Xi Jinping acull el compulsiu Trump emparat en la paciència mil·lenària xinesa
L'última visita d'un president nord-americà a la Xina va ser la del mateix Donald Trump el 2017. I en el seu primer mandat ja va desencadenar una guerra comercial. Això sí, aquella només contra Pequín.
Ara, la Xina està molt més ben preparada per encarar les accions impulsives del president nord-americà, ja sigui una guerra comercial contra tothom o l'atac contra l'Iran i el tancament de l'estret d'Ormuz.
Precisament el fet que el Liberation Day anés contra el món ha permès a la Xina establir una molt millor relació comercial amb altres potències o països del Sud Global igualment perjudicats per la pressió aranzelària de Trump.
Encara que la rivalitat geoestratègica entre Washington i Pequín ompli molt espai en l'atenció que el món ha de prestar a les dues potències, els vincles econòmics acaben sent un dels espais on es troben acords beneficiosos.
Aranzels, IA i terres rares
La guerra a l'Orient Mitjà ha endarrerit unes setmanes aquesta visita, que estava prevista en qualsevol cas per a la primavera. Així ho van acordar a la tardor els dos mandataris a la ciutat sud-coreana de Busan aprofitant la cimera de l'APEC.
És on van pactar també la treva en una guerra comercial en què els aranzels assolien els tres dígits. Per compensar el fort superàvit comercial xinès, Pequín acceptarà previsiblement en aquesta trobada incrementar el volum de mercaderies que compra als Estats Units; per exemple, soja.
La prova de la rellevància econòmica de la visita és que Trump hi va amb els caps de les grans empreses tecnològiques, industrials i financeres.
Destaca la intel·ligència artificial, un terreny en què el dinamisme xinès i el suport governamental han permès a les empreses locals escurçar distàncies molt ràpidament amb Silicon Valley, malgrat les restriccions nord-americanes sobre l'exportació dels nanoxips més avançats a la Xina.
Un dels grans àmbits de pressió xinesos han estat les terres rares, imprescindibles per a la tecnologia més avançada a tot el món, des de l'electrònica de consum fins a la defensa, de les quals la República Popular té grans quantitats i en domina el mercat. Però alhora els Estats Units també han aprofitat la treva per buscar a poc a poc altres proveïdors.
A la Xina el que li convé és estabilitat econòmica en la relació bilateral i a escala global, perquè el seu mercat intern ja està tocat per l'impacte de l'esclat de la bombolla immobiliària, principalment per l'apatia del consum i l'atur.
Ormuz a canvi de Taiwan
Encara més li desagrada que es prolongui la guerra contra l'Iran i el tancament de l'estret d'Ormuz. Per això Pequín, aliat tradicional dels aiatol·làs, s'ha situat al costat del mediador més visible, el Pakistan, per aconseguir que es reobri aquesta via marítima estratègica, per on li arriba el 45% del petroli que importa.
Després de l'acostament xinès a les monarquies del golf Pèrsic a la recerca de cru, no queda clar el veritable ascendent que la diplomàcia xinesa té sobre Teheran per obligar-lo a renunciar a, probablement, la seva única gran carta enfront dels Estats Units.
A Taiwan el que fa por és que per aconseguir que la Xina l'ajudi a reobrir Ormuz el president nord-americà afluixi en el suport dels Estats Units a l'illa, independent a la pràctica, però que Pequín no ha renunciat a recuperar, per la força si cal.
Objectiu: un mar en calma sense Trump
Com fa la Xina amb els seus convidats especials, i el president dels Estats Units --malgrat les diferències-- sempre ho és, Donald Trump visitarà aquest cop amb Xi Jinping el Temple del Cel, juntament amb la Ciutat Prohibida, el gran símbol de la història imperial xinesa.
Més enllà dels resultats concrets, de la reunió n'ha de sortir una invitació de Trump perquè Xi Jinping visiti més endavant aquest any els Estats Units. I, a més, tenen una cita anual, habitualment a la tardor, la cimera de l'APEC, els països del Pacífic.
Enguany toca a la Xina, a Shenzhen, el gran símbol del desenvolupament accelerat de les primeres dècades de la reforma, també de la Xina com a fàbrica global i, ara, un dels grans pols tecnològics i d'intel·ligència artificial de la República Popular.
El contacte continuat, amb el qual pot anar torejant les envestides de Trump, és, al cap i a la fi, el que li va bé a la Xina, per a la seva aspiració centenària de recuperar la posició central al món.
No l'entusiasmen les polítiques disruptives de Trump: són onades en un mar que voldria plàcid per anar-se obrint camí en les grans vies comercials que permeten la sortida dels seus excedents de producció i faciliten el seu control total de la cadena de subministrament.
L'objectiu és que ningú pugui viure sense passar econòmicament per la Xina. I per les seves magnituds en territori i població --mercat--, eficiència d'una direcció centralitzada sense oposició i riquesa en terres rares --el petroli del segle XXI--, l'aspiració es pot materialitzar.
D'aquí menys de tres anys previsiblement Trump no serà el president dels Estats Units. I Xi Jinping tornarà a convidar a la cerimònia del te el pròxim inquilí de la Casa Blanca, sigui un successor de Trump republicà extremista o un demòcrata encara per determinar.
El temps juga a favor de la Xina mentre l'aparell policial orwel·lià pugui ofegar tota desestabilització interna i presidents com Trump i els seus magnats amics creguin que poden fer negocis a la República Popular sense acabar perdent, tard o d'hora, l'avantatge tecnològic del qual, per poc, encara disposen.
