Estats Units i els països amfitrions, amb més duresa i devastació que abans".

Als Emirats Àrabs Units, s'han suspès les operacions a la planta de gas de Habshan per un incendi provocat per la caiguda de les restes d'un míssil iranià interceptat. I també hi ha hagut 12 ferits en un atac semblant a la zona d'Ajban. I a Kuwait, un atac ha impactat contra una planta elèctrica i una dessalinitzadora d'aigua. El govern n'ha culpat l'Iran, mentre que Teheran assegura que ha estat culpa d'un míssil israelià. També hi ha hagut un incendi sense ferits en diferents unitats operatives d'una mina a Al Ahmadi.

Israel demolirà els habitatges conquerits a la frontera amb el Líban

Pel que fa al Líban, que Israel bombardeja al·legant que vol acabar amb el moviment proiranià Hezbollah, els atacs israelians ja haurien fet 1.400 morts i més de 4.100 ferits i almenys un milió de desplaçats. Aquest divendres, un dron de l'exèrcit israelià ha atacat un grup de fidels quan sortien de la mesquita a Sohmor, al sud-oest del país, i ha fet almenys dos morts i una dotzena de ferits.

L'exèrcit israelià ha anunciat aquest divendres que començarà a demolir els habitatges que quedin drets a les zones del sud del Líban que està ocupant amb una ofensiva terrestre, seguint el mateix model que ja ha aplicat a la Franja de Gaza i Cisjordània. 

A més, almenys tres cascos blaus han quedat ferits a Odaise, al sud del Líban, per una explosió. Fa tres dies, tres cascos blaus més van morir i un altre va quedar en estat crític després de dos atacs en menys de 24 hores contra la FINUL, la missió de l'ONU al sud del Líban.