L'Iran ataca un superpetrolier de Kuwait al port de Dubai després de les amenaces de Trump
La Corporació Petroliera de Kuwait ha acusat l'Iran d'haver atacat amb drons la matinada d'aquest dimarts un gran petrolier seu que estava ple i ancorat al port de Dubai, però han pogut evitar un vessament.
Segons aquesta empresa estatal de Kuwait, es tracta del superpetrolier Al Salmi, amb capacitat per a 2 milions de barrils, que als preus actuals tenen un valor d'uns 200 milions de dòlars.
Segons les autoritats de Dubai, l'atac no ha provocat víctimes, els equips d'emergència han aconseguit apagar el foc causat per l'impacte dels drons i s'ha pogut evitar que el petroli es vessés al port.
Resposta al missatge contradictori de Trump?
Aquest atac arriba després que el president dels Estats Units, Donald Trump, amenacés de nou aquest dilluns el règim iranià amb "arrasar per complet" les instal·lacions energètiques del país.
De fet, aquest dilluns a la nit hora dels EUA Trump ha publicat a la seva xarxa social imatges d'un bombardeig, sense cap mena de referència geogràfica, i la seva administració ha publicat altres atacs a instal·lacions i vehicles, però sense explicar d'on eren.
Després s'ha sabut que el vídeo compartit per Trump corresponia a la ciutat d'Isfahan, on l'Iran emmagatzema més urani. La informació oficial, però, no aclareix el lloc concret de les grans explosions que s'hi han vist, només que eren instal·lacions militars.
Paradoxalment, dilluns Trump va acompanyar aquesta amenaça amb l'afirmació que està "en converses serioses amb un règim nou i més raonable" a l'Iran, però també va dir que podria ocupar l'illa de Kharg.
I aquest dimarts, el president nord-americà ha assegurat que els Estats Units "abandonaran l'Iran d'aquí dues o tres setmanes", després de dir que "ja hi ha hagut un canvi de règim".
Pete Hegseth, secretari de guerra dels EUA, també ha advertit que si aquestes converses no arriben a bon port, el conflicte "s'intensificarà", una amenaça a la qual, per la seva banda, la Guàrdia Revolucionària ha respost dient que atacarà les empreses nord-americanes de la regió i ha assenyalat 18 grups com Microsoft, Google, Apple, Intel, IBM, Tesla i Boeing.
Continua, doncs, la dinàmica a què ja ens té acostumats aquesta guerra, iniciada fa just un mes, a finals de febrer, amb els atacs aeris coordinats d'Israel i els Estats Units contra l'Iran.
El règim islàmic d'aquest país s'està defensant amb atacs als països veïns que són aliats dels Estats Units i també bloquejant el pas per l'estret d'Ormuz, per on passa una cinquena part dels combustibles fòssils del comerç mundial.
Això està provocant una crisi energètica d'abast planetari que ha fet pujar molt el preu del petroli, amb una nova pujada després de l'atac al superpetrolier kuwaitià d'aquest dimarts.
Trump també ha aprofitat la crisi energètica per retreure la seva inacció als països que no li han donat suport en aquesta guerra.
Aquest dimarts els ha dit que, si volen petroli, s'hi involucrin o que en comprin als Estats Units: "A tots aquells països que no poden aconseguir combustible per a avions a causa de l'estret d'Ormuz, com el Regne Unit, que es va negar a participar en la decapitació de l'Iran, us faig un suggeriment: número 1, compreu-lo als EUA, en tenim de sobres, i número 2, reuniu una mica de coratge, aneu a l'estret i simplement AGAFEU-HO."
Tot i això, el preu del petroli també s'està enfilant als Estats Units. El preu mitjà de la gasolina als Estats Units s'ha enfilat un 30% des de l'inici de la guerra i ja ha superat la barrera dels 4 dòlars per galó (3,78 litres) per primera vegada des de l'agost del 2022, quan es va apujar a conseqüència de la guerra d'Ucraïna.
Moren tres cascos blaus de l'ONU
Tres cascos blaus han mort i un altre està en estat crític després de dos atacs en menys de 24 hores contra la missió de l'ONU al sud del Líban. Són d'Indonèsia i anaven capitanejats per un comandament espanyol.
Són els tres primers cascos blaus que han perdut la vida des que va començar l'ofensiva israeliana al Líban el 2 de març. Ara es vol determinar si les morts han estat conseqüència de l'activitat de Hezbollah o de les Forces de Defensa d'Israel.
Al Líban, a més a més, es mantenen els atacs d'Israel. Israel hi ha matat més de 1.200 persones i ha provocat més d'un milió de desplaçats civils. Aquest dimarts, el ministre de Defensa Israel Katz ha anunciat la intenció de Tel-Aviv d'arrasar totes les cases al sud del riu Litani amb la intenció de crear-hi una "zona de seguretat".
